Arran de la informació rebuda sobre la manca d'inscripció en el Registre Civil de tres infants tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA), el Síndic ha obert una actuació d'ofici per estudiar aquest assumpte.
Un cop estudiat l'informe tramès per la DGAIA, es confirma que en aquests tres casos es va produir un retard difícilment justificable en el registre d'aquests infants.
En dos dels casos, els infants van ser retinguts a l'hospital al moment del naixement i van passar immediatament a ser tutelats per la DGAIA. Però, incomprensiblement, es va trigar anys a registrar el seu naixement.
El Síndic recorda que el dret d'un infant a ser inscrit al Registre Civil està reconegut per l'article 7 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, que estableix, d'una banda, l'obligació dels pares, guardador i representant legals de fer-ho immediatament desprès del naixement; de l'altra, que els estats han d'assegurar el compliment d'aquest dret.
En vista d'aquesta informació, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, en l'article 30 diu que ?els infants i els adolescents tenen dret a llur identitat personal i sexual, i a tenir un nom i una nacionalitat, des del moment de néixer.? En aquests tres casos aquest dret ha estat vulnerat.
En segon lloc, l'article 3 de la Llei 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i els adolescents, estableix que l'interès superior de l'infant i l'adolescent ha de ser el principi inspirador de les actuacions públiques i de les decisions i les actuacions que els concerneixen adoptades i dutes a terme pels pares, tutors o guardadors, per les institucions públiques o privades encarregades de protegir-los i d'assistir-los o per l'autoritat judicial o administrativa. En l'actuació de la DGAIA com a tutora d'aquests tres infants no s'observa que en el dret a ser inscrit en el registre civil aquest interès superior hagi estat tingut en compte.
En tercer lloc, els pares acostumen a complir el deure d'inscripció al Registre Civil tal com estableix la llei, immediatament després del naixement. Si no ho fan, aquesta manca de registre del fill és considerat un dels indicadors de risc per a l'infant, perquè no es dóna compte de la seva existència. Però en aquests tres casos, és l'Administració tutora d'aquests infants qui no ha exercit les seves funcions degudament.
Finalment, cal tenir en compte els perjudicis que poden derivar de la manca d'inscripció dels infants al Registre Civil, més enllà de no poder invocar els propis drets. Sembla que un dels tres infants esmentats no ha pogut accedir al recurs d'acolliment familiar per aquesta circumstància.