La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb un centre de Terrassa en què duu a terme sessions de diàlisi, ja que considera que no rep el mateix tracte que la resta de pacients.
Concretament, es queixa de la impossibilitat de rotar, com la resta de pacients, en les sessions de diàlisi.
El Síndic comparteix la sensació que té la persona interessada que els motius que li donen per justificar que sempre sigui l'última del seu grup no són suficients. I és que els motius esgrimits fan referència, d'una banda, a la disposició del personal que cal per activar el protocol específic de connexió en el seu cas pel fet de ser portadora de catèter i no de fístula; i, d'altra banda, al fet que el sistema de rotació no és possible perquè els altres pacients també presenten ocasionalment situacions d'emergència que no fan possible mantenir l'hipotètic ordre prèviament establert.
Pel que fa a la primera qüestió, de la informació de què es disposa es desprèn que la peculiaritat del tractament que s'aplica a la persona interessada rau en el nombre de professionals sanitaris que cal per activar-lo. I si això és així, de la mateixa manera que s'ha fet un esforç per organitzar els dies i els horaris de tots els pacients que s'han de sotmetre a diàlisi i també per organitzar la rotació entre tots els membres del grup de la persona interessada, també es podria incloure en la rotació la persona interessada i, conseqüentment, preveure la disposició del personal que cal per activar el seu tractament quan fos el seu torn.
Pel que fa a la segona qüestió, el Síndic entén que la impossibilitat d'establir un torn de rotació es refereix a la incorporació de la persona interessada al sistema de torn ja establert entre els altres pacients del seu grup.
Dit això, l'argument que el sistema de rotació no és possible perquè els altres pacients també presenten ocasionalment situacions d'emergència que no fan possible mantenir l'hipotètic ordre prèviament establert no hauria de ser un argument aplicable exclusivament a la persona interessada sinó també a la resta de pacients del seu grup. D'altra banda, aquestes situacions d'emergència, segons s'esmenta, es produeixen de manera ocasional i, òbviament, qualsevol situació d'emergència justificaria no mantenir l'ordre prèviament establert. I atès que les situacions d'emergència es qualifiquen com a ocasionals, res no impedeix que es preveiés com es reprendria el sistema de torns desprès que s'hagi produït l'emergència que ?trencaria? el sistema de rotació prèviament establert.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament de Salut que estudiï la possibilitat d'incloure la persona interessada en el sistema de torns ja establert per al seu grup i, conseqüentment, que es prevegi tenir disponible el personal que cal en el seu cas específic per activar el seu tractament.
Altrament, en cas que hi hagi altres arguments que justifiquin de manera raonada no poder incloure la persona interessada en un sistema de rotació, el Síndic recorda al Departament que l'Administració ha de motivar expressament, de manera clara, comprensible i suficient totes les seves decisions i resolucions per garantir el dret de les persones a conèixer les raons seguides per prendre una decisió. En aquest sentit, les facultats discrecionals de l'Administració no poden legitimar qualsevol decisió sinó que s'han de basar en fonaments racionals, ponderats, objectius i imparcials amb subjecció a la llei i al dret, els quals s'han d'explicitar en la motivació.