El promotor de la queixa, president d'una comunitat de veïns, manifesta la seva disconformitat amb la sanció imposada per l'Ajuntament de Castelldefels per abocar aigües brutes sobre les calçades, les voreres, els escocells o els solars sense edificar.
El promotor nega que la comunitat de veïns hagi comès els fets que se li imputen, alhora que assenyala irregularitats en la identificació dels fets comesos, ja que no es fa constar ni l'hora, ni el tipus de vessament que es va dur a terme, entre altres coses.
D'acord amb el que s'indica a l'informe tramès per l'Ajuntament de Castelldefels, aquesta comunitat de veïns ha estat sancionada amb un multa com a autora d'una infracció de l'Ordenança de neteja vigent a Castelldefels.
En el butlletí de denuncia de data 16 de maig de 2011, l'agent denunciant descriu com a fet denunciat ?verter cualquier tipo de agua sucia sobre la calzada, aceras o solares sin edificar?, i com a prova s'adjunten dues fotografies per acreditar els fets imputats.
Tot i això, el Síndic considera que ni la denúncia formulada ni la prova indiciària aportada a l'expedient, dues fotografies en què es veu el terra de la calçada moll, no reuneixen l'eficàcia probatòria per acreditar que l'inculpat va realitzar la conducta infractora, que li és imputable la responsabilitat derivada de la infracció i enervar, així, la presumpció d'innocència.
De la denúncia no es desprèn que l'agent de l'autoritat constatés el moment en què l'inculpat abocava les aigües brutes sobre la calçada, i aquesta aigua la podia haver llençat qualsevol altre veí i no necessàriament la comunitat de veïns a la qual s'ha denunciat.
En l'informe de l'Ajuntament, s'atribueix l'autoria dels fets a la comunitat de veïns atesa la presumpció de veracitat de què gaudeixen les denúncies formulades en document públic pels agents de l'autoritat, sense que tampoc consti en l'expedient administratiu un informe de ratificació de l'agent denunciant en què fes una explicació dels fets denunciats i dels motius pels quals va denunciar la comunitat de veïns com a responsable de la comissió dels fets.
Pel que fa a la presumpció de veracitat de les denúncies efectuades pels funcionaris públics, la jurisprudència assenyala que no es consideren legalment certs o veraços els judicis de valor o les simples opinions que els funcionaris als quals es reconegui la presumpció d'autoritat consignin en les seves denúncies i atestats (STC 35/2006).
Així, la certesa dels fets directament apreciats pel funcionari pot ser insuficient o inadequada per considerar provada la comissió d'una infracció i, en conseqüència, per destruir la presumpció d'innocència, ja que pot ser que les afirmacions dels funcionaris que consten en l'acta o denúncia no reflecteixin la comprovació dels fets sancionables, sinó que siguin el resultat d'una deducció mancada de l'enllaç lògic quan el tipus infractor inclou fets que per resultar provats precisin un altre tipus de proves diferents a la simple afirmació de l'agent o d'alguna altra comprovació addicional.
En definitiva, les actes i denúncies són prova suficient dels fets que hi consten, però poden no ser suficients per acreditar la comissió d'una infracció i, per tant, per sancionar.
En conseqüència, i d'acord amb les consideracions efectuades, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Castelldefels que a l'empara del que recull l'article 105.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es revoqui la resolució sancionadora imposada a la comunitat de veïns en qüestió.