El promotor manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta per part de la corporació local de Barberà de la Conca a l'escrit que va presentar mitjançant burofax en data 15 de gener de 2009.
El promotor de la queixa actua en qualitat de propietari d'una finca. Exposa que en data 16 de gener de 2006 va constituir-se una societat civil de caràcter privat amb l'objectiu de dur a terme els projectes de reparcel·lació i urbanització de la zona afectada i amb una durada determinada de fins al 31 de desembre de 2007.
Manifesta el seu desacord amb el fet que, tot i haver transcorregut tres anys, les obres encara no s'han acabat. Així mateix, exposa que l'obra requereix mesures de seguretat quant a senyalització i protecció, i manifesta una sèrie de danys que considera haver suportat com a conseqüència de la realització de les obres.
D'acord amb els fets exposats, el Ple municipal, en sessió celebrada en data 24 d'octubre de 2005, va aprovar autoritzar els propietaris de les finques limítrofes amb el camí de les Piquetes perquè duguessin a terme ells mateixos la urbanització (pavimentació, dotació de serveis, etc..) del vial esmentat amb la finalitat que les seves finques adquirissin la condició de solars, d'acord amb la legislació urbanística, autorització que comportava el compliment d'una sèrie de condicions imposades per l'Administració referides al projecte, la direcció d'obres, la compensació de despeses entre els afectats, la cessió de terrenys que haguessin de constituir vial públic, etc.
Amb la finalitat de gestionar la realització de les obres d'urbanització mitjançant el sistema de compensació, els propietaris van constituir-se en una societat civil, i es van donar d'alta fiscal a l'Agència Tributària.
L'Ajuntament va aprovar el projecte executiu de l'obra d'urbanització en el decurs de l'any 2007. Tot i el temps transcorregut, les obres encara no estan finalitzades i el promotor de la queixa exposa la seva preocupació per aquest fet i per la manca de dissolució de la societat civil existent.
D'acord amb l'informe emès i més enllà de la queixa concreta que ha activat les actuacions, el Síndic fa les consideracions següents:
En la condició de mitjans previstos pel legislador per dur a terme les determinacions del planejament cohonestant el dret d'iniciativa privada en els processos urbanístics, s'estableixen els procediments i mecanismes d'actuació mitjançant la modalitat de compensació, d'acord amb la qual els propietaris associats en junta de compensació redacten els projectes i executen les obres d'urbanització sota la tutela de l'Administració.
La normativa urbanística, doncs, delimita i descriu la forma de participació dels particulars en la gestió urbanística mitjançant la constitució de les tres entitats urbanístiques col·laboradores establint els principis bàsics de funcionament d'aquestes entitats.
El Síndic no pot considerar ajustada a la legislació vigent la constitució d'una societat civil particular, regida pel dret civil, perquè els propietaris del sòl duguin a terme les obres d'urbanització, ja que aquesta forma associativa no compleix les determinacions establertes en el cos normatiu urbanístic. Es produeix, a més, una fugida de l'aplicació del dret públic, dret al qual s'ha de sotmetre la gestió urbanística per part dels particulars, en atenció a la realització de funcions d'interès públic que s'està efectuant.
En aquest sentit, la junta de compensació es troba dotada per imperatiu legal de naturalesa administrativa, si bé la seva organització i base associativa és privada, i es regeix pels seus propis estatuts, els quals han de ser aprovats per l'Administració actuant i inscrits en un registre administratiu, el Registre d'Entitats Urbanístiques Col·laboradores. La seva actuació està subjecta al control administratiu, els seus actes es poden recórrer davant l'Administració i poden ser revisats per la jurisdicció contenciosa administrativa.
D'altra banda, la configuració jurídica de la societat civil i el règim d'obligacions i responsabilitats a què es troba sotmesa per aplicació de les normes civils pot comportar una situació de vulneració jurídica per les persones integrants, atesa l'existència de relacions jurídic privades que no es donen en la configuració jurídica de les entitats urbanístiques col·laboradores. Un exemple és l'existència de responsabilitat pròpia de la junta de compensació amb independència dels membres que la formen. En la societat civil, en canvi, els socis responen amb el seu patrimoni personal vers tercers en cas que els béns de la societat esdevinguin insuficients. Aquest fet pot ocasionar un perjudici important als propietaris del sòl que pretenen dur a terme l'execució urbanística del planejament, perjudici que no haurien de patir en cas d'haver-se constituït en junta de compensació.
Altrament, el Síndic recorda que l'urbanisme és una funció pública, i allà on se'n confiï l'execució a la iniciativa privada, ha d'anar acompanyat de la tutela administrativa suficient per tal de garantir tant el compliment efectiu de les facultats urbanístiques dels propietaris com la salvaguarda dels seus drets i dels de les persones afectades.
La titularitat del procés urbanístic, com a activitat d'execució del planejament correspon a l'Administració, en concret als ajuntaments. Tot i les fórmules participatives dels particulars en la gestió urbanística, no podem oblidar que aquesta és una activitat pública, que pot ser considerada des d'un servei a una mera intervenció administrativa o de foment, però en tot cas correspon a l'Administració la direcció i el control del procés urbanístic. Per aquest motiu, l'Administració actuant es configura com l'ens tutelar de les entitats col·laboradores que participen en l'execució urbanística i es troba obligada a vetllar pel compliment dels fins pels quals les entitats han estat creades, han d'actuar davant una situació d'inactivitat d'aquestes i han de reconduir les situacions fàctiques perquè disposin de la preceptiva cobertura jurídica.
Per tant, el Síndic suggereix que es duguin a terme les actuacions pertinents que tendeixin a adequar a la normativa urbanística l'actuació de la iniciativa privada en la realització de les obres d'urbanització, i que substitueixi si és necessari i es lideri el procés d'execució del planejament per la finalització efectiva de les obres.
En no haver rebut resposta de l'Ajuntament, el Síndic reitera el suggeriment en data 11 de juny de 2010.