La promotora exposa la seva disconformitat amb l'Ajuntament de Salou per la decisió de no admetre a tràmit una reclamació de responsabilitat patrimonial contra el consistori.
La promotora de la queixa explica que el 10 de juliol de 2006 anava caminant per la vorera dreta de l'avinguda de l'alcalde Pere Molas i va ensopegar amb una escletxa de la vorera de formigó. A conseqüència d'aquesta caiguda va patir danys personals i, segons exposa, pateix seqüeles que afecten la seva mobilitat.
La persona interessada manifesta que es va adreçar a l'Ajuntament telefònicament per demanar informació, tenint en compte el lloc de la caiguda, sobre l'Ajuntament competent per tramitar la reclamació de responsabilitat patrimonial que volia interposar. La promotora diu que, l'Ajuntament de Salou li va informar que la caiguda havia tingut lloc al terme municipal de Vila-seca i que, per això, corresponia a l'Ajuntament d'aquesta localitat tramitar la reclamació.
Atès això exposat, la promotora va interposar la reclamació davant l'Ajuntament de Vila-seca el 7 de gener de 2008. L'1 d'abril es va admetre a tràmit, però per resolució de 8 d'agost de 2008, la Junta de Govern Local la va desestimar perquè el lloc exacte de l'accident no correspon a un tram de via de titularitat i competència municipal de l'Ajuntament de Vila-seca.
Vista aquesta resolució, la promotora de la queixa explica que el 8 d'octubre de 2008 va interposar la reclamació davant l'Ajuntament de Salou i, per Resolució d'alcaldia de 24 de febrer de 2009, es va inadmetre la seva sol·licitud per haver excedit el termini d'un any des que es va produir l'accident.
El Síndic indica al consistori que cal tenir en compte que el termini per exercir l'acció de responsabilitat és un termini de prescripció, de manera que admet interrupcions.
Respecte a això, el Síndic recorda que la jurisprudència -entre altres la sentència del Tribunal Suprem (en endavant STS) de 21 de març de 2000- ha perfilat una interpretació àmplia i flexible de les causes que determinen la interrupció del termini prescriptiu. Així, aquest termini s'interromp en virtut de qualsevol reclamació que manifestament no aparegui com no idònia o improcedent encaminada a assolir el rescabalament del dany o perjudici enfront de l'administració autora de la lesió, sempre que comporti una manifestació de la voluntat de fer efectiva la responsabilitat patrimonial per alguna de les vies possibles.
També hi ha una pauta jurisprudencial consolidada sobre els errors i la deficiència en què hagi pogut incorre la part perjudicada a l'hora de formular la reclamació, en el sentit que el plantejament de l'acció de responsabilitat per una via procedimental equívoca sí que interromp el termini de prescripció, sempre que del contingut de la reclamació se'n dedueixi el veritable caràcter i intenció.
Com a resposta, l'Ajuntament tramet un informe. Tanmateix, el Síndic constata que el consistori no dóna resposta a les reflexions formulades sobre la qüestió de la prescripció de l'acció per formular la reclamació de responsabilitat patrimonial que en aquest cas s'entén que va quedar interrompuda, sinó que l'Ajuntament es limita al relat fàctic de l'actuació de la persona interessada des de la interposició de la primera reclamació davant l'Ajuntament de Vila-seca, en data 9 de gener de 2008, quan només havien transcorregut 8 mesos des de la curació de les lesions produïdes en la caiguda que va patir a l'avinguda Alcalde Pere Molas.
El Síndic recorda que l'ajuntament al qual la persona interessada es va adreçar en primer lloc amb el convenciment que els fets havien ocorregut en el terme municipal de Vila-seca, va admetre a tràmit la reclamació, si bé es va demorar vuit mesos en la resolució d'inadmissió per manca de competència, atès que la caiguda s'havia produït en el terme municipal de Salou.
El termini transcorregut entre l'admissió a tràmit i la desestimació vuit mesos després no és imputable en cap cas a la persona interessada, ja que de la seva reclamació es desprèn la voluntat de fer efectiva la responsabilitat patrimonial, de tal manera que quan dos mesos després de la inadmissió per l'Ajuntament de Vila-seca va presentar la reclamació davant de l'Ajuntament de Salou, es trobava encara dintre del termini d'un any per exercir l'acció el còmput de prescripció de la qual s'havia interromput.
A aquest efecte, el Síndic va esmentar la STS de 21 de març de 2000, que perfila una interpretació àmplia i flexible de les causes que determinen la interrupció del termini prescriptiu, entre les quals hi ha qualsevol reclamació que manifestament no aparegui com no idònia o improcedent encaminada a assolir el rescabalament del dany o perjudici enfront de l'administració autora de la lesió, sempre que comporti una manifestació de la voluntat de fer efectiva la responsabilitat patrimonial per alguna de les vies possibles.
La interrupció ha d'operar en tant que s'exterioritza o s'evidencia la voluntat del titular del dret d'exercir-lo o conservar-lo amb l'exigència que aquesta manifestació de voluntat aparegui de forma clara (STS de 9 de desembre de 1994) suficientment manifestada (STS de 6 de novembre de 1987), fefaentment evidenciada o es posi de relleu (STS de 30 de setembre de 1993).
També exposava la pauta jurisprudencial consolidada sobre els errors i deficiències en què hagi pogut incórrer la part perjudicada a l'hora de formular la reclamació, en el sentit que el plantejament de l'acció de responsabilitat per una via procedimental equívoca sí que interromp el termini de prescripció sempre que del contingut de la reclamació se0n dedueixi el veritable caràcter i intenció.
Per tot això, el Síndic suggereix que el consistori revisi la decisió presa de no admetre, per extemporània, la reclamació de la persona interessada, i que n'ordeni la tramitació.