El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb relació al procediment de reconeixement de la situació de dependència i el dret a les prestacions i als serveis vinculats que es va iniciar a nom de la seva mare.
En aquest cas, de la informació de què es disposa, se'n desprèn el següent:
En data 13 de desembre de 2007 es va presentar la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència de la persona interessada.
En data 15 d'abril de 2009 es va dictar resolució per la qual es reconeixia a la persona interessada un grau III nivell 1 de dependència.
En data 6 d'abril de 2009 la persona interessada va morir sense que s'hagués signat l'acord del Programa individual d'atenció (en endavant PIA).
La qüestió de fons que ha motivat aquesta queixa es correspon amb la problemàtica general dels procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant. I, en aquest cas, segons la informació de què es disposa, el procediment encara no s'ha resolt.
Aquesta qüestió ja ha estat tractada pel Síndic amb motiu de les nombroses queixes que des de l'any 2008 ha rebut sobre aquesta problemàtica, les quals, tot i que amb particularitats segons cada cas, plantejaven un problema comú: la demora i la manca de resolució dels procediments en què no s'havia elaborat el PIA i, com a conseqüència d'això, la manca d'accés d'aquestes persones ?i dels seus causahavents- als drets que els podrien haver correspost en atenció a la situació de dependència.
El Síndic considera que el tractament d'aquests supòsits s'ha de fer tenint en compte, d'una banda, la configuració del dret subjectiu que crea la Llei 39/2006, de 13 de desembre, i, de l'altra, el deure de resolució expressa de tots els procediments. Així mateix, és necessari prendre en consideració que en molts casos la gestió dels procediments, i el retard en la tramitació, ha estat la causa que no s'hagi pogut elaborar el PIA, per la qual cosa no és admissible traslladar als particulars les conseqüències de la inactivitat o de l'activitat insuficient de l'Administració.
En conseqüència, atès que en aquest cas no consta que s'hagi resolt l'expedient de la persona interessada, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família el seu deure legal de resoldre els procediments en els terminis legalment establerts, especialment tenint en compte que entre la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i la resolució va transcórrer un any i quatre mesos, temps més que suficient per resoldre's el procediment.