El promotor mostra la seva disconformitat amb la sanció de trànsit imposada per conduir utilitzant dispositius de telefonia mòbil o qualsevol altre sistema de comunicació que requereix intervenció manual del conductor.
Tal com va acreditar la persona interessada, el dia i l'hora en què es va cometre la infracció estava en el seu lloc de feina, segons s'ha pogut comprovar en el certificat emès pel secretari de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, administració on treballa el promotor de la queixa.
No obstant això, tot i haver quedat acreditat aquest fet, li va ser imposada la sanció, que comportava la pèrdua de tres punts del permís de conducció, els quals li van ser detrets.
L'Organisme de Gestió Tributària indica que la denúncia que va derivar en l'expedient sancionador va tenir lloc el 20 de juliol de 2009, a les 12.39, i l'agent denunciant no va notificar-la en mà perquè es trobava a una distància que ho impedia.
En l'escrit d'al·legacions que va presentar la persona interessada, en data 2 d'octubre de 2009, exposa que en el moment de comissió de la infracció estava al seu lloc de treball i aporta un escrit de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que certifica el seu horari laboral d'aquell dia, de 8.02 a 15.21 hores. En el seu escrit d'al?legacions també exposa que no té constància que el seu vehicle circulés a l'hora en què va ser denunciat.
No obstant això, mitjançant Decret de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, de data 16 de novembre de 2009, es desestimen les al·legacions de la persona interessada, posant de manifest la innecessarietat d'obrir un període de prova per esbrinar i qualificar els fets denunciats, i se li imposa la sanció corresponent.
Amb relació a això, el Síndic recorda que l'article 13 del Reial decret 320/1994, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, estableix que l'instructor del procediment només pot rebutjar mitjançant resolució motivada les proves proposades per les persones interessades, quan siguin improcedents, circumstància que no ha tingut lloc en aquest expedient, en tractar-se d'una resolució estandarditzada.
D'altra banda, recorda que les denúncies efectuades pels agents de l'autoritat donen fe, llevat de prova en contrari, dels fets denunciats, sens perjudici del deure d'aquests d'aportar els elements probatoris que siguin possibles sobre el fet denunciat.
Per aquest motiu, el Síndic considera que, en vista de les al·legacions i proves aportades per la persona interessada, s'hauria d'haver demanat un informe de ratificació a l'agent denunciat per tal de clarificar els fets, i obrir-se el període probatori per valorar la prova aportada.
Per contra, es dicta la resolució sancionadora en data 16 de novembre de 2009, contra la qual el promotor presenta un recurs de reposició, el qual es desestimat mitjançant el Decret de l'Ajuntament de data 3 de març de 2010.
De la documentació facilitada, es comprova que en el marc de la tramitació de l'expedient sancionador el promotor de la queixa també aporta una còpia d'un correu electrònic que va enviar a la mateixa hora en què presumptament es va cometre la infracció, des del seu lloc de treball, en un organisme oficial com és l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Finalment, el Síndic fa referència a l'informe de ratificació elaborat per l'agent denunciant en data 14 de juny de 2010, és a dir, onze mesos després d'haver-se comès la infracció, i dos mesos després que la persona interessada fes efectiva la sanció imposada (7 d'abril de 2010). Aquest informe s'incorpora a l'expedient un cop finalitzat tot el procediment, i quan la sanció ja ha esdevingut ferma, motiu pel qual sorprèn la seva incorporació a l'expedient administratiu. Així doncs, aquest informe no es va evacuar en el moment processal oportú, que no és altre que durant la instrucció del procediment en via administrativa, és a dir, quan el promotor va presentar l'escrit d'al·legacions en què aportava la prova.
Per tant, s'entén que l'existència d'aquest informe obeeix únicament a la necessitat d'esmenar-ne la manca en el moment procedimental oportú.
Així doncs, el Síndic considera que aquest fet dóna lloc a l'anul·labilitat de les actuacions, d'acord amb l'article 63.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, motiu pel qual suggereix que es revisin les actuacions efectuades en l'expedient, sens perjudici de la possible prescripció de la infracció.
Posteriorment, l'Organisme de Gestió Tributària ha informat que no és competent per atendre el suggeriment del Síndic. Per aquest motiu, aquest organisme va facilitar una còpia del suggeriment a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, per tal que en fes una valoració.
Malgrat el temps que ha transcorregut, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú no ha fet arribar el seu determini en aquest assumpte, motiu pel qual el Síndic s'hi ha dirigit per demanar que li indiqui quina és la seva resolució en relació amb el suggeriment efectuat.