L'1 de maig de 2012 va tenir lloc la primera mobilització ciutadana d'impagament dels peatges a les autopistes catalanes. La percepció d'estar davant d'una discriminació inacceptable és la que pot explicar els actes de protesta i de desobediència, en forma de negar-se a pagar el peatge, que va protagonitzar primer algun ciutadà a títol individual i després milers de persones en el marc d'una convocatòria feta per la plataforma ciutadana #Novullpagar.
Des d'aleshores, el Síndic ha rebut 462 queixes de persones que havien estat denunciades, a les quals el Servei català de Trànsit havia tramitat les corresponents denúncies. Arran de la incoació dels primers expedients sancionadors relacionats amb aquest afer, el Síndic de Greuges va obrir una actuació d'ofici per analitzar si el Servei Català de Trànsit els tramitava de conformitat amb el marc normatiu vigent i amb plena garantia dels drets dels afectats.
Arran de l'actuació d'ofici oberta en relació amb aquesta qüestió, el Síndic ha conclòs el següent:
1. Atesa la naturalesa jurídica entre el concessionari i l'usurari, que és de caràcter contractual, quan l'usuari no efectua el pagament, incompleix el contracte amb el concessionari de l'autopista. Per la seva part, el concessionari, si volgués exigir el compliment del contracte, ho hauria de fer amb la presentació d'una demanda civil contra la persona que ha contret el deute.
2. Les denúncies que es van produir contra els vehicles que suposadament van cometre la infracció de no pagar els peatges van ser fetes pels treballadors de les concessionàries de les diverses autopistes. El nombre d'aquestes denúncies és de diverses desenes de milers i s'aproxima a les 100.000.
El Servei Català de Trànsit posa de manifest que no consta cap denúncia formulada pels agents de Mossos d'Esquadra per haver reprès la marxa sense abonar el peatge a l'autopista. El que sí que consten són 24 expedients, durant l'any 2012, per denúncies dels agents del Cos de Mossos d'Esquadra en autopistes de peatge ?per comportar-se de manera que s'entorpeix indegudament la circulació?. D'aquestes, 21 s'han efectuat en punts quilomètrics que poden coincidir amb punts de peatge.
3. D'altra banda, el Servei Català de Trànsit manifesta que no totes les denúncies efectuades pels treballadors d'autopistes han suposat la incoació d'expedients sancionadors. La seva incoació està en funció de l'adequació d'aquestes denúncies a la legalitat vigent (compliment dels requisits esmentats més amunt i identificació del presumpte infractor) i de la disponibilitat de recursos humans necessaris per tramitar-los, circumstància que s'hauria de tenir en consideració per la possible influència en la prescripció de les infraccions.
4. L'article 92.1 de la Llei de seguretat vial estableix que el termini de prescripció de les infraccions lleus, com és el cas que ens ocupa, és de tres mesos, termini que s'interromp per qualsevol actuació administrativa de què tingui coneixement la persona denunciada o que estigui encaminada a esbrinar la seva identitat o domicili. També s'interromp per la notificació efectuada d'acord amb els articles 76, 77 i 78.
Per tant, caldria tenir en consideració aquesta circumstància temporal, atès que si dels 21.869 expedients que ha tramitat el Servei Català de Trànsit fins a inicis d'abril, únicament s'han pagat 1.908 multes, s'han arxivat 190 expedients, i hi ha resolució ferma (tot i que no pagada) en 2.102 expedients, queda un nombre molt elevat d'expedients que suposadament estan en tramitació i en què s'estan duent a terme actuacions, ja que, si no és així, hi podria haver operat la prescripció.
5. Les denúncies voluntàries efectuades pels treballadors d'autopistes en cap cas gaudeixen de la presumpció de veracitat (article 75 del Text refós de la Llei de trànsit i article 14 del Reglament del procediment sancionador). Per aquest motiu, com que es tracta d'una denúncia voluntària, un cop rebuda per l'òrgan corresponent, aquest ha d'acordar la pràctica de les mesures necessàries de comprovació, i només en el cas que hi hagi aquestes proves, o quan els agents de l'autoritat hagin fet constar en la denúncia la comprovació de la infracció, es procedirà a incoar l'expedient sancionador corresponent.
Ser el conductor del vehicle no hauria de suposar de manera directa la incoació d'un expedient sancionador En el cas que la persona s'identifiqui com a conductora, però que no reconegui la comissió de la infracció, cal que l'Administració disposi de proves clares i definitòries (testimonis, fotografies) que avalin les denúncies voluntàries efectuades pels treballadors de la concessionària, davant la manca de reconeixement de comissió de la infracció, atès que els treballadors d'autopistes no tenen la condició d'agents de l'autoritat i, en conseqüència, no gaudeixen de la presumpció de veracitat.
Cal precisar que la Llei 17/2012, de 27 de desembre, ha modificat l'article 29.2, en el sentit que les denúncies formulades pel personal de l'empresa concessionària tenen valor de mitjà de prova per acreditar els fets denunciats. Cal tenir present que aquesta previsió legal no es pot aplicar a supòsits anteriors a la seva entrada en vigor.
D'acord amb les consideracions precedents, el Síndic recomana al Servei Català de Trànsit:
1. Que valori d'ofici la prescripció de totes les denúncies pendents de tramitació i en tots els expedients de què s'hagi iniciat la tramitació i en què fins al moment no s'hagi dictat resolució.
2. Que revisi i arxivi totes les denúncies en les quals la persona identificada com a conductora no reconegui la comissió de la infracció, i en les quals l'Administració no disposi de proves clares i definitòries (testimonis, fotografies) que les avalin.
3. Que valori detalladament el procés seguit per incoar expedients sancionadors en el marc de la campanya d'impagament de peatges que no tinguin com a fet infractor l'article 153 del Reglament general de circulació per valorar la possibilitat d'arxivar-les.