El promotor de la queixa manifesta que no va tenir coneixement que havia estat denunciat per una presumpta infracció comesa el 10 de desembre de 2011 consistent a circular per una via no apta per a la circulació motoritzada fins que va rebre la proposta de resolució de l'expedient, dictada el 23 de juliol de 2012.
Va formular al·legacions, en què va exposar que el camí pel qual circulava en aquella data tenia una amplada de més de quatre metres i que en cap moment del recorregut hi va trobar un senyal homologat que prohibís l'accés motoritzat. Les al·legacions van ser desestimades per resolució de 26 de novembre de 2012. Va interposar recurs d'alçada l'11 de desembre de 2012, però ha estat desestimat per resolució de 5 de febrer de 2015.
De la informació tramesa pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació se'n desprèn que les al·legacions formulades pel promotor contra la proposta de resolució sancionadora van ser desestimades sense valorar-les específicament i sense demanar informe als agents que van formular la denúncia. Per contra, quan el promotor va formular recurs d'alçada, amb una fonamentació coincident amb la de les al·legacions formulades prèviament, sí que es va demanar informe als agents denunciants, i es va donar resposta, sobre la base d'aquest informe, a les al·legacions formulades pel promotor, aclarint que a l'inici del camí hi havia senyalització específica de prohibició de circular amb vehicle motoritzat.
L'informe jurídic sobre la queixa tramès pel Departament confirma també que no es va demanar informe de ratificació als agents abans del tràmit de recurs d'alçada contra la resolució sancionadora. Per tant, l'informe de ratificació dels agents va fonamentar la resposta a les manifestacions de l'imputat en termes que no s'havien concretat quan ja havia formulat les mateixes consideracions en al·legacions a la proposta de resolució. Aquesta circumstància té una incidència directa en el dret de defensa de l'imputat, en la mesura que l'imputat no ha pogut contradir l'informe en via administrativa.
A banda d'això, cal assenyalar que la infracció per la qual es va sancionar el promotor és la tipificada a l'article 27.4 b) de la Llei 9/1995, del 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural (?circular, sense causa justificada, per vials no aptes per a la circulació motoritzada?) i no la tipificada a la lletra e) del mateix precepte (?incomplir les limitacions i les prohibicions a què fa referència l'article 8?). La incorrecta tipificació de la infracció d'acord amb els fets que es consideren provats és suficient per qüestionar la validesa de la sanció imposada, però cal tenir en compte també que la imputació de la infracció tipificada a l'article 27.4 b) per infracció de la prohibició genèrica de circular establerta a l'article 6 de la Llei 9/1995, requeria elements addicionals de prova sobre les condicions del camí que el feien no apte per a la circulació motoritzada, d'acord amb els paràmetres que fixa la Llei.
En aquest sentit, cal tenir en compte que la presumpció de veracitat de la declaració dels agents amb relació als fets apreciats directament per ells abasta només aquells elements que figuren a l'acta de denúncia i no exclou el deure d'aportar les proves addicionals que estiguin a la seva disposició. Alhora, cal provar els elements addicionals del tipus infractor que no figuren especificats a l'acta de denúncia, com són les característiques del camí que feien que estigués subjecte a la prohibició de l'article 6 de la Llei.
Tanmateix, la denúncia no concreta les característiques del camí al punt on es va produir la pretesa infracció, ni posteriorment en la instrucció de l'expedient sancionador es va incorporar cap element de prova addicional amb relació a aquests extrems. Si la sanció es fonamenta en l'acta dels agents i no s'han tingut en compte altres elements, manquen a l'expedient elements de prova sobre les característiques del camí que determinaven que estigués prohibit circular-hi d'acord amb els paràmetres de la Llei, tenint en compte que tant la denúncia com la resolució sancionadora fan referència al tipus infractor de l'article 27.4 b), relatiu a la prohibició genèrica de circular en els camins que no compleixen els paràmetres de l'article 6 de la Llei.
Fins i tot quan en la resolució del recurs d'alçada ja s'assenyala que es tracta d'una prohibició específica degudament senyalitzada, d'acord amb l'informe de ratificació dels agents, es manté la referència a l'article 37.4 b) i no la lletra e) del mateix precepte, que tipifica la infracció d'incompliment de prohibició específica. Aquesta circumstància fa que la resolució sancionadora esdevingui irregular també per aquest motiu, atès que no coincideix el fet infractor pretesament provat amb l'acta de denúncia, tal com ha estat ratificat posteriorment en fase de recurs d'alçada, amb el tipus infractor imputat.
En vista d'aquestes consideracions, doncs, el Síndic demana al Departament que revisi aquest expedient sancionador.