La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'actuació de l'institut de Mollet del Vallès on estudia el seu fill, que té diagnosticat un trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (en endavant TDAH), i amb la intervenció de l'equip d'assessorament psicopedagògic (en endavant EAP) i del centre de salut mental infantil i juvenil (en endavant CSMIJ).
En relació amb el centre, la mare de l'alumne assenyala que no s'ha aplicat el pla individualitzat correctament i que, en general, l'institut no té en compte les instruccions i els criteris que el Departament d'Ensenyament estableix per atendre l'alumnat que pateix TDAH. Concretament, assenyala que al seu fill se li apliquen contínuament sancions i expulsions sense tenir en compte el seu diagnòstic i la seva necessitat de suport psicològic i pedagògic.
En relació amb la intervenció de l'EAP i amb la proposta que l'alumne sigui escolaritzat en una unitat terapèutica educativa (UTE), considera que no hi ha hagut una intervenció del centre que tingués en compte les necessitats derivades del trastorn de l'alumne i que, per tant, no s'han exhaurit les possibilitats d'atenció en un centre ordinari.
En aquest context, la persona interessada exposa la contradicció que implica el fet que es proposi un canvi de recurs a causa de la gravetat del trastorn que pateix el seu fill i, en canvi, se l'estigui sancionant reiteradament sense tenir en compte aquest trastorn i les necessitats que comporta.
El Síndic assenyala que la mesura sancionadora adoptada pel centre comporta a la pràctica l'expulsió de l'alumne gairebé fins a final de curs. Es tracta, doncs, d'una mesura que té un greu impacte acadèmic en l'alumne. La resposta per part del centre s'ha d'inserir en el procés educatiu de l'alumne i ha de tenir en compte les seves circumstàncies personals, tal com estableix la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació.
Per tant, el Síndic suggereix al Departament d'Ensenyament, d'una banda, que revisi la sanció d'expulsió fins al dia 11 de juny imposada al fill de la promotora, atès el trastorn que pateix i el perjudici que li pot comportar, i que es deixi sense efecte l'aplicació de la sanció o se substitueixi per mesures alternatives que no comportin la privació d'assistència a classe; i de l'altra, que adopti mesures per garantir l'escolarització efectiva de l'alumne en el centre més adequat a les seves necessitats, en benefici del seu interès.