El promotor es queixa d'una sanció imposada pels Mossos d'Esquadra per accedir al Palau Blaugrana amb el carnet d'un altre soci perquè no es van contestar les al'legacions presentades contra la proposta de resolució ni es va motivar la declaració d'improcedència de les proves proposades. També es queixa que se l'acusa d'estar sota la influència del consum de begudes alcohòliques, "a criteri dels agents", sense haver pogut provar aquesta percepció.
Un cop estudiat l'informe de resposta del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació (en endavant DIRIP), el Síndic indica el següent:
En primer lloc, quant a la tipificació de la infracció comesa, s'ha estimat que la falta lleu, recollida a l'article 75a) de la Llei de l'esport per a "qualsevol incompliment de les obligacions i condicions establertes no considerada com a falta greu o molt greu", es pot aplicar per analogia a una falta molt greu, article 73j), però amb caràcter lleu. El Síndic creu que la voluntat del legislador en la redacció de l'article 75a) és recollir les infraccions de la normativa que no han estat recollides com a infraccions greus o molt greus. No es pot tipificar una infracció per analogia a una altra de més greu. De fet, el mateix articulat demostra aquest fet. Quan el legislador ha volgut recollir una infracció ja tipificada com a molt greu amb caràcter greu per manca d'alguns elements que la magnifiquen, així ho especifica, com l'article 74 k), que descriu les conductes de l'article 73 sense el perjudici, risc o perill en el grau establert. A més, per la descripció dels fets que es recull a la resolució sancionadora, "en el moment que es va detectar l'accés [del promotor] al Palau d'Esports del FC Barcelona amb el carnet de soci d'una altra persona, aquest es va encarar amb el controlador d'accessos i amb els agents actuants, amb una actitud violenta i obstaculitzant la identificació, sota la influència del consum de begudes alcohòliques". Aquests fets poc tenen a veure amb la tipificació de la infracció: "participació violenta en baralles en els recintes esportius o en els seus voltants, que ocasionin danys o riscos greus a les persones o als béns".
En segon lloc, quant a la manca de resposta a les al·legacions presentades, l'Administració reconeix que no es van contestar, per error, cosa que priva el promotor del tràmit d'audiència i li ocasiona indefensió. No es pot justificar aquesta manca de seguiment del procediment per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats (l'article 62.e de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, preveu això com a causa de nul·litat de ple dret, en què en la resolució del recurs d'alçada sí que es consideren les al·legacions presentades en el recurs plantejat). Es tracta d'un moment posterior en el procediment, que en cap cas substitueix el moment en què l'òrgan que ha resolt decideix imposar la sanció impugnada d'acord amb les al·legacions presentades. La motivació de la denegació del recurs d'alçada és una obligació que té l'Administració amb posterioritat a la resolució de la sanció.
En tercer lloc, una altra conseqüència greu per al promotor és la manca de motivació en la declaració d'improcedència de les proves proposades. A la resolució sancionadora tan sols es diu que "ha de ser rebutjada per ser manifestament improcedents per a la resolució". El promotor proposa una sèrie de proves per acreditar que no ha comès la infracció de què se l'acusa en l'escrit d'al·legacions que, en el termini previst legalment, va interposar contra la proposta de resolució de 14 de gener de 2008, per escrit de 16 de febrer de 2008. Les proves proposades són fotocòpia de l'autorització dels socis per retirar els tres abonaments, còpia de les gravacions de les càmeres de seguretat, i testimoni dels agents dels Mossos, del controlador d'accessos i del seu superior.
En la resolució de la sanció de 5 de maig de 2008 no es motiva la improcedència d'aquestes proves proposades, de manera que s'infringeix l'article 12.2 del Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat. No obstant això, en la resolució del recurs d'alçada sí que es motiva la improcedència de la major part de les proves proposades excepte la que fa referència a les gravacions de les càmeres de seguretat, que podrien ser d'interès, sobretot quan les càmeres de seguretat precisament estan instal·lades en recintes públics, i manlleven part del dret a la intimitat i a la imatge personal dels ciutadans, per protegir els drets quan poden ser vulnerats.
Atès el procediment sancionador de vicis no esmenables que suposen la nul·litat de ple dret de les actuacions, el Síndic suggereix al DIRIP que es deixi sense efectes la sanció imposada i se'n declari la nul·litat.
En no haver-se rebut resposta del DIRIP, el Síndic reitera el suggeriment en data 26 de març de 2010.