El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la seva prestació de la renda mínima d'inserció.
Exposa que en data 17 de novembre de 2011 es va dictar una resolució per la qual se li suspenia la prestació econòmica que tenia atorgada per ?trasllat temporal de residència fora de Catalunya?. Planteja la seva disconformitat amb aquesta resolució perquè va marxar al Marroc amb motiu de la malaltia de la seva mare i va comunicar el viatge a la seva treballadora social. En data 3 de gener de 2012 ha interposat recurs d'alçada contra la resolució.
En primer lloc, el Síndic destaca que l'informe de la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom no es detallen les circumstàncies en què es va produir la sortida del promotor. A més, cal tenir en compte que en la data en què es va suspendre la prestació el promotor es trobava a Catalunya, com ho prova l'entrevista que va mantenir amb els serveis encarregats de fer la verificació dels requisits per mantenir el dret a la prestació.
D'altra banda, el viatge va tenir lloc de l'1 de maig al 7 de juny de 2011 i, per tant, en el moment en què la persona interessada va iniciar el viatge encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres-, que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya. Per consegüent, no es pot considerar aplicable a aquest cas aquesta obligació, i el viatge esmentat no es pot considerar causa suficient per suspendre la prestació al promotor.
En segon lloc, cal tenir en compte que el promotor va interposar el recurs d'alçada contra la resolució de suspensió en data 3 de gener de 2012. D'acord amb la normativa reguladora del procediment administratiu comú, el termini màxim per resoldre els recursos d'alçada és de tres mesos i, per tant, en aquest cas s'ha superat de molt aquest termini. Caldria, per tant, corregir aquesta situació, a fi d'evitar que s'allargui la situació en què es troba la persona interessada.
I finalment, la suspensió de la prestació econòmica té un caràcter temporal i mentre duri el fet que l'ha provocada. És dir, l'abonament de la prestació de renda mínima d'inserció s'ha de reprendre si desapareixen les causes o circumstàncies que n'han motivat la suspensió. Així, en aquest cas concret sembla que la causa de suspensió va desaparèixer quan el promotor va retornar a Catalunya, per la qual cosa, si segueix complint la resta de requisits exigits, s'hauria d'acordar la fi de suspensió i reprendre de nou el pagament de la prestació.
En aquest sentit, cal recordar que l'Administració ha d'impulsar d'ofici tots els procediments administratius i procurar-ne la resolució en el sentit que correspongui, en el termini més breu possible.
De conformitat amb tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que prengui les mesures oportunes perquè es reprengui el pagament de la prestació concedida al promotor sense més dilació; es resolgui el recurs d'alçada interposat per la persona interessada, es deixi sense efecte la suspensió acordada mitjançant resolució de 17 de novembre de 2011 i se li reconegui el dret a la percepció de la prestació sense interrupció; i es faci l'abonament de les mensualitat corresponents a aquest període com més aviat millor.