L'Ajuntament de Canyelles ha tramès al Síndic l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de suspendre l'execució de la urbanització per raó de la crisi econòmica.
En aquest sentit, el Síndic apunta que el factor més important de fracàs de les polítiques urbanístiques per dotar de serveis les urbanitzacions és la capacitat econòmica tant dels propietaris com de l'administració tutelar per assumir les obligacions urbanístiques. Per aquest motiu, cal analitzar la viabilitat econòmica de la gestió, però també la capacitat per afrontar-ne el desenvolupament.
El Síndic indica que, certament, els recursos dels ajuntaments de vegades resulten insuficients per fer front en el seu terme municipal a la problemàtica que presenten actualment les nombroses urbanitzacions que van proliferar de forma majorment descontrolada durant la dècada de 1960.
De la mateixa manera, actualment les economies domèstiques han perdut capacitat per afrontar despeses, i els costos d'urbanitzar són elevats. Però des que aquestes urbanitzacions es van crear fins ara han passat anys durant els quals les perspectives no eren tan dolentes. Encara que els principals beneficiats de la creació d'aquestes urbanitzacions són els qui les van promoure, els ajuntaments se'n van mantenir al marge i no van exigir el compliment de les obligacions urbanístiques als promotors. Tot i així, cal tenir en compte que correspon a l'Administració la direcció i el control del procés urbanístic.
D'acord amb la normativa aplicable a la matèria, el Síndic assenyala que, sens perjudici dels interessos privats que concorren en l'execució del planejament urbanístic, hi ha un interès primordial que consisteix a desenvolupar i complir les previsions contingudes en el planejament.
Així, una sentència de 3 de juny de 2008 del Tribunal Suprem considera que l'incompliment de les obligacions municipals en matèria urbanística suposa un funcionament anormal en l'exercici de les competències de l'ajuntament, la qual cosa determina la seva responsabilitat patrimonial, d'acord amb l'article 106.2 de la Constitució i l'article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Aquesta responsabilitat patrimonial, el Tribunal Suprem la materialitza en la participació econòmica de l'Ajuntament en les despeses per dotar de serveis la urbanització.
Basant-se en aquesta responsabilitat, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Canyelles:
En primer lloc, que valori la possibilitat d'adaptar el projecte d'urbanització a la capacitat econòmica dels propietaris afectats, bé cercant un abaratiment de costos implicant tant les empreses subministradores com les administracions competents en el finançament de part de les obres, bé respectant les exigències legals indefugibles i ponderant els estàndards de qualitat de l'obra urbanitzadora atesa la seva repercussió sobre les despeses.
En segon lloc, que intenti cercar solucions per poder garantir de forma provisional els serveis més bàsics amb els menors costos possibles.
I finalment, que fomenti el diàleg i la col·laboració dels propietaris per tal de determinar les necessitats més bàsiques del sector i les solucions més adients.