Un veí de Barcelona exposa el seu malestar pel funcionament d'un habitatge d'ús turístic a l'edifici on viu, ateses les contínues molèsties que el lloguer d'aquest pis ocasiona als veïns de l'immoble.
El promotor explica que els fets van ser exposats a l'Ajuntament per mitjà d'una instància registrada al Districte de l'Eixample el 7 d'agost de 2009, a la qual la persona interessada manifesta no haver obtingut cap resposta.
A més, la persona interessada va trametre dos correus a l'adreça ajuntament.respon@bcn.cat, amb relació als quals li van respondre, el 12 i 22 de gener de 2010, que s'havia tramès una còpia del seu escrit al Districte de l'Eixample.
La persona interessada desconeix quines actuacions ha fet o està fent l'Ajuntament per verificar i constatar els fets denunciats i actuar en conseqüència.
Un cop rebuda la resposta municipal, el Síndic comunica que trasllada la informació facilitada a la persona interessada. Tanmateix, recorda al consistori que hauria de ser el mateix Ajuntament qui facilités directament la informació al ciutadà en resposta a les demandes d'intervenció cursades, per correu electrònic i per instància, en lloc d'haver d'haver-lo d'abocar a reclamar a través del Síndic perquè, al seu torn, aquesta institució pugui fer de transmissora de la informació rebuda.
Per tant, el Síndic recorda que el dret a una bona administració recollit a l'article 22 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, inclou, entre altres, el dret a obtenir una resolució expressa i a conèixer l'estat de tramitació dels procediments en què les eprsones són part interessada.
Així mateix, el dret a obtenir una resposta i, la seva contrapartida, el deure de l'Administració de respondre expressament, han estat recollits en el Codi de bones pràctiques que el Síndic ha elaborat. Aquest Codi, que es pot trobar en el web de la institució, conté els principis que s'adrecen a totes les administracions públiques -Administració de la Generalitat, administracions locals i entitats que en depenen- per fer efectiu el dret a la bona administració. Pel que fa al deure de respondre expressament, aquelles bones pràctiques que s'adiuen amb el que és l'objecte d'aquesta queixa són:
"L'Administració ha de donar resposta escrita a les qüestions que les persones li plantegin també per escrit, tant en el marc d'un procediment administratiu, com quan formulin suggeriments, propostes, queixes o demandes d'informació. [...]
El silenci administratiu permet a la persona interessada d'accedir a la tutela judicial, però no eximeix l'Administració de l'obligació de donar resposta ni li impedeix de resoldre en qualsevol sentit. [...]
La manca de competència o la incoherència de les peticions formulades no exonera l'Administració del deure de resposta. [...]
Les respostes expresses de l'Administració han de ser raonades, intel·ligibles i congruents amb les peticions o les al·legacions formulades, per no causar indefensió i inseguretat jurídica a les persones que s'hi adrecen.".
Amb aquests recordatoris, la institució finalitza aquest expedient.