De la informació aportada per l'Institut Municipal d'Hisenda (en endavant IMH), se'n desprèn que aquest organisme es va dirigir a la persona interessada amb la presumpció que la instància que es va registrar l'abril de 2009, malgrat estar presentada a nom de la persona interessada, no es va fer amb el seu coneixement, de manera que l'Administració sembla que dóna per fet que una altra persona física o jurídica va actuar per compte de la persona interessada però sense el seu coneixement.
L'escrit en qüestió figura presentat per la mateixa persona interessada, i les presumpcions i deduccions relatives al fet que el recurs en qüestió ha estat en realitat formulat i tramitat per una empresa especialitzada en l'elaboració i la tramitació de recursos contra multes i contra els procediments de constrenyiment no poden ser apreciades per una persona que examini l'expedient i que resulti aliena a l'Institut Municipal d'Hisenda.
Si hi ha alguna errada que l'administrat ha d'esmenar, aquesta ha de poder ser apreciada sense dificultat per les persones que, per les raons que legítimament els corresponguin, tinguin accés a l'expedient administratiu.
D'altra banda, analitzant les figures jurídiques invocades en l'escrit de l'Administració, el Síndic observa que una de les possibles conseqüències de l'aplicació de l'article 71.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, és que si la persona interessada no esmena la suposada errada en el termini de deu dies es considerarà que ha desistit.
Aquesta previsió és un acte que determina la impossibilitat de la persona interessada de seguir el procediment, però com indica la doctrina i la jurisprudència, ha de ser interpretat, atesa la conseqüència tan extrema que preveu, en el sentit que el fet de desistir es produeixi quan la persona interessada no faci les esmenes formals de l'escrit o recurs que ha presentat, esmenes que en aquest cas el Síndic considera que són valoracions subjectives i no objectivables per part de l'Administració.
Per això, el Síndic considera que amb el tràmit administratiu que a l'empara de l'article 71.1 de la Llei 30/1992 es va introduir en l'expedient sancionador incoat al reclamant i el seu arxivament posterior, pels efectes del suposat desistiment de la persona interessada se li va ocasionar un estat d'indefensió ja que resultava innecessari fer ús d'aquesta previsió legal, en tant que l'Administració actuava segons unes presumpcions subjectives i no objectives.
Per tot això, el Síndic suggereix a l'IMH que, un cop adoptades les resolucions que corresponguin en dret, deixi sense efecte aquest expedient sancionador de trànsit per una utilització incorrecta del procediment administratiu que va ocasionar a la persona interessada un estat d'indefensió en la mesura que l'Administració va arxivar el seu expedient.
Així mateix, suggereix que s'iniciï el procediment de devolució d'ingressos indeguts, perquè li sigui retornada la quantitat que li va ser embargada del seu compte corrent.