L'Ajuntament de Sentmenat comunica el següent:
"Tot i que s'ha facilitat una còpia dels documents que figuren als expedients per permetre la major facilitat en l'estudi de les diferents actuacions municipals, és cert que dels informes interns no se'n dóna una còpia seguint el costum de l'Ajuntament de fa anys, fins i tot quan la persona interessada era alcalde. Els informes es troben als expedients i es poden consultar totes les vegades que es vulgui".
En vista d'aquesta informació, el Síndic recorda que el dret dels regidors a obtenir una còpia de la documentació municipal a la qual tenen accés no és un dret discrecional, ni per tant subjecte a allò que en cada moment sigui costum o a la forma de fer d'un o altre responsable municipal.
Aquesta és una qüestió que sovint es planteja a la consideració del Síndic i a la qual també s'ha fet referència en els informes anuals al parlament de Catalunya.
Així, el Síndic recorda que l'article 164.5 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya disposa que els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia, segons es desprèn d'aquest precepte, es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d'accedir a la informació requerida.
Tot i que la resposta municipal no dóna cap raó concreta que justifiqui la negativa a facilitar una còpia de la documentació municipal consultada, sovint s'invoquen sentències per posar límits al dret d'obtenció de còpia.
Aquesta jurisprudència sosté que el dret d'informació contingut en l'article 23.2 de la Constitució espanyola (en endavant CE) no inclou, com a contingut propi del dret fonamental, el dret a l'obtenció de còpies, perquè l'article 16 del Reglament d'organització i funcionament i règim jurídic de les entitats locals (en endavant ROF) no el reconeix amb caràcter general, sinó que limita el lliurament de còpies als casos fixats com d'accés lliure dels regidors i als casos en què sigui expressament autoritzat pel president, fixant, així mateix, que la denegació haurà de ser motivada i raonada.
Ara bé, en la mesura que el dret a participar en els afers públics que proclama l'article 23.2 de la CE és un dret de configuració legal, el seu exercici es forma en els termes que estableixin les lleis.
En aquest sentit, s'entén que aquesta jurisprudència manté aquest raonament d'acord amb el marc normatiu aplicable i vigent en el moment que les sentències van ser emeses i en la mesura que llavors, en el desenvolupament de l'article 23.2 de la CE, no existia cap norma que consagrés el dret dels regidors a obtenir còpies, segons allò ordenat als articles 77 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local (en endavant LRBRL), i 15 i 16 del ROF.
En canvi, a hores d'ara i en el cas de Catalunya, el marc jurídic conformat per la LRBRL, el ROF i, si escau, el reglament orgànic municipal, s'ha de completar amb la regulació que, respecte a això, es desprèn de l'article 164.5 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.
Aquesta disposició, que també desenvolupa el contingut de l'article 23.2 de la CE i que s'entén d'aplicació preferent al ROF, es va incorporar a l'ordenament jurídic mitjançant l'article 41.2 de la Llei 21/2002, de 5 de juliol, de setena modificació de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.
En aquest sentit, el Síndic considera que la voluntat del legislador català amb aquesta previsió, quan afirma que els membres de la corporació tenen dret a obtenir una còpia de la documentació a la qual tenen accés, és regular un dret dels regidors a l'obtenció de còpies menys restrictiu i més ampli del previst a l'article 16 del ROF, desplaçant la seva aplicació.
Aquesta regulació catalana, més generosa que l'espanyola, del dret dels regidors a obtenir una còpia de la documentació municipal a la qual tenen accés, ha estat avalada per la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, núm. 384/2006, de 27 d'abril, JUR/2007/49489. La Sentència reconeix la capacitat de la comunitat autònoma catalana a configurar legalment el dret fonamental de participació en els afers públics, ja que l'obtenció de còpia és una expressió d'aquest dret. La Sentència diu: "... es evidente que al regular tal derecho a las copias, si bien incide en el contenido del derecho fundamental perfilando su contenido, lo hace sobre extremos no nucleares del mismo y en relación a los cuales no cabria apreciar quiebra del principio de igualdad de todos los ciudadanos españoles".
Així doncs, tenint en compte la literalitat d'aquest precepte i tenint en compte també on s'ha ubicat aquest en l'article 164, que regula el dret d'informació dels membres de la corporació local (és a dir, de forma independent a la descripció dels casos d'accés directe o d'accés condicionat a autorització a la documentació, amb la qual cosa sembla que és d'aplicació a ambdós casos), aquest exigeix una interpretació àmplia i d'un cert automatisme.
Per tant, el Síndic recorda que si l'article 164.5 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, disposa que els membres de la corporació tenen dret a obtenir una còpia de la documentació a la qual tenen accés, en els casos d'accés a la informació que hagi de ser autoritzat pel president de la corporació, si aquest l'autoritza, automàticament també autoritza el dret a obtenir una còpia de la documentació sol·licitada, en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d'accedir-hi, sempre i quan es concreti la petició d'una còpia, per evitar situacions abusives susceptibles de paralitzar l'activitat municipal.
El Síndic demana conèixer la valoració de l'Ajuntament respecte aquest recordatori de deures legals.