El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta a la sol·licitud que va presentar a l'oficina d'Igualada de l'Organisme de Gestió Tributària en data 27 de maig de 2010.
En aquesta sol·licitud, el promotor demanava que li fos concedida l'exempció de l'impost de vehicles de tracció mecànica (en endavant IVTM) per a vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu per al període comprès entre els anys 2007 i 2009.
L'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona ha tramès còpia de la resolució que va dictar en data 6 de setembre de 2010, mitjançant la qual desestimava la sol·licitud del promotor perquè considerava que el benefici fiscal sol·licitat té caràcter rogatori i, per tant, serà d'aplicació a partir de l'exercici fiscal següent a la sol·licitud.
El Síndic, doncs, no pot determinar que l'actuació administrativa sigui contrària a dret.
Tot i això, des d'un punt de vista de tècnica tributària, el Síndic ha defensat la tesi que l'exempció de l'impost de vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu ha de poder aplicar-se amb efectes retroactius per als períodes impositius no prescrits, sobre la base que l'acte administratiu de concessió de l'exempció té caràcter declaratiu i no constitutiu.
La Direcció General de Tributs s'havia posicionat a favor d'aquesta tesi, tal com es desprèn de la consulta núm. 10/2001, de 10 de gener, i que va ser confirmada per la Resolució de data 18 de febrer de 2005, en resposta a la consulta vinculant núm. V0248/2005, que conclou que el contribuent té el dret que se li reconegui, amb efectes retroactius, l'exempció prevista en la lletra e de l'apartat 1 de l'article 93 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (en endavant TRLHL).
Ara bé, aquest posicionament interpretatiu és discutible des de l'entrada en vigor del Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, que aprova el Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desplegament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs (en endavant RGGIT).
L'article 137.1 del RGGIT, estableix que ?el reconeixement dels beneficis fiscals té efectes des del moment que estableixi la normativa aplicable o, si no n'hi ha, des del moment de la seva concessió?.
Sobre la base d'aquest article, si la normativa aplicable no estableix la possibilitat d'aplicar l'exempció en l'IVTM a períodes impositius ja meritats amb anterioritat a la data en què es presenti la sol·licitud, el reconeixement del benefici fiscal sol·licitat tindrà efectes des de la data en què es dicti l'acte de concessió de l'exempció.
L'article 93 del TRLHL no estableix la data d'efectes de les exempcions que preveu. En concordança amb el règim establert en el RGGIT, les exempcions s'han d'aplicar des del moment que els concedeix l'ajuntament.
Es pot considerar que la solució jurídica que s'obté sobre la base de l'aplicació literal de la llei, tal com s'ha descrit anteriorment, causa situacions de manca de justícia tributària per a les persones amb discapacitat que podrien ser contràries al principi constitucional de capacitat econòmica que ha de regir el sistema tributari.
Per aquest motiu, i ateses les diverses queixes rebudes en què els ciutadans exposaven les dificultats amb què es troben per al gaudi de l'exempció de l'IVTM, amb relació al certificat de discapacitat emès per l'administració competent, el Síndic va iniciar una actuació d'ofici a fi de remoure els obstacles existents perquè les persones amb condició de discapacitat puguin gaudir d'aquest benefici fiscal des del moment en què tenen reconeguda legalment la situació de discapacitat.
Aquesta actuació d'ofici concloïa amb la recomanació que es faci una modificació legislativa de l'article 93 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i s'hi incorporin els preceptes necessaris, a fi d'establir que l'aplicació de l'exempció establerta en l'apartat e de l'article 1 ha de tenir efectes des del moment en què es concedeix efectes a la situació de discapacitat reconeguda per part de l'organisme competent.