La institució de la responsabilitat patrimonial de l'Administració, constitucionalment reconeguda en l'article 106.2 de la Constitució i legalment desplegada per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, determina l'obligació de rescabalar de les lesions que pateixin els particulars en qualsevol dels seus béns i drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics i exceptuant-ne els casos força major.
En el cas de l'Administració local, l'article 54 de la Llei 7/1985, de de 2 d'abril, reguladora de bases de règim local, i l'article 174 del decret legislatiu, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, estableix que ?els ens locals responen directament dels danys i els perjudicis causats als particulars en llurs béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics en els termes establerts per la legislació general sobre responsabilitat administrativa?.
En el cas objecte de la reclamació, malgrat que es reconeix l'existència de les lesions ocasionades a la persona interessada i no es discuteixen les circumstàncies en què van tenir lloc, ni tan sols per qüestionar una possible concurrència de culpes, el cert és que l'Administració va desestimar la reclamació per inexistència d'una relació de causalitat directa, immediata i exclusiva atribuïble al funcionament dels serveis públics.
En la resolució desestimatòria de la reclamació, l'Administració sosté que no va tenir notícia de l'existència de cap taca d'oli en l'indret abans que es produïssin els fets i que, per tant, no es pot imputar negligència dels serveis municipals, sinó que l'esdeveniment és fruit d'un fet fortuït d'un tercer, aliè a l'Administració, que va col·locar voluntàriament o involuntària un element de risc a la calçada.
Malgrat que la Guàrdia Urbana atribueix, sense dubte, la caiguda dels motoristes a l'existència d'una ?gran mancha de líquido deslizante, probablemente aceite de procedencia desconocida?, l'Ajuntament afirma el desconeixement de l'origen del vessament en la resolució desestimatòria i al·ludeix a un informe del 8 de maig de 2012 de la Direcció de Neteja i Gestió de Residus, que explicita que en l'indret en què va tenir lloc l'accident, entre el 3 i el 9 d'octubre, el tractament de neteja programat era diari en torn de matí, però no aporta cap dada sobre la prestació efectiva del servei el dia 6 i cal tenir en compte que l'accident va tenir lloc a les 20.15 hores.
Amb independència, doncs, del desconeixement de l'origen del vessament que l'Administració al·lega per deslliurar-se de la responsabilitat, el Síndic ja s'ha pronunciat altres vegades per defensar que, amb relació als danys soferts a la via pública, en el cas de l'Administració hi concorren dos títols d'imputació: la condició de titular del domini públic i el deure de conservar i mantenir l'espai públic en condicions adequades per al trànsit i la deambulació.
L'Administració està obligada a vetllar per mantenir les condicions d'accés i de trànsit als espais públics, la qual cosa l'obliga a vetllar perquè els particulars no perjudiquin aquestes condicions d'ús adequades i ha de restaurar les condicions de seguretat quan han estat alterades.
Ateses les consideracions anteriors, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Barcelona que revisi la decisió de no estimar la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada per la persona interessada, ja que, sens perjudici de la possible concurrència de culpes amb un tercer a qui s'imputa el vessament, el cert és que l'Administració no acredita haver complert el seu deure legal de mantenir la via en les condicions de seguretat exigibles per al trànsit.