El promotor manifesta la seva disconformitat amb la resposta emesa pel Servei de Protecció de la Legalitat i Assessorament a una sol·licitud efectuada.
L'interessat explica que va sol·licitar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (en endavant DPTOP) un escrit de data 3 de juliol de 2009 perquè s?instés la revocació de les llicències d'obres i de primera ocupació atorgades a un local del municipi de Premià de Mar, perquè les considerava nul·les de ple dret.
L'escrit de resposta a la seva sol·licitud, emès en data 2 de febrer de 2010, conclou que la Direcció General d'Urbanisme no hi intervindrà pel fet que la concessió de les llicències municipals correspon exclusivament als ajuntaments i que la potestat de sol·licitar la revisió de les llicències per part del DPTOP és d'exercici potestatiu. Finalment, declara l'arxivament de les actuacions.
El promotor de la queixa exposa el seu desacord amb el contingut de l'escrit esmentat, ja que al·lega que, amb independència de la competència per a l'atorgament de les llicències d'obres municipals, d'acord amb l'article 200 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, que aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya, la Direcció General d'Urbanisme té la potestat d'instar la incoació dels expedients de revisió, mitjançant una petició raonada efectuada a l'ajuntament, tant si es tracta d'actes nuls com anul·lables.
D'altra banda, al·lega que el fet que l'exercici sigui potestatiu comporta que la decisió de l'administració de no executar la potestat de protecció de la legalitat urbanística de què es troba revestit, ha d'estar suficientment motivada, a fi de no caure en arbitrarietat i indefensió envers les persones interessades.
El Síndic recorda que, d'acord amb l'article 200.2 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, el director o directora general d'Urbanisme pot instar la incoació dels expedients de revisió, mitjançant una petició raonada efectuada a l'ajuntament, tant si es tracta d'actes nuls com si es tracta d'actes anul·lables.
Sens perjudici que la competència per a l'atorgament de les llicències urbanístiques municipals correspongui als ajuntaments i sens perjudici de l'acció pública en matèria d'urbanisme, la capacitat d'intervenció per subrogació del DPTOP en matèria de protecció de la legalitat urbanística comporta que l'Administració de la Generalitat esdevingui un agent important a l?hora de vetllar pel compliment de les normes urbanístiques.
La facultat esmentada i el seu exercici potestatiu comporta que la decisió administrativa de no intervenir en l'assumpte plantejat per les persones interessades i no exercir les competències que l'Administració té atribuïdes ha d'estar degudament fonamentada, valorant els fets que hi concorren i ponderant els drets que estan en joc.
La possibilitat de decisió de l'Administració, atès el caràcter potestatiu, comporta que adquireixi una importància especial la motivació de la resolució perquè no pugui incórrer en arbitrarietat ni es produeixi indefensió a les persones interessades.
La motivació constitueix la via essencial per expressar la voluntat de l'Administració i és una garantia bàsica dels ciutadans que, d'aquesta manera, poden impugnar l'acte administratiu amb possibilitats de fer-hi crítiques, de manera que es dota de contingut el dret de tutela efectiva consagrat en l'article 24 de la Constitució espanyola.
D'acord amb el contingut de l'escrit tramès al promotor de data 2 de febrer de 2010, mitjançant el qual es desestima la sol·licitud d'intervenció del Departament, el Síndic suggereix que cal motivar més adequadament la resolució, expressant quins són els elements de fet i de dret en què l'Administració fonamenta la decisió administrativa i els criteris de valoració i de ponderació d'interessos emprats.
D'altra banda, i segons l'informe emès en què costa que la persona interessada es va presentar a les dependències del Servei i el cap de secció de disciplina el va informar dels mitjans d'impugnació pertinents en dret davant l'arxivament de les actuacions, el Síndic recorda que la notificació ha de contenir el text íntegre de la resolució, amb indicació de si és definitiu o no en la via administrativa, l'expressió dels recursos que siguin procedents, l'òrgan davant el qual s'han de presentar i el termini per interposar-los, de conformitat amb l'article 58 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú.
En darrer lloc, la persona interessada exposa que no s'ha donat resposta expressa a l'escrit, que ell qualifica de recurs administratiu, que va presentar en data 23 de febrer de 2010. Si és així, suggereix que responguin de forma expressa i degudament motivada a l'escrit esmentat, de manera que se pugui esmenar la primera resolució emesa de conformitat amb les consideracions efectuades i amb indicació dels mitjans d'impugnació que siguin procedents. També demana que trametin una còpia de la resolució emesa.