El Síndic indica que es tracta d'un assumpte en què hi ha una confrontació d'interessos: D’una banda, l'interès general, que es concreta en la protecció de l'entorn, i, de l’altra, l'interès particular del propietari d'aprofitar uns terrenys classificats en el planejament.
La classificació entra dins l'àmbit de discrecionalitat municipal en dissenyar el creixement i les zones al marge de la urbanització. A més, l'ordenació de l'ús dels terrenys no confereix als propietaris el dret d’exigir cap indemnització, ja que conté les limitacions i els deures que defineixen el contingut normal de la propietat. Però el règim jurídic de la classificació dels terrenys serveix de garantia dels drets dels propietaris, ja que no se'ls pot imposar més limitacions que les previstes en el planejament i tenen dret a materialitzar l'aprofitament dels terrenys que els reconeix el planejament vigent.
Pel que fa a les pretensions del propietari dels terrenys, hi ha, en primer lloc, una sentència ferma del TSJC de 19 de setembre de 2002 que anul·la l'acord de l'Ajuntament que denega la tramitació del PAU; en segon lloc, una sentència del Tribunal Suprem d'11 d’abril de 2006 que confirma la sentència anterior; i en tercer lloc, diverses resolucions del TSJC: d’una banda, la de 19 de novembre de 2007, que ordena a l'Ajuntament que aprovi el PAU en el termini de cinc dies, i de l’altra, la de 18 de juny de 2004, confirmada pel Tribunal Suprem el 17 de març de 2009, que també resol la tramitació d'un PAU i d'un pla parcial (en endavant PP) presentats per diversos propietaris.
Quant a la reclassificació dels terrenys, la Comissió d'Urbanisme, el 21 d’octubre de 2003 havia aprovat la modificació del Pla general municipal (en endavant PGM), i va classificar els terrenys com a sòl no urbanitzable d'especial protecció. Durant la tramitació de la queixa, el 26 de febrer de 2009, el TSJC va anul·lar aquest acord en considerar que aquests terrenys no eren de protecció especial i que els objectius de la modificació s'aconseguien ja amb la classificació de sòl no urbanitzable.
Així, el Síndic recorda les qüestions de les resolucions judicials:
En primer lloc, la normativa aplicable a la tramitació del PAU és el Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, vigent quan es va presentar el PAU a l'Ajuntament. Per tant, l'article 41 d'aquest decret, d’una banda, en parlar de la suspensió com a efecte de l'aprovació inicial d'una figura de planejament només cita els plans generals, especials, parcials, estudis de detall i les llicències de parcel·lació, construccions i d'enderrocs. No inclou els PAU. I l'article 28, d’altra banda, estableix el contingut dels PAU, que és: el desenvolupament dels sistemes d'estructura general de l'ordenació urbanística, amb indicació de les actuacions adequades per fer efectives les reserves de sòl; l'assenyalament d'usos i nivells d'intensitat de l'aprofitament mitjà de tot l'àmbit; el traçat de les xarxes fonamentals d'abastament, i la divisió del territori per al desenvolupament en etapes.
En segon lloc, tot el sòl urbanitzable està destinat a convertir-se en sòl urbà mitjançant les obres d'urbanització. Quan el Pla general d’ordenació (en endavant PGO) no inclou la urbanització del sòl urbanitzable, se'n diu no programat. És un sòl apte per ser urbanitzat però no es pot passar directament del PGO al PP, cal un PAU.
En tercer lloc, els PAU completen els plans generals en el sòl urbanitzable no programat ja que doten aquest sòl d'una ordenació equivalent a la continguda en el Pla general per al sòl urbanitzable programat, segons la jurisprudència. L'aprovació inicial només es pot denegar si els defectes del PAU són insubsanables i contraris al planejament.
I finalment, tant l'Administració com els particulars estan obligats a complir les disposicions urbanístiques vigents en cada moment.
Així es conclou el següent: L'aprovació inicial de la modificació del PGM no va suspendre la tramitació del PAU; l'Ajuntament estava obligat a tramitar el PAU d'acord amb el planejament vigent i a la classificació del sòl, i la modificació del PGM no el podia afectar; l'aprovació només es podia denegar si el PAU tenia defectes insalvables; i, finalment, la reclassificació a sòl no urbanitzable només podia afectar la tramitació del planejament derivat necessari per desenvolupar el PAU.
Atès que és un fet jutjat, el Síndic no pot entrar a valorar el fons de l'assumpte. Tanmateix, indica que l'Ajuntament ha impedit la tramitació del PAU no executant les sentències judicials en espera d'una reclassificació dels terrenys. Tanmateix, passats onze anys, encara és vigent la classificació originària, per la sentència de 24 de febrer de 2009, que declara la nul·litat total de la modificació del PGM. Per tant, el Síndic suggereix que se cerqui una solució negociada entre les parts per tal que, des del respecte a la legalitat, l'Ajuntament pugui veure assolit l'interès general i el promotor pugui veure rescabalats els perjudicis patrimonials.