El promotor es queixa de la lentitud del Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) en la tramitació de l'expedient de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats, iniciat a nom de la seva àvia.
Segons ha explicat el promotor, el DASC va reconèixer a la seva àvia un grau III nivell 2 de dependència mitjançant una resolució de data 7 de novembre de 2007, però no es va arribar a establir el seu Programa individual d'atenció (en endavant PIA). La sol·licitant, segons informa el seu nét, va morir el dia 15 de gener de 2008.
El promotor ha manifestat que en cinc ocasions (1 de juliol de 2008; 11 de febrer i 20 d'octubre de 2009, i 25 de gener i 15 de març de 2010) s'ha adreçat per telèfon al DASC i ha demanat informació sobre aquest assumpte, però que l'única resposta que ha rebut és que s'ha d'esperar que en l'àmbit estatal es determini com s'han de resoldre els casos de les persones que han mort sense signar el PIA.
El Síndic indica a l'actual Departament de Benestar Social i Família que aquest cas es correspon amb la problemàtica general dels procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés a les prestacions i als serveis vinculats en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol?licitant. Per tant, recorda que el dia 26 de maig de 2010 (en el marc de l'actuació d'ofici 05426/08) va emetre una resolució adreçada al DASC en la qual exposava diverses consideracions i suggeriments sobre aquesta problemàtica.
Sobre aquestes consideracions i suggeriments, el DASC va respondre que el seu criteri és "que el Ministeri de Sanitat i Política Social ho reguli a través d'una norma estatal comuna". Assenyala, igualment, que "fins que el Govern espanyol no prengui una decisió comuna, el Departament continuarà aplicant les Instruccions 10/2009, que reconeixen el dret de les persones hereves a percebre les quantitats corresponents a les prestacions econòmiques que haurien correspost a la persona interessada només quan la defunció s'hagi produït amb posterioritat a la resolució del PIA".
D'acord amb aquesta informació, el Síndic entén que, pel que fa a la problemàtica general, el DASC no va acceptar aquests suggeriments.
Pel que fa a aquest cas, s'entén que aquesta determinació implica reconèixer que en aquests supòsits "no s'ha arribat a reconèixer el dret a percebre cap prestació" i que, en conseqüència, caldrà dictar una resolució en aplicació de la Instrucció 10/2009.
Segons aquestes consideracions, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família que l'article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l'article 53 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, disposen el deure de les administracions de dictar resolució expressa sobre tots els procediments, i de notificar-la a les persones interessades, amb les úniques excepcions que són previstes expressament pels preceptes esmentats.
Atès tot això, i per cloure finalment aquest assumpte, el Síndic recorda la necessitat que es tinguin en compte i es respectin les formalitats i els requisits establerts, especialment pel que fa a dictar resolució expressa i comunicar-la a les persones interessades.
Amb aquests recordatoris, es finalitza la intervenció en aquest assumpte.