El Departament de Salut comunica que el PAO pot arribar a la unitat de tramitació bé directament des dels diferents serveis de l'hospital, bé a través del mateix assegurat.
Pel que fa a la tramitació d'un PAO amb protocol, aclareix que no s'exigeix a l'usuari cap requeriment afegit respecte a la tramitació d'un PAO ordinari, però sí que es demana al metge especialista, que hi ha d'afegir informació addicional. En aquest sentit, el Departament de salut esmenta que el professional coneix de quina informació es tracta atès que figura en el Catàleg de prestacions ortoprotètiques a càrrec del Servei Català de la Salut.
Pel que fa al cas concret del promotor, s'informa que el metge especialista sí que va emetre un informe mèdic en què justificava la prescripció, però estava incomplet perquè hi mancava el perímetre abdominal a nivell umbilical i el perímetre pèlvic a nivell trocanterià. I sense aquestes mides no es pot valorar la idoneïtat de la prescripció perquè s'ha d'escollir entre un article estàndard amb diferents talles i un article sol·licitat, que s'ha de fer a mida.
La regió sanitària Catalunya Central va informar la persona interessada, mitjançant una resolució de 19 d'octubre de 2009, que no havia estat possible fer la valoració d'idoneïtat perquè mancaven aquestes dades corporals recomanades en el protocol i que malgrat que la persona interessada va presentar una reclamació, en no aportar aquestes dades, es va desestimar la seva reclamació.
S'esmenta que aquesta regió sanitària ha retornat quatre expedients amb defectes a la direcció mèdica de l'Hospital General de Vic, que hauran de ser esmenats pel metge prescriptor. Pel que fa a l'expedient del promotor, la regió sanitària en qüestió ha fet arribar un escrit a l'Hospital de Vic en què explica que el tràmit administratiu està esgotat, per la qual cosa no cal que aporti nous informes per reobrir el cas.
Finalment, s'afegeix que en cas que la persona interessada sigui tributària d'una ortesi de columna vertebral, l'especialista pot fer una nova prescripció, tenint en compte que ha d'aportar tota la informació necessària per poder aprovar l'expedient.
El Departament de Salut no informa, però, de si des de la unitat de tramitació es va fer alguna gestió amb el metge prescriptor ni si, des de la Comissió de Seguiment de la Prestació Ortoprotètica se li va demanar a ell o a la persona interessada les dades corporals recomanades en el Protocol, per la qual cosa s'ha d'entendre que aquestes gestions no es van fer.
Un cop estudiada tota la informació d'aquest cas, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, és un cas en què malgrat que a la persona interessada no se li exigeix cap requeriment especial, sí se li carreguen les conseqüències d'una tramitació defectuosa del metge prescriptor que, a més a més, no està al seu abast esmenar.
En l'escrit del Departament de salut s'esmenta, pel que fa a la informació addicional que el metge sí que ha d'aportar, que el professional coneix quina és aquesta informació, atès que s'especifica en el catàleg de prestacions. Tanmateix, en aquest cas no va aportar tota la informació, o ho va fer de manera incompleta i, com a resultat d'això, és l'usuari qui n'ha patit les conseqüències.
D'acord amb això i amb la part de l'informe en què s'explica que s'han retornat quatre expedients amb defectes a la direcció mèdica de l'Hospital General de Vic, queda palès que els professionals no coneixen aquesta informació, malgrat que l'haurien de conèixer, i això ha causat un perjudici a l'usuari.
D'altra banda, tampoc la unitat de tramitació ha vetllat en aquest cas per l'emplenament dels protocols i dels informes mèdics justificatius i no ha retornat al metge prescriptor la documentació que no estava correctament formalitzada, altre cop en detriment de l'usuari.
En aquest sentit, el Síndic recorda que en la instrucció del Servei Català de la Salut sobre prestacions ortoprotètiques per a pacients no hospitalitzats, s'estableix que la unitat de tramitació "vetlla per la correcta formalització administrativa del model PAO i de les dades de prescripció. També vetlla per l'emplenament dels protocols i, si escau, dels informes mèdics justificatius. En el cas que la documentació no estigui correctament formalitzada la retorna al metge prescriptor".
Així, queda palès que en el cas de la persona interessada hi ha hagut una tramitació incorrecta del PAO per part del professional i una tasca defectuosa per part de la unitat de tramitació que no ha revisat la documentació ni l'ha retornat al metge prescriptor perquè l'esmenés abans que es dictés una resolució. I ambdues mancances han causat un perjudici a la persona interessada.
En segon lloc, pel que fa al contingut de la resolució de 19 d'octubre de 2009 i l'escrit que l'acompanya:
En la resolució de 19 d'octubre de 2009 es desestima la sol·licitud i es denega el pagament, atès que cal aportar les dades corporals recomanades en el document de protocol. I en l'escrit que l'acompanya s'afegeix que, per això, no s'ha pogut valorar la idoneïtat de la prestació.
Es produeix la paradoxa que es va fer arribar a la persona interessada la resolució segons la qual el motiu de desestimació de la seva sol·licitud era la manca d'aportació de les dades corporals recomanades en el document de protocol que hauria d'haver aportat el metge prescriptor, no la persona interessada. I, a més a més, no és a les seves mans d'esmenar això, sinó que només pot aportar aquestes dades el metge prescriptor.
No és d'estranyar, doncs, que la persona interessada faci una reclamació mostrant el seu desacord amb aquesta denegació i argumentat que si el metge li ha prescrit aquest aparell és perquè en deu saber, però sense aportar aquestes dades corporals que calen.
Malgrat que en la resolució es faci referència als protocols per a la prescripció de determinats articles ortoprotètics inclosos en el catàleg de prestacions ortoprotètiques, entre els quals consta l'article prescrit a la persona interessada, resulta evident que no se li pot exigir el coneixement d'allò que estableix el protocol que ha de fer el seu metge prescriptor perquè li puguin estimar la sol·licitud.
Tot i que no li correspon a la persona interessada aquesta gestió, en l'escrit de tramesa de la resolució tampoc no se l'informa, de manera clara sobre la possibilitat que sigui ell qui acudeixi al seu metge prescriptor per poder esmenar així aquesta mancança.
Finalment, per tot això, el Síndic entén que en aquest cas el metge prescriptor no ha efectuat una correcta tramitació del PAO, la unitat de tramitació no ha vetllat per la correcta formalització i la conseqüència d'això ha estat la denegació del PAO a la persona interessada i la desestimació del recurs posterior.
Tot i que per solucionar la manca d'aportació correcta de la documentació per part del metge, el Departament proposa que sigui el promotor qui torni a engegar una nova tramitació perquè aquesta ja està esgotada des del punt de vista administratiu, el Síndic suggereix que, d'acord amb el que es recull en l'article 63 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, sigui l'Administració, qui anul·li d'ofici les resolucions emeses, i es retrotregui la tramitació al moment en què la documentació es va fer arribar a la unitat de tramitació per tal que sigui aquesta unitat qui demani al metge prescriptor que completi la part de l'informe mèdic que no ha emplenat (perímetre abdominal a nivell umbilical i el perímetre pèlvic a nivell trocanterià) i retorni la documentació al metge prescriptor perquè la refaci correctament.
Altrament, i més enllà d'aquest cas concret, el Síndic suggereix que es prenguin les mesures que calguin per tal d'assegurar que els metges prescriptors de l'Hospital General de Vic coneguin la part de la tramitació que els correspon fer i les unitats de tramitació vetllin, efectivament, per la correcta formalització del model PAO i de les dades de prescripció.