El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el cobrament d'un consum mínim en la facturació del subministrament domèstic d'aigua a Sallent per part de l'empresa Sorea.
Exposa que l'Ordenança fiscal núm. 22 reguladora de la taxa de subministrament d'aigua per al 2012 estableix un mínim de consum facturable, que per als comptadors de diàmetre fins a 13 mm és de 45 m3/abonat/trimestre.
Al llarg dels darrers anys, el Síndic ha rebut diverses queixes en desacord amb el fet que molts ajuntaments tenen establert un sistema tarifari que parteix d'un consum mínim que es factura sempre amb independència del volum d'aigua realment consumida.
Aquest fet genera en els usuaris la percepció que paguen una aigua que no usen i que, des d'aquesta perspectiva, aquest sistema afavoreix el malbaratament del recurs, ja que un consum més elevat, fins a arribar al volum definit com a consum mínim, no té cap cost econòmic. La diferència entre el consum mínim establert i el real pot ser especialment significativa quan es tracta d'habitatges amb un ús poc intensiu, com és el cas de les segones residències.
En relació amb aquestes queixes, el Síndic va fer un seguit de reflexions que es van incloure en l'Informe al Parlament de Catalunya de l'any 2008, i que en resum són les següents:
Tot i que el marc jurídic que defineix la Directiva marc de l'aigua planteja la repercussió de la totalitat de les despeses que genera el cicle de l'aigua en l'usuari final, cal analitzar quina és la forma més justa per als consumidors i com s'ha de repercutir aquest cost als usuaris.
Les administracions titulars del servei han optat per dos sistemes de tarifació fonamentalment: d'una banda, establir una quota fixa que té per finalitat distribuir entre els usuaris aquest cost de forma separada al volum d'aigua consumida; i, d'altra banda, fixar un consum mínim que inclogui en un únic concepte tarifari els costos fixos del servei i l'aigua consumida fins a un volum determinat i, separadament, la resta del consum si supera el mínim establert.
Aquests dos sistemes es complementen amb un tipus tarifari progressiu (generalment, per trams de consum) que incrementa el cost de l'aigua consumida a mesura que augmenta el volum total com a mesura per incentivar l'estalvi.
Tot i que aquests dos sistemes són legítims, el Síndic entén que l'establiment d'un consum mínim que incorpori la repercussió de les despeses fixes pot afavorir el malbaratament d'aigua en les persones que no arriben a consumir el mínim fixat.
Per contra, l'establiment d'una quota fixa comporta que la informació que figura a la factura sigui més entenedora, fet que permet al consumidor obtenir una informació més clara dels conceptes de la factura i diferenciar quin és l'import que es repercuteix individualment a cada usuari per tenir accés al servei i el preu de l'aigua realment consumida.
D'acord amb les consideracions anteriors, el Síndic va creure oportú plantejar als ajuntaments en relació amb els quals s'havia rebut alguna queixa sobre aquesta matèria la conveniència d'adoptar les mesures necessàries per iniciar el procés de substitució de l'estructura tarifària basada en el consum mínim, cap a un sistema de quota fixa i tarifes progressives sobre el consum real, establertes per trams, com a mecanisme per afavorir l'estalvi en el consum i per millorar la informació que l'usuari rep sobre els conceptes facturats.
En conseqüència, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Sallent que iniciï els treballs necessaris per modificar l'estructura tarifària del servei de subministrament d'aigua cap a un sistema de tarifa fixa separada de consum, que repercuteixi els costos fixos o estructurals del servei.