La promotora es queixa, d'una banda, de les deficients condicions d'accessibilitat al seu barri (Districte de Nou Barris de Barcelona). Assenyala que hi ha moltes barreres arquitectòniques al carrer que fan molt difícil circular-hi, que no hi ha gaires itineraris de vianants adaptats i que no es compleix la normativa d'accessibilitat.
D'altra banda, la persona interessada es queixa, concretament, de la manca d'accessibilitat de la parada d'autobús que hi ha al carrer Artesania a la cantonada amb el carrer Góngora (on passen els autobusos 32 i 11 de Transports Metropolitans de Barcelona).
Respecte d'aquest punt, la promotora assenyala que el 13 de març de 2007 va presentar una instància a l'Ajuntament de Barcelona en la qual exposava la seva disconformitat amb la manca d'accessibilitat d'aquesta parada d'autobús i demanava que es mogués uns metres per tal de posar-la en un lloc on es pogués posar també una plataforma per fer-la accessible (aporta còpia de la instància). La persona interessada es queixa que no ha rebut cap resposta escrita a la seva instància.
Finalment, la promotora explica que en altres ocasions també s'ha queixat a l'Ajuntament per la manca d'accessibilitat d'aquesta parada, i que l'única contestació que ha rebut ha estat una trucada telefònica en la qual li van explicar que estaven revisant el seu expedient.
D'acord amb la resposta municipal, el 21 de març de 2007 el Servei de Manteniment del Districte de Nou Barris va contestar la persona interessada amb un informe del Servei de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona en què es comunicava la impossibilitat d'instal·lar una plataforma al carrer on es troba la parada. La persona interessada, però, tal com ja es va assenyalar en la carta de petició d'informació de data 5 d'agost de 2009, insisteix que no ha rebut aquesta resposta.
Aquest Servei també assenyala que "desplaçant la parada en aquest tram del carrer Góngora no es pot aconseguir un espai per ubicació de plataforma ja que tot el carrer té aparcament en semibateria".
En relació amb les condicions d'accessibilitat dels carrers propers al domicili de la persona interessada s'assenyala que "existeixen itineraris accessibles en tota la zona".
Ara bé, pel que fa a la resposta a la petició de la persona interessada de desplaçar la parada d'autobús fins a un lloc on es pugui adaptar per tal de fer-la accessible, el Síndic reconeix que és cert que és necessari garantir zones d'aparcament disponibles per als veïns de Barcelona i que a aquest efecte es destinen zones dels carrers a aparcaments. Aquesta mesura, a més de resultar lícita, està indubtablement acord amb l'autonomia que tenen els municipis en matèria d'ordenació del trànsit.
Tanmateix, no es pot perdre de vista que amb les mesures destinades a establir zones d'aparcament per a vehicles particulars dels veïns de la ciutat s'està oferint un servei, precisament, en interès particular, és a dir dels particulars que es desplacen diàriament en el seu propi vehicle de transport.
Les parades d'autobusos, al contrari, són elements constitutius de la xarxa publica de transports establerts en benefici dels múltiples usuaris dels serveis públics de Barcelona, és a dir, que formen part d'un servei públic d'interès general.
En aquesta línia, i atenent tant a la necessitat dels múltiples usuaris del servei públic de transport de la ciutat de Barcelona com al desig moltes vegades reivindicat per l'Ajuntament de promoure i enfortir la utilització del transport públic per davant del transport particular, el Síndic considera que l'interès particular dels usuaris de les zones de pàrquing establertes pel consistori al carrer ha de cedir davant l'interès general d'establir una parada d'autobusos accessible en la mateixa zona.
Així, en defensa de l'interès general i de la necessitat de garantir el compliment de la normativa d'accessibilitat d'acord amb la qual totes les parades d'autobusos han d'estar adaptades d'acord amb les condicions establertes a l'article 36 del Codi d'accessibilitat de Catalunya, el Síndic entén que alguna de les zones d'aparcament en semibateria que hi ha al carrer Góngora prop de la parada d'autobusos, a la cruïlla amb el carrer Artesania, hauria de cedir l'espai per tal de poder ubicar-hi una parada d'autobusos accessible.
D'acord amb aquesta reflexió, el Síndic suggereix eliminar alguna de les zones d'aparcament en semibateria que hi ha pels volts de la parada d'autobusos esmentada, per tal d'obrir l'espai necessari per poder establir una parada d'autobusos amb totes les garanties d'accessibilitat que mana l'article 36 del Codi d'accessibilitat de Catalunya.
Aquest suggeriment implica, també, adequar la parada d'autobusos en un punt proper del carrer Góngora en què pugui ser establerta, a fi de complir les condicions d'accessibilitat establertes pel Codi d'accessibilitat de Catalunya.
Així, el Síndic demana saber la posició municipal davant d'aquesta resolució i les mesures que s'adoptaran sobre el cas. Addicionalment, també demana que es facin un seguiment i que s'informin sobre el següent:
D'una banda, sobre la notificació de la resposta que es va donar a la persona interessada en data 21 de març de 2007 i sobre el seu contingut en relació amb la petició de la persona interessada de moure la parada d'autobús a un lloc on es puguin adoptar mesures per fer-la accessible. El Síndic Demana que se li enviï una còpia de la resposta que es va donar a la promotora en data 21 de març de 2007.
I d'altra banda, sobre l'informe que, d'acord amb la comunicació municipal d'11 de desembre de 2009, ha d'emetre el Servei de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona en relació amb el compliment de les mesures d'accessibilitat establertes a l'article 36 del Codi d'accessibilitat en la parada d'autobús mencionada.