La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la seva prestació de la renda mínima d'inserció.
Exposa que el mes de setembre de 2011 va deixar de percebre la prestació però que no li va ser notificada la resolució per la qual s'acordava la suspensió. Tot i això, va tenir coneixement per mitjà dels serveis socials d'atenció primària que el motiu de suspensió era que havia viatjat fora de Catalunya.
La persona interessada manifesta que va sortir de Catalunya del 5 al 26 de juliol de 2011 però que abans de marxar va informar-ne els serveis socials; que el motiu del viatge va ser problemes de salut d'un familiar, i que el cost del viatge no va ser assumit amb la prestació de la renda mínima d'inserció.
Segons la informació de què es disposa, en data 20 de setembre de 2011 es va dictar una resolució de suspensió de la prestació amb efectes de l'1 de setembre de 2011 per trasllat temporal de residència fora de Catalunya, segons estableix l'article 5 i) del Decret 384/2011, de 30 d'agost.
Aquesta suspensió es va acordar perquè la persona interessada havia sortit fora de Catalunya. Tot i això, segons les dades aportades, la persona interessada havia fet un viatge de durada inferior a un mes, l'havia fet amb diners que li va donar la seva filla i ho havia comunicat expressament als professionals de serveis socials encarregats del cas.
Atès que el viatge va tenir una durada inferior a un mes, el Síndic entén que s'hauria de tenir en compte el Decret 384/2011, de 30 d'agost, que preveu que ?excepcionalment les persones destinatàries es podran absentar fora de Catalunya per un període màxim d'un mes, sempre que sigui prèviament comunicat a l'òrgan que en faci el seguiment?.
D'altra banda, el viatge es va iniciar el 5 de juliol de 201 i va finalitzar el 26 de juliol, i per tant en aquell moment encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres- que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya.
Així doncs, no es podria considerar aplicable a aquest cas aquesta obligació i, per tant, el viatge esmentat no es pot considerar causa suficient per suspendre la prestació.
D'altra banda, la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom assenyala que s'ha valorat favorablement la represa de l'expedient, i que queda pendent que la Comissió Interdepartamental adopti la resolució de modificació corresponent i es pugui actualitzar les mensualitats.
Encara no consta que s'hagi dictat la resolució ni que s'hagi notificat a la persona interessada, ni tampoc que s'hagi reprès l'abonament de la prestació, tot i que la proposta de represa data de 24 de febrer d'enguany. Això no obstant, en l'informe s'indica també que es proposa com a data d'efectes de la represa de l'expedient l'1 de març de 2012, mentre que la suspensió de la prestació tenia efectes des del setembre de 2011. Per tant, s'està privant la persona interessada de les mensualitats compreses entre el setembre de 2011 i el març de 2012.
Si, com s'ha exposat, la suspensió era injustificada, cal entendre que és procedent anul·lar la suspensió i que, consegüentment, s'ha de reconèixer a la persona interessada la prestació sense interrupció, atès que no hi havia causa de suspensió.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que prengui les mesures oportunes, d'una banda, per dictar la resolució de fi de suspensió corresponent amb efectes de l'1 de setembre de 2011 sense més dilació; i de l'altra, per reprendre el pagament de la prestació concedida a la persona interessada i abonar els endarreriments corresponents al període des del mes de juliol de 2011, en què es va bloquejar el pagament de la prestació per error en el fitxer de pagaments de la renda mínima d'inserció, sense interrupció fins al moment de la represa efectiva, i al més aviat possible.