El promotor de la queixa, en representació d'una fundació, manifesta la seva disconformitat amb l'actuació de l'aleshores Departament d'Educació, respecte de l'autorització temporal atorgada a una entitat per impartir els estudis del grau superior de música.
Concretament, el promotor qüestionava, d'una banda, l'incompliment del procediment establert a la normativa reguladora del règim d'autorització dels centres docents privats (Decret 55/1994, de 8 de març), per haver atorgat a l'entitat una autorització d'obertura de caràcter temporal per impartir el primer curs acadèmic 2009-2010, i el primer i el segon curs d'ensenyaments de grau en el curs acadèmic 2010-2011, en una adreça provisional; i de l'altra, l'incompliment dels requisits mínims que han de tenir els centres que imparteixen ensenyaments artístics (Reial decret 389/1992, de 15 d'abril).
El promotor informa que la fundació ha interposat un recurs d'alçada contra la Resolució EDU/545/2010, de 18 de febrer, per la qual s'aproven les bases que regeixen les proves específiques d'accés als ensenyaments artístics superiors adaptats a l'Espai Europeu d'Educació Superior, i es convoquen per al curs acadèmic 2010-2011, recurs que no ha estat resolt.
En vista de la informació de què es disposa, el Síndic fa les consideracions següents:
1. Pel que fa a la manca de resolució expressa del recurs d'alçada, l'ordenament jurídic configura el silenci administratiu com un instrument de garantia dels drets dels ciutadans davant de la manca de resposta de l'Administració. Tanmateix, l'article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, imposa a l'Administració el deure de dictar i de notificar resolució expressa.
Per aquest motiu, el Síndic recorda al Departament d'Ensenyament que cal complir aquesta obligació legal i resoldre i notificar expressament el recurs d'alçada interposat per la fundació.
2. Pel que fa a l'autorització d'obertura de caràcter temporal d'un centre, el Síndic recorda que aquesta autorització no està prevista en el Decret 55/1994. En altres legislacions sectorials, com ara la d'espectacles públics i activitats recreatives (Llei 11/2009, de 6 de juliol, i Decret 112/2010, de 31 d'agost) es preveu la possibilitat d'atorgar amb caràcter provisional la llicència o l'autorització sempre que es compleixin determinats requisits, com ara que l'obertura i la posada en marxa del centre no comporti cap risc per a la seguretat de les persones i béns, i en tot cas amb un termini màxim de vigència d'un any. Es tracta d'autoritzacions provisionals que habiliten a l'obertura i posada en marxa de l'activitat en l'emplaçament autoritzat.
En el cas objecte de la queixa, el Departament d'Ensenyament va atorgar una autorització d'obertura amb un abast temporal que va ser objecte de pròrroga al març de 2011, per permetre l'inici dels estudis de grau superior a l'emplaçament originari del centre. Les instal·lacions de l'emplaçament provisional no complien el Reial decret 389/1992, de requisits mínims. Tanmateix, l'autorització es va fonamentar sobre la base del futur compliment en el moment en què l'entitat passés a ocupar al setembre de 2011 els espais definitius, arran de l'acord de cessió temporal dels espais per part de l'Ajuntament de Barcelona, i amb motiu de l'acord de col·laboració signat el 29 de maig de 2009 entre l'Ajuntament i el Departament.
D'altra banda, la resolució de 8 de juliol de 2010 d'autorització provisional d'obertura a què fa referència l'escrit del Departament no va ser objecte de publicació com a tal en el DOGC, circumstància que no va permetre'n la impugnació per part del Conservatori. El Decret 55/1994 disposa a l'article 11.4 que la resolució d'autorització d'obertura d'un centre privat s'ha de notificar a la persona titular i, si és aprovatòria, s'ha de publicar al DOGC i inscriure's al Registre de Centres del Departament.
Per aquestes raons, el Síndic recorda que la mesura relativa a l'autorització provisional d'obertura no està expressament prevista en el Decret 55/1994, sobre el règim d'autorització dels centres docents privats.
I en qualsevol cas, en cas que s'estimi la viabilitat d'atorgar l'autorització provisional perquè no comporta cap risc per a la seguretat de les persones i els béns, hagués calgut fer-ho públic en el DOGC. I aquesta autorització, en tot cas, s'atorgaria als locals i les instal·lacions del nou centre, però no permetria impartir els ensenyaments de grau superior de música a l'adreça provisional del centre, ja que no compleix els requisits mínims que per impartir ensenyaments artístics que fixa el Decret 55/1994.
Amb aquests recordatoris, el Síndic clou l'expedient de referència.