La qüestió de fons s'emmarca en la situació que es produeix mitjançant aquest sistema de tarificació atès que genera als usuaris la percepció que paguen una aigua que no usen i que, des d'aquesta perspectiva, el sistema afavoreix el malbaratament del recurs ja que un consum més elevat, fins arribar al volum definit com a mínim no tindrà cap cost econòmic.
Sobre aquesta qüestió, la institució va efectuar tota una sèrie de consideracions incloses en l'apartat dedicat a les actuacions en matèria de consum de l'informe al Parlament de Catalunya de 2008.
Així doncs, en el marc jurídic que defineix la Directiva Marc de l'Aigua la qual planteja la repercussió de la totalitat de les despeses que genera el cicle de l'aigua en l'usuari final i que no depenen estrictament de l'aigua consumida però tenen a veure amb la disponibilitat del servei i l'equilibri econòmic i financer de la seva gestió, el Síndic considera legítim repercutir en tots els usuaris finals aquestes despeses fixes o estructurals que són independents del volum d'aigua consumida realment. Aquesta repercussió es pot materialitzar mitjançant dos sistemes de tarificació, l'un consistent en l'establiment d'una quota fixa i l'altre fixant un consum mínim que inclogui en un sol concepte tarifari els costos fixos del servei i l'aigua consumida fins a un volum determinat i separadament la resta del consum si supera el mínim establert.
Malgrat el Síndic considera que ambdós sistemes són plenament legítims, des de la perspectiva dels destinataris del servei comporta unes repercussions que cal considerar. Així doncs, establir una quota fixa fa que la informació que figura a la factura sigui més clara i entenedora, de manera que permet conèixer fàcilment i de forma segregada, d'una banda l'import que el gestor del servei repercuteix individualment a cada usuari per a tenir-hi accés i de l'altra el preu de l'aigua realment consumida.
Per aquests motius el Síndic ja va plantejar als Ajuntaments afectats la conveniència d'adoptar les mesures necessàries per iniciar el procés de substitució de l'estructura tarifària basada en el consum mínim, cap a un sistema de quota fixa i tarifes progressives sobre el consum real, establertes per trams, com a mecanisme per afavorir l'estalvi del consum i per millorar la informació que l'usuari rep sobre els conceptes facturats.
Per al cas concret plantejat, el Síndic suggereix a l'Ajuntament d'Olot que iniciï els treballs necessaris per modificar l'estructura tarifària del servei de subministrament d'aigua cap a un sistema de tarifa fixa separada de consum, que repercuteixi els costos fixes o estructurals del servei.
L'Ajuntament d'Olot accepta parcialment els suggeriments del Síndic i exposa que té previst analitzar la possibilitat d'introduir els canvis proposats en el sistema tarifari en les properes concessions del servei que s'adjudiquin.