La promotora de la queixa es mostra disconforme amb el fet que malgrat el temps transcorregut des que se li va demanar i va presentar tota la documentació amb relació a un expedient de responsabilitat patrimonial pels danys i perjudicis ocasionats arran d'un accident de trànsit que va patir a causa del mal estat del paviment, encara no ha rebut cap notícia respecte de la resolució d'aquest expedient.
D'acord amb el contingut de l'escrit dels Serveis Jurídics de l'Eixample, sembla que, tot i que des del 10 de febrer de 2010 l'Ajuntament ja disposava de tota la informació complementària que va requerir a la persona interessada, no ha estat fins al 16 de setembre d'enguany que se li ha conferit vista de l'expedient.
L'article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, determina que els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, tret dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
Els procediments administratius aprovats i fixats per les normes constitueixen la garantia d'una actuació no arbitrària per part dels poders públics. Així, quan un ciutadà formula davant d'una administració pública una reclamació per danys i perjudicis, són els procediments administratius que regula el Reial decret 429/1993, de 26 de novembre, els que permeten dilucidar si cal fer efectiva o no la responsabilitat patrimonial.
La correcta tramitació d'aquest procediment garanteix que es puguin investigar els fets i les circumstàncies que han concorregut i, en el seu marc, el ciutadà pot aportar proves a favor seu i contradir l'Administració. En essència, el que es persegueix és esbrinar objectivament els fets per decidir si el ciutadà té dret a ser indemnitzat o no i, així, protegir tant els seus drets com els de l'Administració, que representa l'interès general, sens perjudici de la posterior reclamació en via judicial.
Si bé en l'escrit que s'ha tramès es vol emparar el temps transcorregut des de l'inici de l'expedient i la manca de resolució de l'expedient en el nombre de reclamacions anualment rebudes i la complexitat d'aquestes reclamacions, el Síndic no considera que hi hagi una raó de pes en el cas concret exposat perquè s'hagi excedit el termini reglamentàriament establert per a la resolució de la reclamació de la persona interessada.
Aquesta institució considera, doncs, que d'acord amb el principi d'oficialitat, que informa el procediment administratiu i que recull l'article 74 de la Llei 30/1992, el procediment està sotmès al criteri de celeritat i s'ha d'impulsar d'ofici en tots els seus tràmits. En conseqüència, demana que es donin les ordres oportunes per tal que s'adoptin totes les mesures a l'abast de l'Ajuntament perquè la tramitació d'aquest expedient no es dilati més en el temps.