D'una banda, amb relació a les activitats de foc organitzades per l'Ajuntament de Tarragona, és aquest ajuntament qui ha d'autoritzar la participació de les colles i determinar en quins termes s'ha de concretar, o desestimar-la i indicar-ne els motius. Tot i això, no sembla que s'hagi fet així en aquest cas, malgrat el temps transcorregut des que l'entitat ho va sol·licitar per primera vegada i les converses mantingudes amb els seus representants.
D'altra banda, pel que fa a la manca de resposta a la sol·licitud de cessió d'un local municipal per a l'associació, l'Ajuntament informa que no hi ha actualment espais municipals disponibles per atendre la sol·licitud d'aquesta entitat i que no ha regulat la cessió d'espais públics per a usos privatius, però no indica que hagi donat resposta al promotor de la queixa. El Síndic, doncs, recorda que els ciutadans tenen dret a rebre resposta expressa a les sol·licituds que formulen a les administracions públiques, com a part integrant del dret a una bona administració, en els termes establerts a l'article 22.1 a) de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
Pel que fa a aquesta qüestió, el Síndic destaca també la conveniència de regular l'atorgament i les condicions de les llicències per a usos privatius de l'espai públic, en el marc normatiu que conformen la Llei estatal de patrimoni de les administracions públiques, el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i el Reglament de patrimoni dels ens locals.
En aquest sentit, cal destacar que l'article 57 del Reglament de patrimoni dels ens locals determina que l'ús privatiu que no comporta la transformació o la modificació del domini públic està subjecte a llicència temporal d'ocupació i que, quan els sol·licitants siguin més d'un, l'adjudicació dels espais haurà de tenir en compte els principis de publicitat, objectivitat i concurrència. Per tant, caldria regular la concessió d'ús privatiu dels espais tenint en compte que quan el nombre de sol·licitants supera el d'espais disponibles, cal fixar criteris objectius d'adjudicació i assignar-los en el marc d'un procediment que respecti les regles de publicitat i lliure concurrència de tots els interessats.
A més, el termini de la llicència o autorització ha de ser temporal, de manera que l'assignació dels locals s'ha de fer de nou al venciment de la llicència temporal i, si hi ha més d'un sol·licitant, amb subjecció a criteris objectius d'adjudicació, convocatòria pública i ple respecte al principi de lliure concurrència. Pel que fa a aquest termini de durada de la llicencia, l'article 92.3 de la Llei de patrimoni de les administracions públiques fixa una durada màxima de quatre anys, pròrrogues incloses.
Així mateix, les autoritzacions que l'Ajuntament hagi atorgat fins ara no poden tenir, d'acord amb la normativa esmentada, caràcter discrecional ni indefinit, de manera que cal convocar-ne la renovació de forma pública i amb subjecció a criteris objectius que respectin la lliure concurrència de les entitats interessades.
D'acord amb aquestes consideracions, cal assenyalar que la manca d'espais adequats disponibles en l'actualitat no pot comportar que la petició del promotor de la queixa quedi indefinidament postergada, a l'espera que una altra entitat alliberi voluntàriament un espai adequat. Tampoc l'absència de regulació hauria d'endarrerir significativament aquesta convocatòria si l'Ajuntament té cedit l'ús de dependències municipals a particulars per un període perllongat, en la mesura que els principis d'objectivitat, publicitat i lliure concurrència i el caràcter temporal de les autoritzacions d'ús privatiu deriven directament de les normes estatals i autonòmiques aplicables i que s'han indicat.