El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el fet que se li exigeixi el pagament de la taxa per l'entrada de vehicles al seu habitatge de Sitges. Exposa que no ha sol·licitat la llicència de gual i no té vehicle, motiu pel qual considera que no li correspon pagar la taxa.
El 9 de desembre de 2010 va presentar un recurs contra la liquidació de la taxa per l'entrada de vehicles de l'exercici 2010 a l'Organisme de Gestió Tributària, que va ser desestimat perquè l'ordenança fiscal reguladora de la taxa no recull les circumstàncies que al·legava.
El promotor explica que l'Ajuntament de Sitges el va informar que es modificaria l'ordenança municipal per incloure el cas que ell planteja com un supòsit d'exempció de la taxa, però que no s'ha modificat.
El Síndic recorda que, a diferència dels impostos, la característica fonamental de les taxes és la contraprestació rebuda pel subjecte passiu. Així, perquè pugui exigir-se la taxa per l'entrada de vehicles a través de les voreres i les reserves de via pública per a aparcament, hi ha d'haver un efectiu ús privatiu o especial del domini públic, ja que el benefici obtingut pel subjecte passiu deriva de l'aprofitament especial que obté del domini públic.
A aquest efecte, cal destacar que la jurisprudència entén que l'existència de garatge no presumeix de forma automàtica la utilització del domini públic amb l'entrada del vehicle, ja que el fet gravat no és l'existència del garatge en si mateixa, sinó l'efectiva utilització del domini públic, i aquest extrem ha de ser provat per l'Administració en els actes d'inspecció o altres actuacions que dugui a terme.
D'acord amb la informació de què es disposa, el pressupòsit de fet en què es basa l'Ajuntament per presumir l'existència del fet imposable de l'entrada de vehicles a través de la vorera és l'existència d'una vorera rebaixada. Tot i això, l'Administració no ha aportat cap element probatori que acrediti ni la utilització efectiva del domini públic ni l'existència d'elements que puguin fer valer la presumpció d'utilització d'aquest domini públic.
Per tant, el Síndic considera no ajustada a dret la liquidació practicada al promotor de la queixa per la taxa d'entrada i sortida de vehicles de la seva finca de Sitges, motiu pel qual suggereix a l'Ajuntament d'aquest municipi que revisi les liquidacions de la taxa de gual corresponent a l'objecte tributari esmentat i les doni de baixa, si no pot acreditar-ne l'ús.
D'altra banda, l'existència de vorera rebaixada com a presumpció de la realització del fet imposable no abasta la totalitat dels supòsits de fet que es poden donar. Les persones interessades han de disposar de mecanismes per acreditar, davant de l'Administració, que no es produeix l'entrada i sortida de vehicles que grava la taxa. Per aquest motiu, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que valori, accepti i reguli diferents supòsits de fet en què, tot i l'existència d'una tipologia constructiva concreta -garatge amb vorera rebaixada- no s'origini el fet imposable de la taxa perquè hi ha altres elements o situacions en què no es produeix l'entrada i sortida de vehicles. Concretament, demana que valori la possibilitat de regular el supòsit de fet plantejat pel promotor com a supòsit en què no es produeix el fet imposable de la taxa.
Finalment, i en relació amb les manifestacions del promotor envers la càrrega econòmica que li representar reposar la vorera, el Síndic demana a l'Ajuntament que valori la possibilitat de dur a terme altres actuacions -com per exemple, col·locar un piló - que resultin més assequibles econòmicament, a fi i efecte de suprimir el gual.