El Síndic ha rebut nombroses queixes referides a l'ampliació d'un tercer grup a P3 a l'escola Ramon y Cajal de Terrassa.
Les persones interessades exposen que l'escola actualment ja està prou massificada (per manca d'espais i recursos) i que l'ampliació aniria en detriment de la qualitat en la prestació del servei educatiu als més de 400 alumnes que estudien en aquest centre.
Alhora, lamenten la reducció de personal que ha experimentat el centre i que encara quedin pendents determinades obres que incideixen en la seguretat de l'alumnat i en l'adequació de les instal·lacions, malgrat que la direcció fa anys que reclama que es facin.
La informació facilitada per l'Ajuntament de Terrassa posa de manifest que, d'acord amb les sol·licituds rebudes en el procés d'admissió d'alumnat corresponent al curs 2012/2013 a la zona 4 (344 sol·licituds per 350 places), la creació d'un nou grup estava justificada per donar resposta a la demanda existent i garantir el dret a l'escolarització.
En aquest sentit, convé destacar que la mesura del Departament d'Ensenyament d'ampliar aquest centre amb un grup de P3 es fa en el marc del seu manament de programar l'oferta educativa. La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, estableix en l'article 44 que ?correspon al Departament aprovar la programació de l'oferta educativa? i que ?el Departament, en el marc de la programació educativa, ha de determinar periòdicament l'oferta de llocs escolars tenint en compte l'oferta existent de centres públics i centres privats concertats?. Així doncs, aquesta mesura, si bé pot ser discutida legítimament per part de membres de la comunitat escolar, no suposa ?per se? una vulneració de drets, i s'emmarca dins de les funcions de programació de l'oferta educativa que l'Administració educativa té assignades.
Dit això, cal afegir que aquesta ampliació de grup s'ha de fer sempre que es mantingui el dret dels infants a una educació de qualitat en igualtat d'oportunitats.
Per tant, la decisió d'ampliar un grup a l'escola Ramon y Cajal, si bé no és òptima des del moment en què altera el funcionament ordinari del centre, no és contrària a les previsions recollides en l'ordenament jurídic vigent, sempre que tingui en compte optimitzar o compensar l'impacte que aquesta decisió genera en termes d'equitat i qualitat educativa sobre el conjunt de centres escolars de la zona i, lògicament també, sobre l'escola directament afectada.
Tot i això, les persones interessades exposaven la seva preocupació sobre l'impacte d'aquesta decisió en la qualitat del centre i, més concretament, sobre l'ús i la disponibilitat dels espais i sobre la massificació de les instal·lacions.
Sobre aquest assumpte, les administracions afectades informen que l'Escola Ramon y Cajal era una de les poques escoles de doble línia que no tenia cap grup addicional, mentre que centres de la mateixa zona ja en tenien d'altres, com l'escola President Salvans. De fet, en el procés d'admissió corresponent al curs 2012/2013, juntament amb el de l'escola Ramon y Cajal, també es va crear un grup addicional a un altre centre de la zona. L'Ajuntament també exposava que el centre està ple, amb sis grups amb sobreràtio, però que no es podia parlar de massificació de les instal·lacions.
En aquest sentit, els requisits de les instal·lacions escolars vénen regulats pel Reial decret 132/2010, de 12 de febrer, pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres que imparteixen els ensenyaments de segon cicle de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària.
D'altra banda, el Síndic constata que algunes de les deficiències denunciades per les persones interessades ja han estat corregides, però demana al Departament d'Ensenyament que abordi la resta de millores necessàries quan tingui disponibilitat pressupostària, i que informi la comunitat escolar de la previsió de realització d'aquestes actuacions.
Finalment, el Síndic constata que per al curs 2012/2013 la zona 4 va requerir dos grups addicionals, i que en els darrers anys s'han obert al voltant de quatre o cinc grups per curs en els centres de la ciutat de Terrassa. Segons sembla, el curs 2012/2013 hi ha un total de vint-i-vuit grups per sobre de la capacitat prèviament establerta pels diferents centres del municipi.
Si bé el Síndic no considera irregular ?per se? l'ampliació de grups en determinats centres, aquesta apreciació es limita a situacions en què aquesta necessitat de places sigui conjuntural, no pas estructural. Les necessitats d'escolarització estructurals s'han d'atendre amb la creació de nous centres, no pas amb mesures de caràcter extraordinari, que no es poden sostenir en el temps, com són les ampliacions de grups, perquè l'acumulació de grups addicionals en determinats centres sí que afecta la qualitat del sistema. Segons apunta l'Ajuntament de Terrassa, hi ha escoles amb tres grups addicionals.
Davant d'aquestes consideracions, el Síndic demana al Departament d'Ensenyament que prevegi quines necessitats d'escolarització futures hi haurà a la zona i quina oferta escolar serà necessària per donar-hi resposta, i que eviti recórrer de manera constant a les ampliacions de grup en els centres de la zona si les necessitats de places són estructurals.
Així mateix, el Síndic demana conèixer si s'han fet ampliacions de grup a la zona n el procés d'admissió d'alumnat actual.