La promotora de la queixa, embarassada de bessons, exposa que en la visita amb la seva doctora especialista en ginecologia se li va lliurar el consentiment informat en relació amb la intervenció per al part que s'havia concretat el dia 27 de maig de 2015. Diu que no es nega a signar el document però que, d'acord amb el que disposa el seu document d'últimes voluntats, volia fer constar que no vol ser sotmesa a cap transfusió de sang completa ni hemoderivats. La doctora li va comunicar aleshores que tot i que li seguiran fent el seguiment assistencial de l'embaràs, no l'atendran en aquell centre el dia que s'havia programat per al part.
També es queixa que no li van fer cap derivació a un altre centre on pugui garantir-se una atenció ?sense sang? i que se la va remetre al Comitè d'Enllaç amb els Hospitals (CEH) dels Testimonis de Jehovà perquè fos ella qui sol·licités una derivació.
El Síndic ha rebut altres queixes semblants a la situació que exposa la promotora i ha estudiat amb profunditat aquest tema analitzant la Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l'atenció sanitària; la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica; les Recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya davant el rebuig dels malalts al tractament, el Protocol de l'Hospital de Bellvitge (Normes d'actuació davant l'atenció de malalts que rebutgen la transfusió de sang) i tota la informació de què s'ha disposat sobre cada cas concret. També s'ha consultat jurisprudència i diversa literatura sobre el rebuig de transfusions sanguínies i les alternatives a les transfusions de sang.
No hi ha dubte que, d'acord amb la normativa actual, el pacient té dret a rebutjar el tractament que se li ofereix, com ha fet la promotora i, a partir d'aquí caldria analitzar què és el que l'Administració sanitària pot fer davant d'aquest rebuig.
Amb caràcter general en cas que el pacient proposi limitacions al tractament que se li ofereix, cal estudiar el seu cas de manera individual sense deixar-se influir per un posicionament previ, comprovar si hi ha alternatives a la transfusió i, en definitiva, esgotar totes les possibilitats abans d'arribar a la contraindicació clara. I, només en aquells casos en què, malgrat haver-ho intentat, no hi ha cap equip mèdic disposat a assumir el risc, s'ha de donar l'orientació per trobar aquest recurs adequat abans que es produeixi l'alta i facilitar el trasllat i/o oferir alternatives terapèutiques.
Pel que fa a aquest cas concret, sembla que després que la pacient manifestés el seu rebuig al tractament que li oferien, l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla no va acceptar intervenir-la amb les condicions que demanava. Tot i això, es desconeix si aquesta decisió va ser presa després de fer una valoració individual del seu cas, d'haver comprovat que no hi ha alternatives terapèutiques a la transfusió i de resultar que cap equip del centre hospitalari no pot assumir el risc d'una actuació sense sang.
Altrament, segons el Departament de Salut, l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla deriva a l'Hospital Joan XXIII els embarassos de bessons en les últimes setmanes i, en aquest cas concret, ja s'ha contactat amb el centre per fer aquesta derivació. És per això que, a fi d'assegurar que s'han esgotat totes les possibilitats abans d'arribar a determinar que dur a terme l'actuació sense la reserva de sang suposa un risc excessiu que l'equip mèdic no pot assumir, el Síndic suggereix al Departament que doni les odres oportunes perquè els professionals de l'Hospital Joan XXIII comprovin si hi ha alguna alternativa a la transfusió de sang que rebutja la promotora, sense deixar-se influir per posicionaments previs, tal com es recull en les Recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya.
En cas que aquest centre hospitalari no tingués cap equip mèdic disposat a dur a terme l'actuació amb la condició que demana la promotora, el Síndic suggereix que des del CatSalut es duguin a terme les gestions indagatòries que calguin per esbrinar si hi ha algun centre de la xarxa pública disposat a valorar aquest cas i, en cas que sigui així, que el CatSalut mateix tramiti la derivació.