En l'informe de resposta, es constata que el Consorci d'Educació de Barcelona dóna suport a aquesta decisió presa, principalment, pels dos arguments següents: 1) el servei de menjador i les activitats extraescolars de tarda són activitats no lectives; i 2) l'alumne esmentat, escolaritzat en un centre ordinari, disposava d'un dictamen de l'Equip d'Atenció Psicopedagog (EAP) de Sants-Montjuïc, d'abril de 2008, que proposava la seva escolarització en un centre d'educació especial, proposta que no va ser acceptada per la seva família, ni tampoc una proposta posterior d'escolarització compartida.
Segons la informació aportada per l'administració afectada, l'escola ha procurat vetllar per l'atenció adequada de les necessitats educatives especials de l'alumne esmentat, amb reorganitzacions internes i amb el suport de recursos suplementaris proveïts per l'Administració educativa, sempre cenyits a l'horari lectiu, que és de 9 h a 14 h en el cas del centre afectat.
Després d'estudiar aquest assumpte, el Síndic fa les consideracions següents:
1. El caràcter inclusiu del nostre sistema educatiu
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, estableix en els articles 2 i 81 la inclusió escolar com a principi rector del nostre sistema educatiu, i l'escola inclusiva com a base per a l'atenció dels tots els alumnes, també dels que tenen necessitats educatives especials. De fet, els mateixos projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats (article 81.2).
Si bé és cert que la mateixa LEC preveu que els alumnes que, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els suports disponibles, no poden ser atesos en centres ordinaris, s'han d'escolaritzar en centres d'educació especial (article 81.4), el Síndic considera que per a aquesta decisió s'ha de tenir en compte també el criteri de la família, tal com es va fer en aquest cas. En el cas objecte de queixa, la família no va acceptar l'escolarització en un centre d'educació especial proposada pel Departament d'Educació. La mateixa normativa estableix el dret de les famílies a la llibertat d'ensenyament i d'elecció escolar (article 2.1.d) i el deure del Departament d'Educació de promoure la participació i la implicació dels alumnes i de llurs famílies en el procés educatiu (art. 158.3.d). S'entén que, d'acord amb aquests principis, les famílies han de poder participar en aspectes fonamentals de l'escolarització dels seus fills (com ara si aquesta es produeix en un context ordinari o especial).
En aquest sentit, el Síndic considera que l'Administració afectada, l'escola i la família haurien de definir un pla personalitzat, tal com preveu la mateixa normativa (article 81.4 de la LEC), i que aquest compti amb un compromís compartit entre les parts implicades, coresponsables de l'educació de l'alumne esmentat.
En darrer terme, cal tenir present que la no-escolarització de l'alumne al centre proposat pel Departament d'Educació no ha d'impedir que aquest rebi l'atenció educativa que requereixi, i que pugui desenvolupar la seva escolarització d'acord amb els principis de normalització, d'equitat i d'inclusió i de no-discriminació, que inspiren la mateixa legislació en matèria d'educació.
2. L'atenció específica de l'alumnat amb necessitats educatives especials
D'acord amb aquests mateixos principis esmentats, els alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats en centres ordinaris requereixen suport específic de l'Administració. Tot i estar escolaritzats en centres ordinaris, l'Administració educativa ha de tenir present que són alumnes amb necessitats especials, als quals el nostre ordenament fa creditors d'una atenció específica que té com a punt de partida evitar qualsevol tipus de discriminació per causa de la seva condició.
L'objecte d'aquesta atenció específica és que puguin exercir el seu dret a l'educació en igualtat d'oportunitats, és a dir, que malgrat partir d'una situació desigual, puguin exercir aquest dret sense obstacles i en condicions similars a la resta de companys.
En aquest sentit, la Convenció sobre els drets de l'infant, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, d'obligat compliment per als estats membres que l'han ratificada, com en el cas de l'Estat espanyol, preveu en l'article 2.1 que "els estats membres han de respectar els drets enunciats en aquesta Convenció i assegurar-los a tots els infants sota la seva jurisdicció sense cap mena de discriminació, independentment de la raça, el color, el sexe, la llengua, la religió, l'opinió política o d'altra mena, l'origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixement o qualsevol altra condició de l'infant, dels seus pares o dels seus tutors legals", i entre aquests drets enumera el dret de l'infant a l'educació i "el dret a l'esplai, a lliurar-se al joc i a les activitats d'esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural [...]" (article 31.1).
Específicament sobre els infants amb discapacitat, la mateixa Convenció estableix "el dret de l'infant disminuït a rebre atencions especials" (article 23.2), i que "els estats membres reconeixen que l'infant disminuït físicament o mentalment ha de gaudir d'una vida plena i respectable en condicions que li assegurin dignitat, que li permetin d'arribar a valdre's per ell mateix i que li facilitin la participació activa en la comunitat" (article 23.1).
D'acord amb aquestes consideracions, i amb el principi d'escola inclusiva, doncs, el Síndic reitera que l'alumne esmentat té dret a rebre una atenció educativa adequada, amb suports suplementaris per part de l'Administració, si convé, d'acord amb les seves necessitats educatives especials.
3. El caràcter escolar (educatiu) de les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis de menjador i transport escolars
La Convenció sobre els drets de l'infant (1989), tal com s'ha esmentat prèviament, reconeix el dret de l'infant a l'escolarització, però també a l'educació en un sentit més ampli, i insta els estats membres, no només a fomentar l'accés dels infants amb igualtat d'oportunitats a l'activitat pròpiament lectiva, sinó també a altres activitats no lectives, organitzades dins o fora dels centres, que proveeixen d'oportunitats educatives als infants. En aquest sentit, per exemple, es pot fer menció de l'article 31.2., que estableix que "els estats membres han de respectar i promoure el dret de l'infant a participar plenament en la vida cultural i artística i han d'afavorir oportunitats de participació en activitats culturals, artístiques, recreatives i d'esplai."
Des de la perspectiva de l'oportunitat educativa, cal tenir present la relació que aquest àmbit manté amb el desenvolupament educatiu de l'infant. Hi ha un cert consens entre la comunitat educativa en el fet que aquestes activitats ofereixen oportunitats (de socialització, de vinculació al territori, de relacions comunitàries, de lleure, d'integració social, de participació projectiva, etc.) que no sempre se satisfan, amb la mateixa intensitat, o de la mateixa manera, des de la resta d'àmbits educatius (formal i informal). A més, i des d'una perspectiva escolar, molts projectes de millora de l'èxit escolar impliquen estimular la participació dels infants i els joves amb més dificultats d'aprenentatge i amb més problemes d'adhesió escolar a activitats d'educació més enllà de l'horari lectiu. Per tant, el Síndic considera que la manca de garanties d'accés a l'educació més enllà de l'horari lectiu vulnera el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats.
El reconeixement del dret a l'educació en igualtat d'oportunitats en un sentit més ampli és especialment important perquè, a mesura que s'amplien els drets relacionats amb l'escolarització i se'n promou la universalització, les desigualtats educatives estan més condicionades per l'accés dels infants i els adolescents a altres recursos educatius fora del temps escolar. Combatre les desigualtats educatives implica cada cop més combatre les desigualtats d'accés a les activitats complementàries, extraescolars, etc. Com que aquestes activitats no estan socialment concebudes com a educació bàsica, són menys protegides pels poders públics i per la legislació vigent, i els drets relacionats amb aquest àmbit educatiu són menys garantits per polítiques compensatòries de determinades situacions de desavantatge social, com es palesa en el cas objecte de queixa.
Des d'aquesta perspectiva, doncs, i d'acord amb les previsions de la Convenció sobre els drets de l'infant, el Síndic considera pertinent destacar que el caràcter lectiu o no lectiu dels serveis i de les activitats educatives no justifica l'existència de criteris d'admissió que poden ser discriminatoris, ni eximeix l'Administració educativa d'intervenir per compensar desigualtats d'accés.
La mateixa LEC aplica el principi d'igualtat d'oportunitats en el conjunt d'activitats educatives. Així, en l'àmbit de les activitats complementàries i extraescolars, estableix que "les administracions públiques, a fi de facilitar l'accés en condicions d'equitat als serveis escolars de menjador [...], han d'oferir ajuts [...] als alumnes amb discapacitats i als alumnes amb necessitats educatives específiques reconegudes. [...] Les administracions públiques han de promoure mesures que facilitin l'accés de tots els alumnes a les activitats complementàries i extraescolars [...]" (article 6.3), i afegeix que "el Departament, per raons d'oportunitat social, d'equitat o de no-discriminació per raons econòmiques, ha d'establir ajuts i atorgar beques amb relació a activitats complementàries i extraescolars" (article 202). I en l'àmbit de l'educació en el lleure, exposa que "les administracions públiques han d'establir mesures de foment per a garantir que tots els alumnes puguin participar en els plans i programes socioeducatius i en les activitats d'educació en el lleure en condicions d'equitat, sense discriminació per raons econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat" (article 41).
En definitiva, les activitats organitzades més enllà de l'horari lectiu als centres escolars no constitueixen una prestació de caràcter obligatori, però un cop establertes en una escola, tots els alumnes hi han de poder accedir en condicions d'igualtat, amb independència de les seves característiques personals, encara que sigui en règim de no-gratuïtat. Altrament, denegar el suport específic als alumnes que el necessiten suposa a la pràctica impedir-ne l'accés al servei de menjador escolar o a les activitats extraescolars dels centres ordinaris i, per tant, discriminar-los per causa de la seva situació.
El Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya, estableix, entre altres aspectes, que "tot l'alumnat té els mateixos drets i deures, sense més distincions que aquelles que es derivin de la seva edat i de les etapes o els nivells dels ensenyaments que cursin" (article 2.1), que "l'alumnat té dret a participar en el funcionament i la vida del centre en els termes que preveu la legislació vigent" (article 12.1), que "l'alumnat té dret a rebre els ajuts necessaris per compensar possibles mancances de tipus personal, familiar, econòmic o sociocultural, amb la finalitat de crear les condicions adequades que garanteixin una igualtat d'oportunitats real" (article 17.1) i que "l'alumnat no pot ser privat de l'exercici del seu dret a l'educació i, en el cas de l'educació obligatòria, del seu dret a l'escolaritat [...]" (article 29.1).
És prou simptomàtic que la no-admissió a les activitats complementàries, al servei de menjador escolar o a les activitats extraescolars només estigui prevista explícitament en l'ordenament jurídic vigent com a mesura correctora o sanció davant de conductes dels alumnes contràries o greument prejudicials a les normes de convivència dels centres escolars (articles 30 i 34).
Amb aquestes reflexions, el Síndic suggereix al Consorci d'Educació de Barcelona que esmerci esforços a promoure l'admissió de l'alumne esmentat als diversos àmbits educatius que es proveeixen al centre escolar. En el cas de les activitats de tarda, a més, convé afegir que la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, estableix en l'article 54.5 que "en el segon cicle d'educació infantil i en els ensenyaments obligatoris, l'horari escolar comprèn normalment horari de matí i tarda", de manera que l'exclusió de les activitats de tarda deixa l'alumne esmentat fora d'activitats en horari normalment escolar.
Addicionalment, recomana al Departament d'Educació que desplegui la normativa que ha de regular les previsions recollides en la LEC en l'àmbit de les activitats complementàries, de les activitats extraescolars organitzades als centres escolars i de les activitats d'educació en el lleure, a fi de garantir el dret dels infants, sense discriminació per raó de cap condició, a accedir a aquests àmbits educatius amb igualtat d'oportunitats.
4. El tractament específic de l'alumnat amb necessitats educatives especials en l'accés al servei de menjador escolar
Els alumnes amb necessitats especials requereixen, de vegades, suports específics de professionals per poder fer ús d'una manera normalitzada del servei de menjador escolar. El Síndic de Greuges rep any rere any queixes de famílies sobre això, especialment sobre la manca de provisió d'auxiliars d'educació especial (vetlladors) en la franja horària de migdia, la qual cosa impedeix a aquests alumnes poder assistir al servei de forma normalitzada i amb les mateixes oportunitats que la resta de l'alumnat, contràriament al que preveuen els principis de normalització, d'inclusió i de no-discriminació que recullen la Convenció sobre els drets de l'infant i la resta de normativa en matèria d'educació.
Davant d'aquesta realitat, el Síndic de Greuges ha recomanat al Departament d'Educació la necessitat de regular els drets de l'alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzats en centres ordinaris, a més del dret ja reconegut en la normativa vigent dels alumnes escolaritzats en centres d'educació especial a tenir garantit el transport i el menjador escolars amb caràcter obligatori. Per tant, es reitera en el marc d'aquesta resolució aquesta recomanació.
De fet, el Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents públics de titularitat del Departament d'Ensenyament preveu en l'article 2 que "el Departament d'Ensenyament garantirà la prestació del servei escolar de menjador a l'alumnat escolaritzat en ensenyaments de caràcter obligatori en els centres docents públics de la seva titularitat, quan l'alumnat reuneixi alguna de les condicions següents: [...] b) Estar escolaritzats en centres d'educació especial o en centres d'acció especial."
Davant d'aquesta recomanació, i en el marc d'altres expedients de queixa, el Departament d'Educació ha assenyalat en diverses ocasions que els infants amb necessitats educatives especials escolaritzats en centres ordinaris reben el mateix tracte pel que fa a l'accés al servei de menjador escolar que els alumnes escolaritzats en centres d'educació especial. L'escolarització ordinària d'aquests alumnes, doncs, no esdevé un greuge respecte a l'escolarització en centres d'educació especial.
Davant d'aquest argumentari, i d'acord amb el principi de normalització i d'inclusió, suggereix que es garanteixi l'accés gratuït (o si no és possible, el suport econòmic necessari) de l'alumne esmentat al servei de menjador escolar del centre.
Així, recorda que la Convenció sobre els drets de l'infant estableix en l'article 23.3 que el suport que els estats membres han de proveir als infants amb necessitats especials "ha de ser gratuït sempre que sigui possible, tenint en compte els recursos econòmics dels seus pares o de les altres persones que en tinguin cura, i ha d'anar destinat a assegurar que l'infant disminuït tingui accés efectiu a l'educació, la formació, els serveis d'atenció a la salut, la preparació per al treball, i les oportunitats d'esplai, i que rebi aquests serveis de manera adequada per aconseguir la màxima integració social i desenvolupament individual possibles, inclòs el desenvolupament cultural, i espiritual."