El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la liquidació corresponent a la taxa per serveis urbanístics emesa a nom seu.
Segons exposa, en data 16 de novembre de 2010 va presentar un escrit de renúncia de la llicència d'obres atorgada per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat al municipi de Corbera de Llobregat. Després d'acceptar la renúncia, l'Ajuntament d'aquest municipi va anul·lar la liquidació de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres, que ascendia a 10.762,02 euros.
Això no obstant, l'Ajuntament va confirmar la liquidació de la taxa de serveis urbanístics, atès que es va realitzar el fet imposable de la taxa. L'import d'aquesta taxa és de 5.381,01 euros, import que el subjecte passiu considera excessiu.
D'acord amb l'informe tramès per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat, la taxa per serveis urbanístics va liquidar-se de conformitat amb el que estableix l'Ordenança fiscal número 10, reguladora de la taxa per serveis urbanístics. Va ser notificada a la persona interessada en data 28 de desembre de 2009, i ni la taxa ni l'ordenança fiscal han estat impugnades de conformitat amb la legislació aplicable a aquest efecte.
En vista d'aquesta informació, el Síndic no pot determinar que s'hagi produït una actuació irregular per part de l'Administració, ja que la liquidació tributària s'ha emès de conformitat amb les determinacions de l'ordenança fiscal corresponent. D'altra banda, la doctrina jurisprudencial s'ha pronunciat sobre la validesa que la base imposable de la taxa per serveis urbanístics es determini amb els mateixos criteris que l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres. El Síndic entén però, que el cost de l'obra que ha de prendre's com a base imposable no inclou honoraris de facultatius ni despeses generals ni benefici industrial.
No obstant això, el Síndic recorda que la característica fonamental de les taxes és la contraprestació del servei o activitats rebuts pel subjecte passiu. Per aquest motiu, sigui quin sigui el mètode de quantificació de la quota tributària de la taxa, ha d'estar present el principi del benefici, principi que pretén que els ciutadans contribueixin segons l'ús que facin dels serveis públics i el benefici que n'obtinguin. Això comporta que la imposició contributiva ha d'estar directament correlacionada amb el servei efectivament prestat i rebut.
En referència a la determinació de la quota tributària, l'import de les taxes per la prestació d'un servei o per la realització d'una activitat no pot excedir, en conjunt, del cost real o previsible del servei o, en tot cas, del valor de la prestació rebuda. Impera doncs en la determinació del quantum de la taxa els principis d'equivalència i el de cobertura de costos, que impedeixen quantificar l'import d'aquests tributs per sobre del nivell econòmic del cost.
El límit del cost global del servei com a sostre màxim per la imposició fiscal té una gran importància ja que actua com a garantia per al contribuent. Tant és així, que de la forma que l'Administració quantifica la taxa depèn l'efectivitat d'aquest límit que a més, poques vegades és conegut pels usuaris del servei o els sol·licitants de l'activitat administrativa. Per això, la concreció del cost mitjançant la memòria economicofinancera constitueix una autèntica garantia per als subjectes obligats al pagament, per la seguretat jurídica i la interdicció de l'arbitrarietat.
Sobre la base d'aquestes consideracions, el Síndic dóna per tancades les seves actuacions en aquest assumpte.