El promotor de la queixa mostra la seva disconformitat amb la manca de resposta a l'escrit que va trametre a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat el mes d'octubre de 2010, en el qual denunciava la manca d'estacionaments en aquesta població, a més del fet que havia detectat que molts dels senyals de trànsit no complien la legislació vigent pel que fa a l'idioma en què han d'estar redactades les indicacions complementàries.
El Síndic informa l'Ajuntament que l'article 56 de la Llei de trànsit i seguretat vial aprovada pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, i modificada per la Llei 18/2009, de 23 de novembre, determina que les indicacions escrites dels senyals s'han d'expressar com a mínim en l'idioma espanyol, oficial de l'Estat.
Igualment, l'article 138 del Reglament general de circulació, aprovat pel Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, estableix que les indicacions escrites que s'incloguin o acompanyin els panells de senyalització de les vies públiques, i les inscripcions, han de figurar en idioma castellà i, a més a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reconeguda en el respectiu estatut d'autonomia, quan el senyal estigui ubicat en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma esmentada.
En aquesta qüestió, cal tenir present els preceptes estatutaris que estableixen que el català és la llengua pròpia de Catalunya i d'ús normal de les administracions públiques (article 6 de l'EAC) i general dels ens locals en les seves activitats (article 5.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya), i que és la llengua oficial a Catalunya juntament amb el castellà, llengua oficial de l'Estat espanyol.
D'altra banda, cal recordar els preceptes 9 i 37 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que han establert que les corporacions locals, en l'àmbit de les competències respectives (entre les quals hi ha l'ordenació del trànsit de vehicles i persones en vies urbanes (article 66.3 b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril), han de fomentar la imatge pública i l'ús del català.
Sens perjudici, però, de la qüestió relativa a la legalitat ordinària, el Síndic ha volgut fer una anàlisi per tal d'esbrinar si l'ús únicament del català en la informació complementària dels senyals de trànsit pot donar lloc a discriminació entre els ciutadans per raó de llengua, i a indefensió de les persones que puguin desconèixer el contingut que el senyal vol transmetre, i si es vulnera d'aquesta manera el principi d'igualtat constitucionalment establert.
En definitiva, s'ha tractat de resoldre si els ciutadans poden quedar indefensos en els casos en què els pictogrames utilitzats en els senyals de trànsit són insuficients per entendre'n el significat i són completats amb un panell de text redactat únicament en llengua catalana.
El Síndic considera que cal evitar tot tipus de discriminació i indefensió per a la ciutadania i, per aquesta raó, demana a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat que en els casos en què aquesta situació pugui produir-se adopti les mesures oportunes perquè en la informació complementària dels pictogrames es faci servir, a més de la llengua pròpia de Catalunya, el castellà.
D'altra banda, la institució recorda al consistori que, d'acord amb el Codi de bones pràctiques administratives, aprovat el mes de setembre de 2009 i adreçat a totes les administracions públiques catalanes, l'Administració ha de donar resposta escrita a les qüestions que les persones li plantegin també per escrit, tant en el marc d'un procediment administratiu com quan formulin suggeriments, propostes, queixes o demandes d'informació.