La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la sanció que se li va imposar per dipositar residus fora de l'element de contenció corresponent, per infracció de l'article 610-1.2.2.b de l'Ordenança general del medi ambient urbà de Barcelona.
Exposa que va presentar un escrit d'al·legacions en què manifestava que no havia dipositat els residus fora del contenidor i sol·licitava l'anul·lació de l'expedient. Així mateix, demanava que se li justifiqués que ella havia dipositat els residus fora del contenidor.
Tot i això, en data 20 de desembre de 2012 es van desestimar les al·legacions de la persona interessada perquè es va considerar que no desvirtuaven les proves que consten a l'expedient, en concret la butlleta de denúncia i l'informe d'inspecció en el qual consten les fotografies de la caixa de cartró detectada el dia 28 de setembre de 2012 al costat del contenidor i l'etiqueta identificativa extreta d'un dels cartrons de la caixa, que va permetre identificar-ne el propietari.
El Síndic recorda a l'Ajuntament de Barcelona que el principi de responsabilitat en el dret administratiu sancionador implica l'existència de culpabilitat imputable a l'infractor, com a requisit necessari i indispensable perquè pugui operar l'exercici de la potestat sancionadora de l'Administració sobre un subjecte. En aquest sentit, l'article 130 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, especifica que només poden ser sancionades per fets constitutius d'infracció administrativa, les persones físiques i jurídiques que en siguin responsables.
D'altra banda, el principi de presumpció d'innocència afirma que els procediments sancionadors han de respectar la presumpció de no existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostri el contrari. Es tracta d'una presumpció ?iuris tantum? susceptible de prova en contrari i correspon a l'Administració destruir-la.
Així doncs, perquè la denúncia determini la incoació del procediment i perquè tingui eficàcia probatòria en el procediment administratiu sancionador en relació amb l'apreciació racional dels fets i de la culpabilitat de l'inculpat, cal que les dades objectives reflectides a la denúncia hagin estat percebudes de manera real, objectiva i directa per l'agent denunciant.
En aquest sentit, el Síndic considera que ni la denúncia formulada ni la prova indiciària aportada a l'expedient reuneixen l'eficàcia probatòria per acreditar que la persona interessada va realitzar la conducta infractora i que li és imputable la responsabilitat derivada de la infracció. Si bé és cert que la promotora no ha negat que els cartrons abandonats fossin seus, afirma que no els va deixar fora del contenidor corresponent. El fet de trobar els cartrons fora del contenidor no és suficient per arribar a la conclusió que la promotora de la queixa va realitzar la conducta infractora.
En conseqüència, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Barcelona que, d'acord amb l'article 105.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, es revoqui la resolució sancionadora que ha estat imposada a la promotora de la queixa.