El promotor exposa la manca de condicions socioeducatives per a l'adequada atenció dels adolescents ingressats al Centre Vilana.
A l'escrit de queixa, l'interessat fa referència a l'incompliment sistemàtic del Projecte Educatiu de Centre (en endavant PEC), la qual cosa afecta a les condicions educatives dels adolescents atesos, i també a les condicions laborals dels educadors.
Quant als adolescents residents, assenyala que al principi estaven escolaritzats i responien al perfil original del PEC, però poc a poc, van ser sotmesos a una insuportable pressió per part dels adolescents nouvinguts que no responien als criteris específics del PEC. Aquests, ingressaren al Centre Vilana perquè en altres centres de la Fundació Mercè Fontanilles resultaven problemàtics (politoxicomans, amb mesures judicials, agressius, i un baixíssim índex d'educabilitat), la qual cosa va generar un clima de terror dins del centre, una preocupant disminució en la implicació del seu projecte de futur com efecte en cadena, així com una alarma social entre els veïns que van arribar a manifestar-se.
Pel que fa als educadors, addueix que l'esmentada situació afectava a les seves condicions laborals, de seguretat i de salut, ja que alguns exercien una acció educativa intensiva, però no és aquesta la seva funció. Només hi ha 6 educadors habilitats en tot el Centre Vilana, que no està considerat ni compta amb les condicions estructurals de Centre Residencial d'Acció Educativa Intensiva (en endavant CRAEI).
A banda, el promotor expressa disconformitat amb la gestió de la fundació que gestiona el centre per:
- No reunir-se trimestralment amb el Comitè d'Empresa (no es reuneix amb aquest comitè des de juny de 2008).
- No informar sobre les modificacions substancials de les condicions laborals (canvi d'adreces, de llocs de treball, de sous). Per cobrir aquests aspectes, la Fundació afegeix un darrer full en forma de contracte annex privat, el qual mai es lliura al Comitè d'Empresa.
- No informar de les acreditacions en l'àmbit educatiu dels seus treballadors. La manca de capacitats i competències en l'àmbit laboral afecta greument l'acció educativa i vulnera els drets dels infants a ser atesos i educats de manera adequada.
- Per tot l'exposat, la rotació laboral dels educadors resulta preocupant, i 200 persones van celebrar una manifestació davant de la Fundació com a mostra de solidaritat.
En resposta a la petició d'informació del Síndic, el DASC tramet un informe relatiu a la queixa referent a la situació del Centre Residencial d'Acció Educatia (en endavant CRAE) Vilana.
En la informació rebuda es refereix que al llarg dels anys 2008 i 2009 van ingressar al CRAE Vilana alguns joves amb problemàtiques de consum de tòxics que va repercutir en el clima que es va generar i que va desencadenar alarma social al barri.
Quant a les mesures preses per resoldre el conflicte es fan constar, entre altres: les adreçades a la formació de tot el personal en la resolució de conflictes i mediació, la presència d'educadors a l'estació i al carrer a les hores de més afluència de joves, canvis de centre pels joves amb necessitats de contenció més específiques; la realització d'activitats d'oci i treball intensiu amb els menors no consumidors per tal de dissuadir-los del consum; plans de treball individuals amb els joves consumidors amb conductes agressives, i coordinacions amb equips de mediació de justícia juvenil.
En vista del que exposa el DASC, el Síndic constata que al CRAE Vilana es van viure situacions molt difícils arran de l'ingrés d'un nombre significatiu de joves immigrants no acompanyats amb problemes de politoxicomania. En ocasions, aquest grup de nois superava el 40% de la població del centre. Aquesta situació va estar present durant diversos períodes entre el 2008 i el 2009. Per tant; el clima generat per aquesta circumstància no va permetre garantir una correcta atenció als joves que hi residien i va produir conflictes amb l'equip educatiu i amb els veïns del barri.
El Síndic entén que, actualment, la situació ha canviat arran de les derivacions d'alguns joves a altres recursos més adequats, i que a hores d'ara el centre està a prop de cessar en la seva activitat.
Això no obstant, respecte de la repercussió en la tasca educativa i en les funcions dels educadors i en les condicions socioeducatives del centre Vilana, en l'informe rebut es diu que els conflictes laborals amb els treballadors de l'entitat que gestiona el recurs, és una qüestió que es troba dins l'àmbit organitzatiu de la entitat.
Respecte d'aquesta qüestió, el Síndic recorda, en primer lloc, que si bé és veritat que els educadors del centre no tenen un vincle laboral amb l'Administració, el centre té una dependència funcional de la DGAIA, establerta en els contractes corresponents.
Pr donar compliment a l'esmentat contracte que li atorga la Llei 37/1991, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció, que el centre compleix les funcions de guarda dels infants i dels adolescents, el tutor dels quals és l'Administració, funcions que els són delegades per la DGAIA, en exercici de la seva competència en matèria de protecció dels menors desemparats i de l'assumpció de la seva tutela. Així, els treballadors exerceixen funcions delegades per la DGAIA, en substitució d'aquesta, atès que tenen cura dels nois residents.
En segon lloc i, estretament relacionat amb l'anterior, el Síndic recorda que la DGAIA no hauria de desentendre's de la situació dels educadors ni del clima laboral en el qual realitzen la seva tasca, quan aquesta repercuteix en l'atenció que reben els nois. En conseqüència, considera que hauria d'haver intervingut en la resolució de les condicions socioeducatives en què es desenvolupava la seva feina.
En aquest cas, les persones interessades van comunicar a la DGAIA la situació del centre i la manca de garanties en l'atenció dels nois per les condicions socioeducatives en què treballaven, i per la impossibilitat d'atendre bé els residents al centre Vilana.
Així, la DGAIA disposava de la informació referent a què els nois als quals assignava una plaça al CRAE Vilana no corresponien al perfil de nois a qui anava adreçat el centre i segons el qual s'havia elaborat el PEC.
En aquest sentit, malgrat que finalment es van prendre mesures per resoldre aquesta situació conflictiva generada per una manca de recursos residencials per el grup de menors immigrants no acompanyats, el Síndic considera que les mesures preses no van ser suficients per resoldre amb agilitat la situació, la qual va perllongar-se durant bona part de l'any 2008 i de començaments del 2009, amb els conseqüents perjudicis per a residents i educadors.
D'acord amb això, atès que l'assumpte que tracta aquest expedient de queixa fa referència a una situació passada, el Síndic recorda el deure de l'administració protectora de vetllar per a la bona atenció dels infants i els adolescents que es troben al seu càrrec, independentment de qui ostenta la seva guarda.
Així ho estableix l'article 3.3 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, que diu: "Els Estats membres han d'assegurar que les institucions, serveis i recursos responsables de l'atenció i la protecció als infants s'adeqüen als standards establerts per les autoritats competents, particularment en la seguretat, la salut, en el nombre i adequació de la plantilla, així com d'una supervisió competent".
Amb aquest recordatori que el Síndic fa arribar al DASC a fi que s'evitin aquestes situacions en futures ocasions, dóna per finalitzades les seves actuacions.