El Síndic ha tingut coneixement de la problemàtica que afecta els equips d'atenció primària (en endavant EAP) que tenen en el seu territori residències de gent gran.
D'una banda, els EAP estan pressupostats en funció de la població, l'edat de la població, el nivell socioeconòmic i el grau de dispersió. Tanmateix, quan es valora el nombre de gent gran que abasta l'EAP, no es distingeix si es tracta de persones ingressades en centres de gent gran o si es tracta de persones que segueixen vivint en el seu domicili o en el d'algun familiar.
En general, les persones que es troben ingressades en aquests centres necessiten una atenció sanitària molt superior respecte dels que no ho estan. Això fa que es requereixi la presència de personal sanitari amb relativa freqüència: uns tenen patologies que cal seguir de ben a prop, altres estan enllitats i els surten nafres que cal cuidar, etc.
Malgrat que aquests centres disposin d'un metge que, en principi, ha de donar cobertura a les necessitats de les persones ingressades, el cert és que a la pràctica sembla que cobreixen un nombre insuficient d'hores i els facultatius de l'atenció primària de la sanitat pública han de suplir aquesta mancança.
Això fa que la càrrega de feina d'aquests EAP sigui molt superior respecte d'altres que no han d'atendre aquest tipus de pacients i, fins i tot que a alguns EAP, amb els recursos de què disposen, no els sigui possible assumir-la.
Així, sovint als facultatius no els és possible desplaçar-se al centre amb la diligència que caldria i els pacients són atesos amb demora. D'altra banda, no es considera que la solució sigui derivar-los a l'hospital perquè es tracta d'una atenció que cal fer des de l'atenció primària.
A més, també s'ha rebut informació sobre el fet que s'ha dotat alguns centres amb equips de suport extra, precisament per donar solució a aquesta situació. Així, per exemple, en el cas de l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona, hi ha un equip d'atenció domiciliària específic i exclusiu per atendre la gent gran.
Per això, el Síndic obre aquesta actuació d'ofici i demana informació al Departament de Salut.
En els diversos informes de resposta, el Departament de Salut evidencia que l'atenció primària té un paper clau en l'atenció a les persones que es troben ingressades en una residència per a gent gran, en donar-los suport. També el té l'equip de professionals cuidadors, tant en la consulta com a domicili, en aquest cas en la residència.
També indica que és una realitat que l'alta prevalença de morbiditat i fragilitat de les persones ingressades en residències representa una càrrega assistencial afegida per a l'EAP i, especialment, en els casos en què s'agrupen diverses residències. Això fa que amb freqüència s'hagi de recórrer a l'atenció hospitalària, especialment als serveis d'urgències.
El perfil de les persones que viuen en residències geriàtriques ha canviat en els últims anys, atès que, a causa del sobreenvelliment de la població, ha augmentat considerablement la comorbiditat, les patologies cròniques i la dependència física i/o psíquica. Aquesta situació planteja nous reptes al sistema sanitari per poder garantir l'atenció d'aquestes persones.
Segons el Departament de Salut, hi ha EAP que no recullen de forma explícita l'atenció de les persones institucionalitzades en la seva cartera de serveis, mitjançant un procés de reorganització interna. Malgrat això, no hi hauria d'haver cap inconvenient per atendre'ls, des del punt de vista clinicoassistencial.
D'altra banda, l'any 2009, la Regió Sanitària Barcelona va iniciar una experiència de suport sanitari residencial a la ciutat de Barcelona, amb la finalitat de millorar l'atenció sanitària d'aquest col·lectiu, incrementar l'eficiència i utilitzar adequadament els recursos de què disposa aquesta Regió. Aquesta experiència consisteix a crear uns equips especialitzats en geriatria, integrats funcionalment a l'EAP, que donen suport a l'atenció primària de salut i a l'equip sanitari residencial. Aquests equips integren diferents serveis de suport avançat en geriatria a la comunitat, suposen una oferta complementària a l'assistència dels EAP i eviten duplicitats.
El desplegament territorial es va iniciar el març de 2009 i es completarà durant el primer trimestre de 2011.
Les actuacions d'aquests equips de suport es concreten en els punts següents:
1. Identificació de pacients fràgils i/o complexos des del punt de vista de la salut
2. Valoració geriàtrica integral i proposta del pla d'intervenció
3. Prevenció i seguiment de les persones amb fragilitat i de les possibles desestabilitzacions
4. Coordinació i gestió de l'atenció de salut
5. Atenció a situacions agudes i atenció continuada
6. Control i seguiment de la prescripció
7. Formació i assessorament al personal assistencial o d'atenció directa de les residències
A més a més, durant l'any 2009 es van fer diverses reunions de coordinació amb els EAP, les residències i els hospitals d'aguts, i s'han mantingut espais de comunicació i coordinació estables entre la Regió Sanitària Barcelona i entitats proveïdores d'atenció primària, altres institucions, entitats, associacions i societats científiques. També se n'han fet entre el Departament de Salut i l'anterior Departament d'Acció Social i Ciutadania, patronals, la secció de metges de residències del Col·legi de Metges de Barcelona, societats de metges de família i de geriatria...
L'avaluació dels resultats, tot i que preliminar, ha evidenciat millores en la prescripció, en la capacitat resolutiva de situacions agudes i en la satisfacció del personal de les residències i dels residents.
El Departament de Salut conclou que aquesta experiència a la ciutat de Barcelona podria servir per avaluar una opció diferent de prestació sanitària en casos de concentració de residències en un territori, però es matisa que es tracta de dades encara molt preliminars i insuficientment vàlides per extreure'n conclusions i valorar l'expansió de l'experiència a tot el territori català.
Atès el model sanitari català descentralitzat en regions sanitàries, l'atenció sanitària que es presta en les residències de gent gran es resol de forma heterogènia, però amb eficàcia.
Pel que fa a la zona del Baix Llobregat, l'atenció sanitària a les persones ingressades en residències de gent gran la duen a terme els EAP. Des de 2005, s'ha introduït el Programa de millora de la prescripció de medicaments i utilització d'efectes i accessoris en residències geriàtriques, que té diversos objectius: l'ús més racional i eficient dels recursos terapèutics disponibles, l'increment de la seguretat en l'ús de medicaments, la millora de la coordinació entre els professionals dels EAP i les residències geriàtriques (es potencien les reunions conjuntes per tractar problemes específics i fixar objectius comuns, en relació amb la millora de l'ús dels medicaments). Estan inclosos en aquest programa divuit EAP que atenen vuitanta-sis residències, amb un total de quatre mil dues-centes vint-i-quatre places.
De la zona del Maresme, però, el Departament no n'informa.
Un cop estudiada tota la informació de què es disposa, el Síndic manifesta que ha quedat palès que l'àmbit idoni en què ha de quedar inclosa l'atenció que es presta a les persones ingressades en residències de gent gran és l'atenció primària i que, a excepció de la ciutat de Barcelona, on s'han incorporat equips de suport, a la resta de Catalunya aquesta atenció la presten els EAP.
Sobre aquesta atenció, el Departament de Salut informa que, a banda de l'autonomia d'organització que pugui tenir cada EAP per atendre aquest col·lectiu, en tots els casos es dóna atenció a la demanda aguda i es fa el seguiment de les patologies cròniques i, a tall d'exemple, s'exposen les diverses actuacions que es duen a terme en un EAP.
En referència a això, el Síndic manifesta que no dubta que les prestacions que els EAP ofereixen als pacients ingressats en aquests centres es corresponen amb aquelles a què tenen dret. Tanmateix, s'evidencia que la càrrega de feines dels facultatius de l'EAP fa que aquestes prestacions no es puguin oferir amb la rapidesa que seria desitjable. Això fa que, sovint, s'hagi de derivar el pacient d'una residència de gent gran a l'hospital per atendre'l d'un episodi que està previst que s'atengui des de l'atenció primària, però que pels motius esmentats no es pot atendre.
Així, tal com consta en l'informe elaborat pel Departament el maig de 2010, "les persones institucionalitzades en residències pateixen una alta prevalença de morbiditat i fragilitat que, afegit a la gran variabilitat pel que fa a la dotació de personal sanitari propi (professionals d'infermeria i de medicina), representa una càrrega assistencial afegida per a l'equip d'atenció primària i especialment en els casos en què s'agrupen diverses residències. Així mateix, això condiciona freqüentment la utilització dels recursos hospitalaris, especialment els serveis d'urgències".
D'aquesta informació, s'evidencia que efectivament hi ha alguns EAP que tenen diverses residències de gent gran en el seu territori -segons es té coneixement, n'hi ha que en tenen més de vint- sense que aquesta circumstància es prevegi, per exemple, en l'assignació pressupostària. Cal esmentar que malgrat que es valora l'índex d'envelliment de la població a qui s'atén, no es té en compte la situació diferent en què es troba una persona ingressada en un centre de gent gran -on l'índex de demència senil, l'ús de bolquers o l'aparició de nafres és elevat- d'una altra persona gran que viu sola -amb ajuda o sense- o acompanyada -per familiars o cuidadors.
Malgrat que el Síndic entén la cautela del Departament de Salut pel que fa a l'avaluació dels resultats de la prova feta a Barcelona ciutat, en tractar-se de resultats insuficientment vàlids per extreure'n conclusions, el que no es pot obviar és que en aquells EAP amb una altra concentració de residències de gent gran en el seu àmbit territorial, el suport sanitari residencial experimentat a la ciutat de Barcelona els suposaria un alleujament de la càrrega assistencial a què estan sotmesos i augmentaria la qualitat de l'atenció sanitària que es presta a aquest col·lectiu.
El Síndic ja va indicar, en l'escrit de 22 de juny de 2010, que és una realitat que l'augment significatiu de l'esperança de vida en els últims anys ha comportat un increment de les patologies cròniques i l'aparició de més casos de dependència física i/o psíquica que farà necessari assumir nous reptes, com el Departament de Salut esmentava en un dels informes tramesos, per poder garantir una atenció sanitària adequada a aquest col·lectiu, cada cop més nombrós.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament de Salut que doni les ordres oportunes perquè per a aquells casos en què hi ha EAP que tenen concentrades diverses residències de gent gran en el seu àmbit territorial, s'estudiï la possibilitat d'introduir algun equip de suport, com pot ser el que actualment hi ha a la ciutat de Barcelona, o qualsevol altre tipus de recurs que es consideri més oportú -pressupostari, humà o de qualsevol altre tipus- perquè es pugi atendre aquest col·lectiu amb prou rapidesa per evitar que s'hagi d'acudir a l'atenció hospitalària. Si no fos així, el Síndic suggereix que es tingui en compte aquesta circumstància en l'assignació pressupostària de l'EAP.
En resposta al suggeriment del Síndic, el Departament de Salut indica que coincideix amb el Síndic en la necessitat de donar una resposta més eficient a les necessitats de suport sanitari a les persones institucionalitzades en residències.
En aquesta línia, informa que el Govern de la Generalitat va aprovar, per acord del dia 5 de juliol de 2011, la creació del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat, que té com a finalitat impulsar, planificar, coordinar i avaluar les actuacions que cal dur a terme per millorar el procés d'atenció a la cronicitat.
El Departament de Salut també informa que en aquest moment està centrant els seus esforços a elaborar el nou Pla de Salut, que incorpora la cronicitat com un dels seus eixos clau d'actuació.