El promotor explica que el Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) va reconèixer a la seva mare un grau III i nivell 2 de dependència mitjançant una resolució de 29 d'octubre de 2007.
Exposa també que, passat el termini de tres mesos establert per a l'emissió de la resolució del Programa individual d'atenció (en endavant PIA) sense haver-la rebut, el dia 18 de febrer de 2008 va presentar una reclamació respecte de la qual no ha rebut resposta.
La persona interessada manifesta que, malauradament, la seva mare va morir el dia 14 d'abril de 2008, fet que ell va comunicar al DASC, i que, atesa la manca de resolució d'aquest expedient, el dia 5 de novembre de 2008 va presentar una nova reclamació demanant els endarreriments corresponents des de la data de la sol·licitud i fins a la mort de la sol·licitant, però tampoc n'ha obtingut cap resposta.
El Síndic indica a l'actual Departament de Benestar Social i Família que aquest cas es correspon amb la problemàtica general dels procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés a les prestacions i als serveis vinculats en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant. Per tant, recorda que el dia 26 de maig de 2010 (en el marc de l'actuació d'ofici 05426/08) va emetre una Resolució adreçada al DASC en la qual exposava diverses consideracions i suggeriments sobre aquesta problemàtica.
Sobre aquestes consideracions i suggeriments, el DASC va respondre que el seu criteri és "que el Ministeri de Sanitat i Política Social ho reguli a través d'una norma estatal comuna". Assenyala, igualment, que "fins que el Govern espanyol no prengui una decisió comuna, el Departament continuarà aplicant les Instruccions 10/2009, que reconeixen el dret de les persones hereves a percebre les quantitats corresponents a les prestacions econòmiques que haurien correspost a la persona interessada només quan la defunció s'hagi produït amb posterioritat a la resolució del PIA".
D'acord amb aquesta informació, el Síndic entén que, pel que fa a la problemàtica general, el DASC no va acceptar aquests suggeriments.
Pel que fa a aquest cas, s'entén que aquesta determinació implica reconèixer que en aquests supòsits "no s'ha arribat a reconèixer el dret a percebre cap prestació" i que, en conseqüència, caldrà dictar una resolució en aplicació de la Instrucció 10/2009.
Segons aquestes consideracions, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família que l'article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l'article 53 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, disposen el deure de les administracions de dictar resolució expressa sobre tots els procediments, i de notificar-la a les persones interessades, amb les úniques excepcions que són previstes expressament pels preceptes esmentats.
Atès tot això, i per cloure finalment aquest assumpte, el Síndic recorda la necessitat que es tinguin en compte i es respectin les formalitats i els requisits establerts, especialment pel que fa a dictar resolució expressa i comunicar-la a les persones interessades.
Atès tot això, i per cloure finalment aquest assumpte, recorda la necessitat que tinguin en compte i respectin les formalitats i requisits establerts, especialment pel que fa a dictar resolució expressa i comunicar-la als interessats.
Amb aquests recordatoris, es finalitza la intervenció en aquest assumpte.