La persona interessada es mostra disconforme amb la sanció imposada per la presumpta comissió d'una infracció de la normativa de trànsit, i com a defensa al·lega que el punt on se li va estendre la denúncia no coincideix amb el punt on es va incorporar a l'autopista.
Un cop estudiada la informació aportada pel Servei Català de Trànsit, el Síndic observa que a l'organisme actuant li consta que la butlleta de denúncia es va notificar en mà a la persona interessada però que, tot i que en el mateix document s'esmenta que en va rebre còpia, no va voler signar el butlletí de denúncia, sense que hi hagi cap consignació dels motius.
El Síndic considera que la signatura de la persona denunciada, si bé no implica la conformitat amb la denúncia, sí que prova que al moment en què se l'atura per lliurar-li la butlleta de notificació en mà queda assabentada dels fets que se li imputen i, conseqüentment, del termini de què disposa per proposar proves i formular les al·legacions que consideri convenients en defensa dels seus drets.
L'article 6 del Reial decret 320/1994, de 25 de febrer, del Reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit, estableix que és un requisit de caràcter obligatori que els butlletins de denúncia estiguin signats pel denunciant i el denunciat, i que en cas que el denunciat es negui a signar o bé no ho sàpiga fer, el denunciant ho ha de fer constar.
El Síndic assenyala que tot i que l'article 76 de la Llei de trànsit atorga presumpció de veracitat a les denúncies fetes pels agents de l'autoritat encarregats del trànsit, la manca del requisit relatiu a la signatura del denunciat que prova la recepció de la butlleta o la consignació en el mateix document de les circumstàncies per les quals es nega a signar-la resta validesa a la denúncia, més encara quan els agents denunciants tenen el deure d'aportar tots els elements probatoris possibles sobre el fet denunciat.
Per aquest motiu, el Síndic s'adreça al Departament d'Interior per demanar-li que doni les ordres oportunes per tal que s'anul·li la sanció imposada a la persona interessada d'acord amb l'article 62.1.a) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, ja que en tant que no hi ha proves de la recepció per part del promotor de la queixa de la denúncia, s'ha vulnerat el seu dret fonamental a la defensa.