El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el fet que no s'hagi respectat el dret de la persona que representa a gaudir de les vacances que es van veure interrompudes per un procés de malaltia comuna.
Consta que per escrit de 28 de setembre de 2012 la persona interessada va comunicar a l'Institut Català de la Salut (en endavant ICS) que mentre gaudia de vacances en el període comprès del 3 al 21 de setembre va patir una incapacitat temporal per malaltia comuna, que va durar del 17 al 21 de setembre, i que, en virtut del que estableix la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea de 21 de juny de 2012, va sol·licitar que se li reconegués el dret a gaudir de cinc dies hàbils de vacances equivalents als de la incapacitat temporal.
Tot i això, la sol·licitud de la persona interessada ha estat denegada per manca de cobertura legal, a criteri de l'ICS.
La Directiva 2003/88/CE disposa en l'article 7, sobre les vacances anuals, que els estats membres han d'adoptar les mesures necessàries per tal que tots els treballadors disposin d'un període mínim de quatre setmanes de vacances anuals retribuïdes, de conformitat amb les condicions d'obtenció i concessió establertes en les legislacions i/o pràctiques nacionals.
El dret a vacances anuals retribuïdes no únicament té importància per la seva condició de principi del dret social de la Unió, sinó que es troba expressament reconegut en l'article 31.2 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, a la qual l'article 6 del Tractat de la Unió reconeix el mateix valor jurídic que els tractats i és un dret que no pot ser interpretat de manera restrictiva d'acord amb la mateixa jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea.
D'acord amb reiterada jurisprudència, el ple gaudi de les vacances únicament s'assoleix quan el treballador es trobi en condicions físiques i mentals per fer-ne ús, i el Tribunal Suprem s'ha pronunciat en el sentit que no escau entendre que un treballador en situació d'incapacitat transitòria pugui gaudir adequadament de les finalitats atribuïdes a les vacances.
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Comunitats Europees (en endavant TJCE) de 20 de gener de 2009 ja va assenyalar que la finalitat del dret a vacances anuals retribuïdes no és altra que els treballadors descansin i disposin d'un període d'oci i d'esbarjo. Aquesta finalitat difereix, doncs, de la finalitat de la llicència per malaltia que es reconeix als treballadors amb la finalitat de recuperar-se d'una malaltia.
Això no obstant, i atès que aquesta sentència resolia un supòsit de situació d'incapacitat laboral temporal abans de l'inici d'un període de vacances ja fixat, posteriorment el Tribunal Suprem va plantejar davant el TJCE la qüestió prejudicial referent a la possible interrupció del període de vacances per gaudir-ne posteriorment si la incidència té lloc de manera sobrevinguda, és a dir, quan ja s'està gaudint del període de vacances.
Mitjançant sentència de 21 de juny de 2012, el TJCE ha reconegut que el moment en què sobrevingui la incapacitat no és pertinent i que, en conseqüència, el treballador té dret al gaudi de les seves vacances anuals retribuïdes coincidents amb un període de baixa per malaltia en un període posterior, amb independència del moment en què hagi sobrevingut la incapacitat laboral, ja que seria contrari a la finalitat del dret a vacances anuals retribuïdes concedir el dret al treballador únicament a condició que es trobi ja en situació d'incapacitat quan s'inicia el període de vacances anuals.
El mateix Tribunal s'ha pronunciat en el sentit que el nou període de vacances anuals que es correspongui amb la durada del solapament entre el període de vacances fixat i la incapacitat laboral per malaltia es pot fixar en un moment posterior, i ha conclòs que l'article 7 de la directiva s'oposa a les disposicions nacionals que estableixin que un treballador que es trobi en situació d'incapacitat sobrevinguda durant el període de vacances anuals retribuïdes no té dret a gaudir posteriorment de les vacances anuals coincidents amb el període d'incapacitat laboral.
En conseqüència, el Síndic demana al Departament de Salut que doni les ordres oportunes per tal que es reconegui a la persona interessada el dret a gaudir d'un període de vacances, corresponent a l'any 2012, igual al de la durada de la incapacitat laboral que va patir quan ja estava gaudint de vacances el mes de setembre del mateix any.