En vista de la regulació que contenen els apartats f.2) i f.3) de l'article 4.1 de l'Ordenança fiscal reguladora de l'IVTM, el Síndic dóna coneixement al consistori de les actuacions efectuades per aquesta institució en relació amb l'assumpte objecte de queixa, ja que es tracta d'una problemàtica recurrent i comuna en l'àmbit local.
Tot i la delegació de la competència de gestió tributària que el consistori té efectuada a l'OGT de la Diputació de Barcelona, les consideracions formulades per aquesta institució en relació amb l'assumpte objecte de queixa versen sobre la regulació de l'IVTM que les ordenances fiscals municipals estableixen en exercici de la potestat tributària. Per aquest motiu, posa en coneixement els fets i els fonaments de dret que motiven aquesta recomanació perquè s'hi pronunciïn.
El supòsit de fet analitzat, i més enllà de la queixa que ha activat les actuacions, fa referència a persones a qui l'INSS ha reconegut la prestació d'una pensió per incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa o als pensionistes de classes passives que tinguin reconeguda una pensió de jubilació o retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat i sol·liciten sobre la base d'aquesta documentació l'aplicació de l'exempció de l'IVTM per als vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu, establerta en l'article 93.1.e) del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, tenint en compte la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat i el Reial decret 1414/2006, d'1 de desembre.
La sentència del Tribunal Suprem de 28 de gener de 2008, dictada en recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, va determinar que l'automaticitat de l'homologació opera únicament en l'àmbit i per a les previsions de la Llei 51/2003, en cap cas amb caràcter general.
De conformitat amb la doctrina legal establerta pel Tribunal Suprem i l'article 3 de la Llei 51/2003, de 2 de desembre, l'àmbit tributari no és una de les matèries incloses de manera literal dins de l'àmbit d'aplicació de la Llei.
No obstant la literalitat de l'article esmentat més amunt, el que cerca és la igualtat d'oportunitats i l'absència de discriminació, directa o indirecta que tingui la causa en una discapacitat, i també l'adopció de mesures d'acció positiva orientades a evitar o compensar els desavantatges d'una persona amb discapacitat per participar plenament en la vida política, econòmica, cultural i social.
A aquest efecte, s'ha de tenir en compte que els poders públics estan obligats a fer una política d'empara per a les persones amb discapacitat, polítiques que tenen una afectació important en el sistema fiscal i que s'han vist reflectides en la tendència en l'àmbit tributari en els darrers períodes d'estendre el ventall dels beneficis fiscals per a les persones amb discapacitat.
D'acord amb el que s'ha exposat, el Síndic considera que l'aplicació de l'exempció de l'IVTM per als vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu s'ha de poder fer efectiva a les persones que tenen reconeguda una pensió per incapacitat permanent amb independència del grau de valoració que efectuï l'òrgan competent en aplicació dels barems establerts en el Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, de valoració i reconeixement del grau de discapacitat.
Per aquest motiu les actuacions que cal dur a terme per a la consecució de l'objectiu definit se centren en una proposta de modificació legislativa de la Llei de les hisendes locals que incorpori a l'ordenament tributari local les mesures legislatives establertes en l'article 1.2 de la Llei 51/2003 i la regulació en les ordenances fiscals de cada municipi dels mitjans de prova acreditatius de la condició de discapacitat.
En relació amb la proposta de modificació de la Llei d'hisendes locals, el Defensor del Poble, d'acord amb les competències que té assignades, i segons consta en l'informe anual de l'any 2008 (apartat 11.4.1.1 Impost sobre vehicles de tracció mecànica), va adreçar-se a la Secretaria d'Estat d'Hisenda i Pressupostos per proposar una modificació legislativa que pugui equiparar el grau de discapacitat a les previsions de la Llei 51/2003 als efectes tributaris.
Per això, el Síndic s'ha adreçat al Defensor del Poble per conèixer els detalls i les especificitats de la proposta formulada a la Secretaria d'Estat d'Hisenda i Pressupostos i l'estat de les actuacions realitzades. Tan aviat com disposi de la informació sol·licitada, en donarà coneixement.
En un altre terme, aquesta institució indica la potestat tributària atribuïda a les corporacions locals; el reconeixement de les ordenances fiscals com a font material de dret en matèria tributària establert de forma explícita per la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, i la remissió que l'article 93.2 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, fa a les ordenances fiscals a l'efecte de regular els aspectes formals de l'exempció de l'IVTM per a vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu, en el marc de la complementarietat dels elements bàsics del tribut, tal com recull la jurisprudència del Tribunal Constitucional (Sentència 185/95, de 14 de desembre).
Així mateix, cal fer constar les cauteles i les restriccions que s'han de tenir en compte a l'hora de desplegar la potestat normativa municipal en matèria tributària: en especial, el fet que la potestat tributària atribuïda a les corporacions locals per la Constitució no és originària, sinó derivada, de manera que el rang normatiu de les ordenances fiscals és el de reglament i el principi de reserva de llei en matèria tributària.
En aquest sentit, la Direcció General de Tributs (en endavant DGT) va emetre la Resolució 203/2007, de 29 de gener, en resposta a una consulta vinculant d'un pensionista de classes passives de l'Estat amb una pensió de retir per inutilitat permanent reconeguda que plantejava si es considerava persona discapacitada a l'efecte de l'exempció de l'IVTM.
La resolució esmentada, tot i haver estat emesa abans que es dictés la sentència del Tribunal Suprem en unificació de la doctrina, analitza la qüestió des de la perspectiva que entre les mesures regulades en la Llei 51/2003 no se'n troba cap de relacionada amb l'àmbit tributari i per tant, no li és aplicable.
El segon paràgraf de l'article 93.2 del Reial decret legislatiu 2/2004 determina que, en relació amb l'exempció per vehicles matriculats amb persones amb discapacitat, l'interessat ha d'aportar el certificat de la discapacitat emès per l'òrgan competent, (com a forma d'acreditar aquesta situació), i justificar el destí del vehicle davant l'ajuntament de la imposició. D'acord amb la remissió esmentada, la DGT entén que en el moment de regular els termes que han de justificar que el titular del vehicle sigui una persona amb la condició legal de persona discapacitada, l'ordenança fiscal es pot remetre al que estableix la Llei 51/2003.
No es tracta, doncs, que l'ordenança fiscal estableixi una equiparació legal de les resolucions emeses per l'INSS amb el certificat de discapacitat emès per l'òrgan competent, sinó de considerar acreditat el requisit substantiu per a l'aplicació de l'exempció que la persona té la condició legal de persona amb discapacitat en grau igual o superior al 33%, mitjançant la constància de la resolució per la qual es reconeix una pensió per incapacitat.
La DGT interpreta que el Text refós que regula la Llei de les hisendes locals, com que deixa la possibilitat als ajuntaments de regular els aspectes formals per a la concessió de l'exempció (que té caràcter rogatori), inclou l'acreditació del grau de discapacitat.
D'acord amb això i sens perjudici d'una possible modificació legislativa que, a més, permeti unificar en el sistema fiscal local els criteris d'equiparació i acreditació de la condició de discapacitat, per fer possible gaudir de l'exempció de l'IVTM, el Síndic suggereix que s'inclogui en l'Ordenança fiscal reguladora de l'IVTM la possibilitat d'acreditar la condició legal de discapacitat mitjançant l'aportació de la pensió d'incapacitat reconeguda per l'INSS.
A tal efecte, una proposta orientativa de redacció podria ser:
"A l'efecte d'aquest impost es consideren persones amb discapacitat els contribuents que acreditin un grau de discapacitat igual o superior al 33%.
A banda del certificat acreditatiu d'aquesta condició, es considera acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 33% en el cas de pensionistes de la Seguretat Social que tinguin reconeguda una pensió d'incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa i en el cas dels pensionistes de les classes passives que tinguin reconeguda una pensió per jubilació o retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat".