La promotora de la queixa mostra la seva disconformitat amb les liquidacions que li van ser notificades a ella i als seus germans en concepte de l'impost de successions i donacions per la no-aplicació de la reducció del 95% del valor d'un habitatge de Lleida.
La promotora de la queixa informa que la seva mare va morir en data 20 d'octubre de 2006 a la residència geriàtrica Castrillón de Lleida, on va haver de ser ingressada a causa de l'atenció que necessitava arran de la malaltia que patia, malgrat estar empadronada a l'habitatge titularitat d'un dels fills. Aquest empadronament s'havia fet per qüestions administratives.
D'altra banda, la promotora informa que l'únic habitatge titularitat de la seva mare és l'immoble objecte de queixa, en el qual havia passat llargues temporades i que, per tant, és l'únic que pot ser considerat com l'habitatge habitual de la seva mare.
Atesos aquests fets, la promotora de la queixa informa que ella i els seus germans no estan d'acord amb les liquidacions notificades per l'Agència Tributària de Catalunya, atès que no s'aplica la bonificació del 95% del valor de l'habitatge mencionat més amunt.
De la informació de què es disposa es desprèn que en data 29 de desembre de 2008 es van presentar al·legacions contra la proposta de liquidació provisional, les quals van ser desestimades pel criteri recollit en la consulta vinculant 43E/07V, en el qual s'indica que a l'efecte d'aplicació de la reducció, "es considera habitatge habitual del causant aquell en què resideixi de forma efectiva i continuada en el temps. En conseqüència, en el cas exposat, el fet que el causant en els darrers anys no visqués a l'habitatge de què era titular impedeix l'aplicació de la reducció del 95%".
Tal com ja s'ha indicat en altres ocasions, el Síndic considera que aquesta interpretació del concepte d'habitatge habitual per a l'aplicació de la bonificació és excessivament restrictiva, i cal tenir compte que ha quedat superada per modificacions normatives introduïdes els anys 2008 i 2009, que han estat recollides a la Llei 19/2010, de 7 de juny.
D'acord amb tot això, el Síndic entén que s'hauria d'aplicar la reducció del 95% del valor de l'habitatge en qüestió en cas que hagi quedat acreditat que aquell habitatge era efectivament l'habitatge habitual del causant, encara que els últims anys de la seva vida no hi hagués pogut residir per motius de salut.
De l'informe tramès per l'Agència Tributària de Catalunya, es pot concloure que l'Administració no entén que en aquest cas pugi ser aplicable la reducció del 95% del valor de l'habitatge habitual del causant, d'acord amb l'article 2.1.d) tercer de la Llei 21/2001, de 28 de desembre.
D'una banda, es posa de manifest que les al·legacions presentades per les persones interessades van ser desestimades per l'oficina gestora pel fet que en el moment de la mort la causant no residia de forma efectiva a l'únic habitatge de la seva propietat.
Així mateix, s'indica que la desestimació d'aquelles al·legacions es va fonamentar en una àmplia motivació que, en síntesi, recollia la doctrina continguda en nombroses consultes de la Direcció General de Tributs del Ministeri d'Economia i Hisenda, que mantenen que tributàriament l'habitatge només té el caràcter d'habitual mentre hi mantingui la seva residència el propietari, i que es perd aquest caràcter a partir del moment en què deixi de residir-hi, per qualsevol causa, i s'assenyala que en aquest sentit s'ha manifestat la Direcció General de Tributs del Departament d'Economia i Finances en les consultes 13/2005 i 140E/06.
D'altra banda, s'apunta que, en aquest cas, no són aplicables les modificacions legislatives que va introduir la Llei 16/2008, de 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres, en l'article 35, amb efectes des de l'1 de gener de 2009, ni l'article 24 de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, amb efectes des de l'1 de gener 2010, atès que la causant va morir el dia 20 d'octubre de 2006.
En vista del contingut de l'informe, el Síndic ha traslladat al Departament d'Economia i Coneixement les consideracions següents:
El Síndic considera que la interpretació que es fa del concepte d'habitatge habitual, en els supòsits en què la data de meritació de l'impost s'ha produït amb anterioritat a l'1 de gener de 2009, amb relació a l'aplicació de la bonificació del 95% del valor de l'habitatge, és excessivament restrictiva.
En aquest sentit, el Síndic destaca que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en la sentència núm. 30598/2009, de 14 de juliol de 2009, va interpretar que l'abandonament de l'habitatge abans de la defunció, a causa del desenvolupament d'una malaltia que impedeix que la persona continuï residint al seu habitatge habitual i, sempre que no hi hagi voluntat de canviar-se de residència, no perd el caràcter d'habitatge habitual, a l'efecte de l'aplicació de la reducció del 95% del valor d'aquell habitatge en l'impost de successions i donacions.
Altrament, val a dir que el Síndic entén que en la desestimació de les al·legacions que es van formular contra les propostes de liquidacions provisionals no es van valorar les circumstàncies que s'havien al·legat relatives al motiu pel qual la causant no va poder residir de forma efectiva en l'únic habitatge del qual era titular.
Consegüentment, el Síndic constata que no es tenen en compte les raons per les quals la causant no residia a l'habitatge del qual era propietària i que, segons les al·legacions presentades, era perquè la malaltia que patia li ho impedia.
Per totes aquestes raons, i tal com ja s'ha posat de manifest en les resolucions d'altres queixes en què també es plantejaven situacions similars a la d'aquest cas, el Síndic fa avinent que no comparteix la posició que s'infereix de l'informe segons la qual atès que la data de meritació de l'impost de successions s'ha produït amb anterioritat a l'1 de gener de 2009, no es pugui considerar habitatge habitual del causant, un habitatge diferent d'aquell en què resideix de forma efectiva. El Síndic entén que un habitatge no pot perdre el seu caràcter d'habitual pel fet que una persona no hi pugui residir per una causa aliena a la seva voluntat i derivada de les atencions que precisa el desenvolupament d'una malaltia.
D'acord amb això, aquesta institució considera que en les liquidacions de l'impost de successions s'hauria d'aplicar la reducció del 95% del valor de habitatge que s'hagi acreditat que era l'habitatge habitual del causant, encara que els últims anys de la seva vida no hi hagués pogut residir per motius de salut aliens a la seva voluntat.
En conseqüència, el Síndic suggereix que l'Administració adopti les mesures oportunes per revisar la decisió presa en l'expedient de la promotora a fi d'aplicar la reducció del 95% del valor de l'habitatge en qüestió en cas que hagi quedat acreditat que aquell habitatge era efectivament l'habitatge habitual de la causant, encara que els últims anys de la seva vida no hi hagués pogut residir per motius de salut.