La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el deteriorament del sistema sanitari de l'Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella.
Exposa que les mesures de reorganització del sistema sanitari que s'han dut a terme, com ara el tancament nocturn de l'atenció continuada dels CAP, el tancament de llits, els canvis en la planificació de les consultes externes, etc, han provocat una afluència de malalts amb patologia més greu que no poden ser ingressats en una planta de medicina interna per manca de llits físics.
Així, hi ha pacients que han d'estar ingressats al Servei d'Urgències fins a tres dies, en lliteres, amb poc espai i manca de material, i enmig dels passadissos (amb el perjudici que això suposa per a la seva intimitat), de manera que s'ha convertit una unitat d'urgències en una unitat d'hospitalització.
En vista de la informació de què es disposa, el Síndic conclou, en primer lloc, que hi ha una insuficiència de llits lliures en determinats serveis del centre hospitalari en determinades èpoques i això impedeix el funcionament normal del Servei d'Urgències i, amb tota probabilitat, també suposa un problema per als serveis que s'han de fer càrrec dels pacients que, amb indicació de ser ingressats a planta, romanen a urgències.
En segon lloc, si bé les mesures de què ha informat el Departament de Salut han ajudat a pal·liar els efectes d'aquesta circumstància, són insuficients. La promotora de la queixa va comunicar a finals de gener de 2013 que s'estaven reproduint els mateixos fets que van motivar la seva queixa el febrer de 2012, i que el Servei d'Urgències estava saturat amb un nombre d'entre deu i quinze malalts pendents de llit durant dos o tres dies.
En tercer lloc, el Síndic observa que tot i que sí que hi ha hagut un increment en el nombre de places en els box d'urgències i de llits d'hospitalització a domicili, no s'ha produït cap increment de llits en els serveis que en són deficitaris ni s'ha fet cap reestructuració que ho permetés. Així, s'observa que la solució que s'aplica davant la manca de llits en determinats serveis passa per incrementar el nombre de places en el Servei d'Urgències.
En aquest sentit, la conversió de l'àrea d'urgències en zona d'hospitalització ha creat unes necessitats que no són pròpies del Servei d'Urgències, com ara la necessitat de material i d'equipament propi dels malalts que romanen hospitalitzats en planta. Sobre aquest punt, es reconeix que el subministrament no ha estat immediat sinó que ha calgut més temps per disposar-ne, per una qüestió de logística. Aquesta situació causa, sens dubte, a més a més, malestar i sensació de desatenció als malalts i als seus familiars.
En quart lloc, la promotora afirma que hi ha malalts que han de romandre als passadissos del Servei d'Urgències en lliteres, cosa que posa de manifest, a banda d'un problema d'espai tant per als malalts com per als seus acompanyants i per al personal d'urgències, una vulneració del dret a la intimitat i a la privacitat de què han de seguir gaudint els pacients malgrat estar ingressats en un centre sanitari.
Vistes aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament de Salut:
1. que introdueixi altres mesures correctores tendents a evitar perllongar l'estada de pacients a qui s'hagi prescrit hospitalització en el Servei d'Urgències de l'Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella, com ara: l'habilitació de més llits en els serveis en què manquen, la possible derivació a altres centres hospitalaris en què sigui possible facilitar l'hospitalització al pacient sense demora, la millora de la gestió de l'atenció primària i especialitzada a fi d'evitar que pacients que podrien haver estat atesos per aquesta via hagin d'acabar acudint al Servei d'Urgències, o qualsevol altra mesura que es consideri oportuna.
2. que, mentre no sigui possible una derivació fluïda des del Servei d'Urgències cap al servei de destí dintre de l'hospital per a aquells pacients a qui s'hagi prescrit hospitalització, s'acomodin aquests pacients en espais en què es garanteixi en tot moment el seu dret a la intimitat i en tots els àmbits, de manera que no hi hagi cap malalt que hagi de romandre en un passadís; se subministri amb immediatesa a aquests pacients tot aquell material que sigui necessari, de manera que el seu nivell de confort augmenti tant com sigui possible; i, sempre que sigui possible, es faciliti la presència dels familiars i/o acompanyants dels malalts i es procuri també acomodar-los.