La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la insuficiència de recursos d'atenció a la salut mental a Igualada, concretament pel que fa a persones amb diagnòstic dual, que pateixen discapacitat psíquica i malaltia mental.
Exposa que a la ciutat d'Igualada no hi ha cap centre especialitzat per atendre aquest col·lectiu, i que els professionals de Centre de Salut Mental de la població no saben com abordar aquests casos.
També assenyala que alguns pacients són tractats al Servei Especialitzat en Salut Mental per a Discapacitats (SESMDI) de Cornellà de Llobregat, però que és necessari un recurs d'aquest tipus a la comarca de l'Anoia.
D'altra banda, planteja que les persones amb discapacitat i problemes d'addiccions no poden ser incloses en els grups terapèutics que hi ha als centres de salut mental.
De la informació tramesa pel Departament de Salut cal concloure que, tot i que no hi ha cap recurs específic d'aquestes característiques a la comarca de l'Anoia, s'han establert els recursos i els dispositius adequats perquè les persones amb discapacitat intel·lectual que necessiten atenció sanitària per problemes de salut mental en rebin.
En tot cas, cal considerar que la necessitat de desplaçar-se fora de la comarca pot suposar dificultats afegides en alguns casos, i en aquest sentit cal suposar que la previsió d'un recurs d'aquest tipus més proper comportaria una millora per a la població, si bé es pot entendre també la necessitat que en la planificació de recursos sanitaris en el territori es tinguin en compte diversos factors, entre els quals criteris de sostenibilitat.
En qualsevol cas, tenint en compte les necessitats especials de les persones amb discapacitat intel·lectual, el síndic posa en relleu la importància que en la planificació i programació dels serveis sanitaris es tingui present en tot moment aquest col·lectiu i les seves necessitats, i que s'organitzin els serveis existents de manera que es garanteixi que totes les persones que ho necessitin, sigui quina sigui la zona on resideixin, rebin l'atenció especialitzada adient.
De la mateixa manera, resulta essencial que s'asseguri que les persones amb discapacitat i problemes d'addicions puguin accedir a les tècniques terapèutiques adequades per tractar aquests problemes. Així, en cas que, com sembla que es desprèn de l'informe del Departament de Salut, no sigui possible incorporar-los en grups ordinaris, s'haurien d'arbitrar les mesures oportunes per organitzar grups o teràpies específiques per a persones amb discapacitat, a fi de garantir que reben l'atenció sanitària a què tenen dret, d'acord amb els principis de la legislació sanitària i la Carta de drets i deures dels ciutadans amb relació a la salut i l'atenció sanitària.
Amb aquestes consideracions, el Síndic finalitza les actuacions iniciades.