El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el procediment de reconeixement de la situació de la dependència i el dret als serveis i a les prestacions vinculades que es va iniciar a nom del seu pare.
En aquest cas, de la informació de què es disposa, se'n desprèn que:
- En data 29 d'abril de 2010 es va presentar la sol·licitud de reconeixement de grau i nivell de dependència a nom del pare del promotor.
- En data 7 de gener de 2011 es va dictar la resolució per la qual se li va reconèixer el grau III nivell 2 de dependència.
- Al final de gener, començament de febrer, la persona interessada va morir, sense que se li hagués elaborat el Programa individual d'atenció (en endavant PIA).
La qüestió de fons que ha motivat aquesta queixa es correspon amb la problemàtica general dels procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret als serveis i a les prestacions vinculades en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant. En aquest cas, a més, segons la informació de què es disposa, el procediment encara no s'ha resolt, i des de la data en què es va presentar la sol·licitud fins a la mort de la persona sol·licitant han transcorregut uns nou mesos.
En relació amb aquest assumpte, l'anterior Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) va informar que s'aplicarien els criteris recollits a les instruccions 10/2009, segons les quals només es reconeixeria el dret a percebre les prestacions econòmiques derivades de la situació de dependència en els casos en què la defunció de la persona es produís després de la resolució d'aprovació del PIA. Alhora, el DASC indicava que estava a l'espera que l'Administració de l'Estat adoptés una decisió sobre aquesta qüestió i que, mentre això no es fes, s'aplicarien les previsions de la instrucció esmentada.
Després d'estudiar aquesta informació, en data 26 de maig de 2010, el Síndic va fer arribar al DASC diverses consideracions sobre aquest assumpte, i li va suggerir l'adopció de les mesures adequades a fi que:
- s'impulsessin i es resolguessin sense més demora tots els procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés a les prestacions i serveis vinculats en què s'hagués produït la mort de la persona afectada;
- el reconeixement de la situació de dependència produís efectes, amb les conseqüències que corresponguessin, sempre que s'hagués acreditat la situació de dependència de la persona sol·licitant;
- la mort de la persona sol·licitant no impliqués necessàriament l'acabament del procediment, sinó que sempre que fos possible s'hauria de continuar per determinar l'existència o no d'una situació de dependència, i el reconeixement posterior dels drets que corresponguin;
- es reconeguessin als causahavents de les persones dependents, un cop fets els tràmits pertinents, els drets econòmics derivats de la situació de dependència.
No obstant això, el DASC va reiterar els criteris exposats anteriorment, i també la decisió de mantenir-los mentre no s'adoptés una decisió comuna en l'àmbit de l'Estat, i, per tant, no va acceptar aquestes recomanacions.
D'altra banda, el pla d'actuació del Departament de Benestar Social i Família exposat el 15 de febrer de 2011 davant la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament de Catalunya planteja entre les actuacions prioritàries la resolució dels procediments en què s'ha produït la defunció de la persona sol·licitant i, segons les informacions publicades, es preveu el reconeixement de prestacions en determinats casos.
Tenint en compte això, i també les situacions d'aquests tipus que es plantegen en les queixes rebudes al Síndic i els drets de les persones que es troben afectades, el Síndic va iniciar una actuació d'ofici (A/O 00860/2011), mitjançant la qual va demanar a aquest departament informació per conèixer el seu posicionament sobre aquesta qüestió. A hores d'ara encara no s'ha rebut aquesta informació.
D'acord amb això, el Síndic dóna per finalitzades les actuacions en aquesta queixa. A més, recorda a l'Administració el deure legal de resoldre els procediments en els terminis legalment establerts, i considera que s'haurien de resoldre d'acord amb les consideracions traslladades al DASC el 26 de maig de 2010.