El promotor de la queixa, en nom i representació d'una empresa de Vilanova i la Geltrú, manifesta que el 28 de març de 2012 l'empresa va sol·licitar un expedient de regulació d'ocupació (en endavant ERO) i, com a mesura, la suspensió dels contractes de tots els treballadors 280 dies durant 24 mesos. Com que no van arribar a un acord amb els treballadors, el 12 d'abril de 2012 van presentar la decisió empresarial inicial al Departament d'Empresa i Ocupació. El 16 d'abril de 2012, l'empresa va rebre un correu electrònic des d'una adreça de la Generalitat en què es comunicava que s'havia tramès al Servei Públic d'Ocupació Estatal (en endavant SEPE) la decisió que havia presentat.
Tot i això, arran de la comunicació de diversos treballadors que el SEPE es negava a pagar-los els dies d'aplicació de l'ERO posteriors a l'abril de 2013, l'empresa es va tornar a adreçar al Departament i va sol·licitar còpia de la notificació que va fer al SEPE el 16 d'abril de 2012. Un cop rebuda aquesta documentació, es va detectar que el Departament havia comunicat al SEPE que la decisió empresarial era suspendre els contractes de 20 treballadors durant 180 dies naturals en un termini d'un any. Aquesta era la proposta dels treballadors, que l'empresa mai no va acceptar.
Per aquesta raó, l'empresa va presentar un escrit el 2 de desembre de 2013 al Departament, en què posava de manifest que hi havia hagut un error en la interpretació dels dies de suspensió de contracte i del termini i sol·licitava que l'ERO es mantingués vigent fins a l'abril de 2014.
Tot i això, el 21 de gener de 2014 van rebre resposta dels serveis territorials del Departament, en la qual s'afirma que ?la decisió empresarial no concreta el número de dies d'aplicació de la suspensió de contractes proposada [...]. L'acta de la darrera reunió mantinguda per les parts [...] recull la proposta dels treballadors per aplicar la mesura durant 180 dies en un període d'un any i l'acceptació per part de l'empresa d'aquesta proposta amb la possibilitat d'acordar una pròrroga per un any més en les mateixes condicions?.
Un cop estudiada la documentació que ha tramès el Departament d'Empresa i Ocupació i la que ha facilitat el promotor de la queixa, el Síndic ha observat que l'expedient de l'ERO s'ha tramitat d'acord amb el procediment previst a la normativa vigent (Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, el qual modifica la Llei de l'estatut dels treballadors i el Reglament dels procediments de regulació d'ocupació i actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius).
Certament, l'article 47 de l'Estatut dels treballadors regula la suspensió dels contractes o reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, o derivades de força major, i estableix que l'autoritat laboral ha de comunicar la decisió empresarial a l'entitat gestora de la prestació de desocupació.
Així, el promotor va comunicar al Departament d'Empresa i Ocupació la decisió empresarial de finalització del període de consultes sense acord, basada en l'acta de consultes i negociació d'11 d'abril de 2012, signada per l'administrador de l'empresa i el representant sindical, sense ratificar-se en la mesura sol·licitada inicialment dels 280 dies durant 24 mesos, sinó reflectint les sol·licituds i propostes dels treballadors en aplicació de la mesura durant 180 dies en el període d'un any, amb possibilitat de pròrroga per un any més en les mateixes condicions.
En conseqüència, encara que s'hagi actuat complint estrictament la normativa, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que estudiï la possibilitat d'interpretar extensivament la comunicació de la decisió empresarial i l'acta de 12 d'abril de 2012 d'acord amb la sol·licitud inicial formulada pel promotor de suspensió de contractes durant 24 mesos, a fi de no malmetre els drets dels treballadors i de l'empresa i d'evitar les conseqüències tan nefastes per a l'empresa en cas que els treballadors no puguin percebre les prestacions d'atur corresponents fins a l'abril de 2014.
Per tant, el Síndic suggereix al Departament que estudiï la possibilitat de comunicar de nou al SEPE la sol·licitud inicial del promotor, amb la decisió empresarial en què es fa esment al període de 24 mesos, juntament amb l'acta d'11 d'abril de 2012, ja que hi va haver acord en la limitació del nombre de dies de l'expedient (de 280 a 180 dies) però no en la modificació dels 24 mesos mantinguts sempre per l'empresa.
En cas que no es pugui acceptar aquest suggeriment, el Síndic recomana al Departament que sigui especialment curós en les formes durant la tramitació d'un expedient de regulació d'ocupació, amb l'objectiu d'evitar malentesos com el que es va produir en aquest cas.
D'altra banda, atesa la modificació produïda per la darrera reforma laboral, en la qual desapareix l'autorització administrativa en els procediments de regulació d'ocupació, el Síndic recomana que la comunicació de la decisió empresarial per part del Departament al SEPE es notifiqui també a l'empresa, o se li enviï còpia de la notificació, i que es faci així amb totes les empreses que promoguin expedients de regulació d'ocupació.
També se suggereix que la Secció de Regulació d'Ocupació millori la informació a les empreses i enviï còpia als promotors d'expedients de la notificació i documentació tramesa al SEPE, a fi d'evitar, així, que se segueixin generant malentesos com les que ha patit el promotor.
Finalment, el Síndic suggereix també que s'actuï sempre amb la claredat i la transparència suficients i d'acord amb els principis de proporcionalitat, i que s'adoptin les decisions de manera adequada a la finalitat que persegueixen, de manera que es conciliï l'interès general amb el dels particulars i s'eviti al màxim l'afectació dels seus drets.