El Departament de Salut informa que finalment s'ha dictat una resolució expressa, que desestima la reclamació de la persona interessada.
Tot i això no consta a la informació que ha facilitat el Departament ni al text de la resolució cap circumstància excepcional que justifiqui el termini de temps que s'ha trigat a resoldre, molt superior al que està legalment establert.
Amb relació a l'endarreriment en la tramitació, el Síndic trasllada al Departament de Salut unes reflexions generals relatives a les queixes que es reben amb relació a la tramitació de reclamacions de responsabilitat patrimonial per mala praxis, que sovint reflecteixen endarreriments substancials amb relació al termini establert legalment.
D'entrada, el Síndic recorda el deure de totes les administracions de tramitar les sol·licituds i impulsar la tramitació dels procediments d'acord amb els principis d'impuls d'ofici i celeritat (articles 74 i 75 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú), i de tramitar les seves sol·licituds amb ple respecte al dret dels ciutadans a obtenir una resolució expressa que sigui notificada dins del termini legalment establert (article 22.1 d) de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya).
Certament, la tramitació d'aquest tipus de procediments comporta una complexitat singular amb relació a la generalitat dels procediments de responsabilitat que cal tenir en compte, i que fa difícil que aquest tipus de reclamacions es puguin tramitar dins del termini establert legalment. Així mateix, per valorar la durada dels procediments, cal tenir en compte també les causes de suspensió del termini per resoldre i notificar, les quals poden prorrogar legítimament aquell termini, tot i que no de manera indefinida sinó per una durada limitada als terminis establerts normativament.
L'endarreriment en la tramitació d'aquest tipus de reclamacions ja va ser objecte de valoració per part del Síndic l'any 2006. Fruit d'aquella actuació, es van proposar aleshores un seguit de mesures per mirar de reduir la durada d'aquests procediments:
1. En la mesura que una part dels endarreriments són imputables a la tardança a obtenir les històries clíniques dels centres que van participar en l'atenció de les persones interessades, el Síndic va demanar que s'adoptessin mesures per agilitar aquest tràmit, i que s'utilitzessin les noves tecnologies com a instrument per facilitar l'accés a les històries clíniques.
2. Es va plantejar també la possibilitat d'augmentar el nombre de reunions de les comissions que articulen la participació dels diferents operadors que intervenen en la tramitació de la reclamació, i també les intervencions d'aquestes comissions quan fos possible. El Síndic va remarcar també que la intervenció d'aquestes comissions havia de ser prèvia a la proposta de resolució, amb independència de quin fos el sentit del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.
3. Es va destacar també que la suspensió del procediment quan se sol·licita dictamen pericial mèdic no pot superar els tres mesos, de conformitat amb l'article 45.2 c) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; i que la interposició de recurs en via judicial no impedeix que l'Administració resolgui expressament la reclamació, a l'empara de l'article 42 de la Llei 30/1992.
Partint d'aquesta anàlisi, s'ha volgut contrastar amb el Departament de Salut la situació actual de la tramitació d'aquest procediments i el resultat de les mesures que es va indicar aleshores que s'implementarien. Concretament, el dia 10 de gener de 2012, el Síndic es va reunir amb responsables del Departament de Salut, del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català de la Salut, per tractar aquestes qüestions.
D'entre les mesures que es van adoptar al seu dia per agilitar la tramitació d'aquests procediments, el Departament de Salut ha destacat, per la incidència que han tingut en l'agilitació de la tramitació dels procediments, d'una banda, que l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques disposa de més professionals per valorar l'assistència prestada; i de l'altra, que s'ha agilitat el funcionament de les comissions que articulen la intervenció dels diferents operadors del sistema sanitari i del model assegurador de la responsabilitat.
Des d'aquesta perspectiva, el Síndic recorda que, de conformitat amb l'article 22.1 a) de la Llei 26/2010, forma part del dret a la bona administració el dret dels ciutadans que l'actuació administrativa sigui proporcional a la finalitat perseguida. Com s'ha assenyalat en altres ocasions, l'aplicació del principi de proporcionalitat al procediment administratiu comporta que cal ponderar singularment els tràmits que el conformen, especialment quan es tracta de tràmits que no són preceptius.
En aquest sentit, per a la valoració primer cal ponderar la necessitat del tràmit mateix per obtenir la finalitat pretesa, però també cal verificar que la configuració és la més adequada en cada moment per assolir l'objectiu que es pretén; i, molt especialment, que el cost (en termes de recursos esmerçats, però també d'allargament del procediment, des de la perspectiva del dret del ciutadà a obtenir una resolució dins de termini) és proporcionat al resultat obtingut.
El Síndic no pot fer aquesta valoració, que correspon a l'Administració responsable del tràmit, però sí que cal remarcar que el dret a una bona administració i a una tramitació ajustada al principi de proporcionalitat requereix que periòdicament es revisi la idoneïtat de la configuració i el funcionament de les comissions que intervenen en la tramitació de les reclamacions de responsabilitat patrimonial per mala praxis assistencial.
Des d'una altra perspectiva, a l'hora de valorar la tramitació d'aquestes reclamacions cal tenir en compte també que, al llarg d'un procés que ja de per si és complex, es poden produir situacions específiques amb incidència en la tramitació, que tenen inevitablement una incidència en la durada del procediment. Amb tot, quan això succeeix, cal adoptar les mesures necessàries perquè aquests fets tinguin la menor incidència possible en la durada global del procediment, i cal informar-ne el reclamant.
Fora d'aquests supòsits, el Síndic insisteix en la necessitat que les unitats que instrueixen els procediments exerceixin un control exhaustiu sobre les diferents fases del procediment per detectar les situacions que puguin comportar un endarreriment no justificat i corregir-les.
Finalment, cal fer referència també a una de les qüestions que es van plantejar l'any 2006 i sobre la qual no s'ha pogut constatar avenços significatius: l'agilitació del tràmit d'obtenció de la informació assistencial. En aquest sentit, malgrat que aquesta fase de la instrucció depèn, en part, dels centres assistencials i els professionals que han prestat l'assistència, el Síndic reitera que cal un esforç per agilitar l'obtenció de la documentació clínica i els informes dels facultatius que han prestat l'assistència, tot ponderant l'ús dels mitjans electrònics, amb les cauteles degudes des de la perspectiva del dret a la intimitat.
El Síndic conclou que aquest conjunt de mesures, a banda de les que ja s'han adoptat amb anterioritat, poden contribuir a millorar els terminis de tramitació d'aquests tipus de procediments, que considera encara excessiu.
Amb aquestes consideracions, el Síndic dóna per finalitzada aquesta actuació.