La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la sanció imposada al seu fill, alumne d'un institut de Santa Maria de Palautordera.
Exposa l'existència d'irregularitats que afecten el procediment, com ara que no s'ha donat el tràmit de vista de l'expedient; no s'ha informat la persona interessada dels recursos que podia presentar; no consta que s'hagi escoltat la comissió de convivència i el consell escolar; a la resolució no hi consta la valoració de la responsabilitat de l'alumne, dels atenuants i de les agreujants; s'ha fet efectiva la sanció abans que fos ferma; no s'ha separat la instrucció de la resolució, i no s'ha motivat l'extensió de la sanció.
La promotora també considera que, tot i que l'actuació no ha estat correcta, la imposició de la sanció de pèrdua del dret d'assistència a classe per un mes resulta desproporcionada, i recorda que la suspensió del dret d'assistència a classe hauria de ser la darrera mesura a adoptar. D'altra banda, exposa que no s'han tingut en compte els elements que estableix l'article 24.3 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, per a la graduació de la sanció.
Un cop analitzat l'informe del Departament d'Ensenyament, el Síndic assenyala que l'aplicació de sancions ha de fer-se dins del marc normatiu configurat per la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació; el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia de centres, i la normativa sobre procediment administratiu i drets dels infants.
El compliment d'aquesta normativa constitueix una garantia dels drets dels alumnes afectats, i també de l'encert de l'actuació sancionadora, que hauria de poder ser dotada de contingut pedagògic per part del centre.
Per tant, des d'aquesta perspectiva, el Síndic fa les consideracions següents al Departament d'Ensenyament:
De la informació de què es disposa es desprèn que la sanció d'expulsió d'un mes de l'alumne va presentar defectes de forma substancials, que van motivar que, posteriorment, es deixés sense efecte la sanció.
Concretament, no consta l'existència d'un acord d'inici d'expedient, ni que s'obrís un període per fer al·legacions, que es donés vista de l'expedient, ni que s'informés la família dels recursos que podia presentar. D'altra banda, la sanció es va executar de forma immediata, sense tenir en compte que la resolució no era ferma i que la família havia presentat un recurs que estava pendent de resoldre's.
Aquests defectes no van tenir només caràcter formal, sinó que deixaven l'alumne en una situació d'indefensió, ja que no es van poder fer al·legacions, no es va complir els tràmits del procediment i la sanció es va aplicar sense esperar que es resolgués el recurs pendent.
Davant l'existència d'aquestes irregularitats, el Departament d'Ensenyament hauria d'haver resolt el recurs presentat per la família amb més celeritat, i hauria d'haver deixat sense efecte l'aplicació de la sanció, a l'espera que s'esmenessin els defectes observats en el procediment.
En aquest sentit, cal considerar que les mancances en el procediment tenien un caràcter substancial, i que la sanció imposada comportava una greu afectació dels drets de l'alumne, ja que el privava un mes d'assistència a classe.
D'altra banda, correspon al Departament d'Ensenyament vetllar pel compliment de la Llei d'educació i de la normativa que la desplega, i a la Inspecció assegurar l'aplicació de l'ordenament i garantir l'exercici dels drets i el compliment dels deures que en deriven.
Certament, l'alumne va cometre una falta que havia de ser objecte de resposta per part del centre, però aquesta resposta no es pot donar al marge del procediment establert en el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius; en la Llei 12/2009, d'educació, i en la normativa reguladora del procediment administratiu.
D'altra banda, l'expulsió de l'alumne, que el centre aplica com una sanció, no es pot reconvertir, per analogia, en una suspensió provisional a l'empara de la mesura establerta a l'article 25.4 del Decret d'autonomia de centres. L'adopció de mesures provisionals ha de tenir caràcter excepcional, i es justifica només amb l'objectiu ?d'evitar perjudicis majors a l'educació de l'alumnat afectat o a la resta de l'alumnat del centre?.
En aquest cas no consta justificació escrita de l'establiment de la mesura de suspensió provisional, dels motius que en justifiquen l'adopció, que ha de ser excepcional, ni de la durada d'aquesta mesura.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Ensenyament, d'una banda, que, en cas que no s'hagi fet, es doni instruccions a l'institut per a l'aplicació de sancions de forma ajustada a les previsions de la llei d'educació i el decret d'autonomia de centres; i de l'altra, que es doni instruccions als serveis territorials i a la Inspecció perquè en futures ocasions intervingui per garantir el compliment de la normativa reguladora dels drets dels alumnes dins d'un termini que permeti fer-ne efectiu el compliment.