El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació de renda mínima d'inserció que tenia reconeguda.
Exposa que segons la resolució d'octubre de 2011, els motius de la suspensió eren el ?trasllat temporal de residència fora de Catalunya, segons estableix l'article 5 i) del Decret 384/2011, de 30 d'agost?. Tot i això, explica que es va traslladar temporalment al Marroc durant el període comprès entre el 19 de febrer i el 5 de març de 2011 per obtenir el certificat d'antecedents penals i amb autorització de sortida del Servei Públic de Treball Estatal, del Ministeri de treball i Immigració.
Pel que fa a la sortida de Catalunya durant el període comprès entre el 19 de febrer i el 5 de març de 2011, el Síndic recorda que en aquell moment encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de maig, de mesures fiscals i financeres-, que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya.
Per tant, d'acord amb la normativa vigent en el moment en què es van produir els fets, no es pot considerar aplicable a aquest cas aquesta obligació, i el viatge del promotor no es pot considerar causa suficient per suspendre la prestació de la renda mínima d'inserció.
Pel que fa al requisit de justificar que el viatge no s'ha finançat amb diners de la prestació de la renda mínima d'inserció i que la documentació aportada cal que estigui validada per l'ambaixada o el consultat d'Espanya al Marroc, el Síndic posa de manifest que aquests són criteris fixats per una circular que en el moment en què es van produir els fets no estava vigent. A més, una circular no sembla el canal més adequat per regular obligacions dels ciutadans en relació amb les sortides de Catalunya.
En aquest sentit, les instruccions i ordres de servei establertes en l'article 21 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, no són normes jurídiques i per això manquen d'eficàcia jurídica constitutiva i habilitant i no poden introduir requisits no previstos en un precepte legal, atès que això vulneraria el principi de seguretat jurídica. En aquest cas, el beneficiari de la prestació va sortir de Catalunya sense conèixer aquests nous requisits i obligacions, la qual cosa no resulta conforme al principi de seguretat jurídica.
Finalment, s'informa que arran d'una segona sortida de Catalunya el mes d'abril de 2011, l'Administració ha decidit continuar mantenint la suspensió acordada al promotor, tot i que consta que la treballadora social va sol·licitar la represa de la prestació.
Amb tot, la suspensió de la prestació té un caràcter temporal mentre duri el fet que l'ha provocada. És a dir, l'abonament es pot reprendre si desapareixen les circumstàncies que n'han motivat la suspensió. Per tant, en aquest cas, si la persona interessada continua residint a Catalunya i continua reunint la resta de requisits que recull la llei per ser beneficiària de la prestació, s'hauria de valorar favorablement la represa i dictar la resolució corresponent de fi de suspensió.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que prengui les mesures oportunes per revisar les actuacions fetes en l'expedient del promotor i que es resolgui en el sentit expressat en les consideracions fetes per aquesta institució.